Selecciona Edició
Connecta’t

Els parcs naturals de Catalunya mantindran les restriccions d’accés després de la pandèmia

Els experts coincideixen que allunyar els cotxes dels punts massificats resol parcialment el problema

La pandèmia i les restriccions de mobilitat han accelerat la massificació que des de fa anys pateixen els espais naturals més populars de Catalunya. Del delta de l'Ebre a la pica d'Estats i de la Mola o el Montseny al cap de Creus, els ajuntaments i els gestors dels espais protegits estan prenent decisions per regular-ne l'afluència. La consigna és no prohibir, però sí restringir i ordenar. Sobretot l'accés en vehicle privat, perquè allunyar cotxes minimitza les afectacions sobre els ecosistemes i la geologia i millora l'experiència de la visita. També coincideixen que, més enllà de la pandèmia, les restriccions es continuaran aplicant.

Per citar-ne alguns exemples. Aquesta setmana, el Parc Natural del Cap de Creus i l'Ajuntament de Cadaqués anunciaven que vetaran els cotxes i habilitaran busos llançadora. Al delta de l'Ebre, l'Ajuntament de la Ràpita regularà l'accés a la barra del Trabucador. A la Vall Ferrera s'habilitarà un sistema de reserva prèvia d'aparcament a la Molinassa, des d'on s'ataca la Pica d'Estats. A Sant Llorenç del Munt es plantegen fer pagar per estacionar al coll d'Estenalles. A Queralbs, la idea és no permetre pujar la pista fins a Fontalba, on es deixa el cotxe per pujar el Puigmal, si l'aparcament és ple. Al Montsant es controlarà l'aforament, perquè a l'espai d'escalada hi acudeixen 10.000 persones més de les que pot acollir. També s'ordenarà la pernoctació en furgonetes. I, enganxada a Barcelona, Collserola es planteja si fixa barreres de passada, per aforament, horaris o usuaris (ciclistes i vianants).

Són decisions d'ajuntaments i parcs naturals (gestionats per la Generalitat o la Diputació). Els responsables recorden dades que il·lustren el col·lapse. El 30% del territori català són espais protegits i el 10%, parcs naturals. El 80% del total és de propietat privada i en bona part amb activitat econòmica. Durant la pandèmia, els parcs han arribat, en el cas més exagerat, a multiplicar per set el nombre de visitants: de 50.000 a 400.000 al de la serra de Marina, un espai a tocar de Barcelona (sobre Santa Coloma, Badalona i Tiana). Dels 13 que gestiona la Generalitat, sis van doblar els visitants en els mesos més forts.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles, admet sobre la massificació: “És una evidència i ens preocupa molt”. Explica que hi ha tanta afluència que per primera vegada no només els qui cuiden el medi estan en alerta: “També el territori, que tenen propietaris, veïns i agricultors que perceben certa incomprensió i incivisme.” Perquè, a més de més gent, a la natura s'hi apropen visitants amb un perfil nou “amb una altra cultura d'aproximació a la natura”. Miralles repassa com, en un territori freqüentat històricament per excursionistes, s'ha incorporat en els últims anys “un públic que busca una pràctica més esportiva i lúdica”. I amb la pandèmia, un tercer perfil que s'ha abocat a la muntanya perquè no hi ha alternatives arran de les restriccions de mobilitat.

Amb aquest escenari, la prioritat per al Govern és gestionar “l'accés motoritzat amb vehicles privats”, un capítol en el qual s’inclouen les autocaravanes i furgonetes, que pel fet de pernoctar en la natura impacten en un ecosistema que fins i tot en temporada alta tenia treva a la nit. L’estiu que ve, “l'esforç se centrarà a habilitar noves zones d'aparcament, no permetre-ho en altres punts [com determinades pistes forestals] i ser més estrictes amb la vigilància”, de la qual s'encarreguen els Agents Rurals i els Mossos.

Miralles afirma que les restriccions “es continuaran aplicant” i compara el procés de veto al cotxe als espais naturals amb les conversions en zona de vianants a les ciutats: “Els centres han tancat, ha costat, però tothom ho acaba celebrant perquè l'experiència de la visita millora”. La Generalitat també explora la contractació de vigilants o informadors, pensant en els guardes que havien tingut els parcs i que van començar a desaparèixer en crear el cos d'Agents Rurals. Una altra via que no necessàriament limita, però sí que s'entén com a molt beneficiosa, són les visites guiades als parcs: el públic marxa coneixent i valorant més l'entorn.

El Govern i la Diputació de Barcelona estudien, a més, fer una campanya de comunicació per explicar que el medi té valors que cal protegir i propietaris. Es mostren especialment preocupats per l'ús massiu i no sempre respectuós que es va fer l'estiu passat de rius i basses, on és complicat regular els accessos o el bany. Els ajuntaments també s'han posat les piles dins de les seves competències. I aquí entren les ordenances per gestionar els accessos o fixar preus públics per aparcar, que permeten costejar la vigilància o manteniment.

A la Diputació de Barcelona (que gestiona sola o en consorci deu parcs), el coordinador d'Espais Naturals, Jordi Padrós, destaca la falta de consciència sobre el fet que la majoria del territori protegit “és de propietat privada i té activitat econòmica, forestal, agrícola o ramadera i cal respectar-la, no obrir tanques, no portar gossos sense lligar, no sortir dels camins...”. “Els propietaris accepten que s’hi entri sense demanar permís, però demanen respecte”, resumeix. “L'assignatura pendent és un sistema d'aparcaments que permeti advertir-ne l'ocupació abans d'arribar. Si tenim els espais desordenats perdem el valor que buscarem en visitar-los”, considera.

Qui ja fa anys anys que nota l'increment de visitants a la muntanya és la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). “Abans de tot això nosaltres ja hi érem, fins i tot tenim un representant a cada parc per defensar els drets del col·lectiu”, reivindica el president de la federació, Jordi Merino. És partidari de “no prohibir l'accés, però sí que sigui ordenat i regulat”, amb comptadors, controls o aplicacions. I cita el cas de l'“aparcament dissuasiu en estudi a Saldes, previ al Pedraforca, amb un minibús llançadora fins a l'aparcament actual”. Merino aposta per la formació i la informació, “perquè no tothom té cultura de muntanya o de l'entorn natural”. També perquè la gent aprengui “a sortir preparada, ben equipada, havent mirat la ruta, la previsió meteorològica”. La FEEC ha editat un codi de bones pràctiques a la muntanya per a usuaris de bicicleta de muntanya.

Enclavaments no protegits i col·lapsats

Més enllà dels parcs naturals i espais protegits, en els últims anys i mesos també s'han massificat enclavaments concrets (coves, basses, arbres) que han difós el boca-orella i l'altaveu de les xarxes socials. Des del Centre per la Sostenibilitat Territorial, Llorenç Planagumà adverteix del problema que suposa la massificació d'aquests espais que no tenen el paraigua de la gestió activa: “Preocupa perquè els ajuntaments són petits i no tenen capacitat de gestió”.

Exemples d'aquests llocs, carn d'Instagram, que s'han vist desbordats d’un dia per l’altre, són el Morro de l'Abella, a Tavertet (Collsacabra), i les roques d'en Riera, a Torrelles de Llobregat (a mitja hora de Barcelona), o la bassa del Toll de l'Olla a Farena (serra de Prades). A Torrelles, explica la tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament Laia Peidro, el 2019 van haver de vetar l'accés: “Tancar la pista i el lloc per parar el xoc mitjançant una ordenança i després demanar ajuda a la Diputació per restaurar-lo i un estudi sobre la seva futura gestió”.

Planagumà creu que de la mateixa manera que a l'espai públic urbà es parla de capacitat de càrrega, el concepte és aplicable al medi natural. I cita tres factors per mesurar-la. Primer, “l'impacte de la presència de persones i vehicles en la biodiversitat”; segon, “l'erosió del terreny que produeixen”. I un tercer aspecte, “psicològic, per al visitant, si es diverteix o no del lloc que visita per gaudir de la natura, i per als veïns, per l'impacte que produeixen els visitants”. Planagumà hi introdueix un altre debat: el perill d'estigmatitzar la figura del “pixapins”, la persona que només pot sortir un dia a la natura. Si ho fa és perquè no té més temps lliure, adverteix.

Des del centre d'estudis sobre turisme i els seus efectes Alba Sud, l'investigador Ernest Cañada afegeix que la pandèmia, en aturar la mobilitat internacional, “ens ha posat davant del mirall de les limitacions de les nostres infraestructures per poder accedir als espais naturals de proximitat”. “I, de retruc, posa en evidència la falta de polítiques turístiques pensades per a la població local, només com a mecanisme per subvencionar les empreses turístiques receptives, però gens pensat per a les necessitats i els drets de la ciutadania”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >