Selecciona Edició
Connecta’t
QUADERN SANT JORDI | ASSAIG

La pandèmia fa pensar

“L’austeritat que hem viscut és resultat d’un buit ideològic que intenta destruir no només les institucions de l’estat, sinó el concepte d’estat”, avisa Vijay Prashad, interpel·lat a 'Tot ha de canviar!'

La Rambla els primers dies del confinament feia pensar...
La Rambla els primers dies del confinament feia pensar...
La pandèmia fa pensar

TOT HA DE CANVIAR!
R. Ávila i S. Horvat
Traducció d’Elena Ordeig
Raig Verd
296 pàg. 21,90 euros

La pandèmia fa pensar

ÉTICA PARA TIEMPOS OSCUROS
Markus Gabriel
Traducció de G. García
Pasado & Presente
403 pàg. 25 euros

"Una crisi també és un laboratori de pensament”, diu i practica una de les veus europees més clarividents, el filòsof alemany Markus Gabriel, a Ética para tiempos oscuros. I el seu homòleg croat Srécko Horvat, que amb Renata Ávila són els interlocutors dels 28 intel·lectuals interpel·lats a Tot ha de canviar!, fa servir, càustic, un grafit arran de l’assassinat de George Floyd: “Una altra fi del món és possible”. Ávila i Horvat són fundadors de DiEM 25, moviment paneuropeu per democratitzar la UE, i se’ls va acudir, en arrencar la pandèmia, aprofitar una escletxa de l’Screen New Deal que denuncia Naomi Klein per parlar, via zoom, amb el bo i millor del pensament mundial progressista. El resultat val molt la pena. “L’austeritat que hem viscut és resultat d’un buit ideològic que intenta destruir no només les institucions de l’estat, sinó el concepte d’estat”, avisa Vijay Prashad, que fa parar atenció que els països que se’n surten més bé de la covid son els que tenen institucions públiques sòlides (Xina, Corea del Sud...). I recorda que a Europa i als EUA entre el 30% i el 40% de les llars no podrien assumir una emergència que costés uns 400 euros. “La vacuna de la pòlio fou impulsada per l’administració Roosevelt i no hi va haver patents per la vacuna: es va posar a disposició de tothom”, recorda Noam Chomsky. “La pandèmia exigeix el mateix que el feixisme: aïllament, restriccions, distanciament social; el virus crea un entorn perfecte per al populisme de dretes; la por és molt eficaç”, creu Ece Temelkuran, que detecta inquietantment: “El buit polític és clar”.

I és que hi ha un fil conductor tàcit en les reflexions en calent de tots: l’absència de l’Estat. Per això, Slavoj Zizek exigeix un “comunisme puntual”, on els governs han d’assumir el control “violant les lleis del mercat”. Temelkuran parla de tornar la política a les ciutats estat, idea en què aprofundeix Richard Sennett, que vol “formes de densitat que no posin en perill la gent”, convençut que econòmicament i social “desfer-se de les ciutats és un desastre”. Per això parla de remodelar-les perquè tot sigui “a 15 minuts a peu”. El hipercrític Tariq Ali, que no creu en el decreixement (“s’ho poden permetre els escandinaus”), tem la guerra freda amb la Xina. També opina Roger Waters (Pink Floyd), que ja es veu “vivint en un inframon de misèria”, amb gent pels carrers “i sols 20 dòlars a la butxaca”.

Tres raons per recomanar-los

1. La ‘nòmina’ dels intel·lectuals ‘convocats’: Ali, Chomsky, Prashad, Sassen, Senet, Zizek, Markus Gabriel..., el bo i millor del pensament més obert.
2. La clarividència de les reflexons dels pensadors, que van elaborar les tesis a poques setmanes de l’esclat de la pandèmia i s’han complert com profecies.
3. La barreja d’informació pura i anàlisi, tot embolcallat per un punt de provocació per tal d’evitar el creixement dels “analfabets ètics” (Gabriel).

Gabriel, tot i ser conscient de viure en un “capitalisme de l’esgotament” generat per l’hipercapitalisme i que “tota actuació moral sembla ingènua davant l’objectiu primordial del benefici econòmic”, proposa “una il·lustració global sense tergiversacions nacionalistes, eurocentrisme inclòs”, sota la premissa que “la humanitat és una comunitat global amb un destí compartit”. Això sí, és primordial posar fi “als analfabets ètics” que creem avui.

Els dos llibres demostren que cal fer alguna cosa, sobretot quan, com recorda Horvat, una persona (Jeff Bezos) pot guanyar 13.000 milions d’euros en un dia... en plena pandèmia.

CON TOTAL LIBERTAD
Zadie Smith
Traducció d’Eugenia Vázquez
Salamandra
446 pàgines. 22 / @10,99 euros

“Jo tinc aquesta sensació. Tu també?”. Amb aquesta premissa propera encara l’autora de Dents blanques els 34 articles-assaigs. Així, veure que el pati de l’escola on va anar avui està separat del carrer per una tanca la duu a reflexionar sobre el Brexit com a fruit de la fractura social que fa 30 anys pateix Anglaterra. Repassa el mail i s’adona que la vida ja no la registrem en els dietaris. Caure que és de la generació de Mark Zuckerberg la duu al film de Sorkin i, a banda de retratar-lo (“s’assembla al seu portal: prudent, però insípid; net i brillant però també pla, sense ideologia, incapaç de commoure’s”), a concloure que a Facebook “la connexió és l’objectiu, no la qualitat de la relació". I, culta, lliga el raper Jay-Z amb Oulipo, confronta Justin Bieber amb el filòsof Martin Buber... Intel·ligència a l’abast de tothom.

HUMÀ, MÉS HUMÀ / HUMANO, MÁS HUMANO
Josep M. Esquirol
Quaderns Crema / Acantilado
176 pàgines14 / @6,99 euros

Qui va ser Premio Nacional d’assaig i del Ciutat de Barcelona amb La resistència íntima té clar cap on ens encaminem, malauradament: “El transhumanisme promet anar més enllà de l’humà, però ens estem quedant curts en humanitat... Es tracta d’anar més endins, no més enllà”, alerta. I, així, demana que la gent es digui pel seu nom, que un se senti cridat i mirat (reconegut i considerat) farà que respongui (“Només en la trobada i la paraula que s’escolta hi haurà sentit"; “saber escoltar és deixar-se tocar”). Perquè detecta que “el malestar i la desesperança de la societat actual té a veure amb la pèrdua de la dimensió de profunditat”. I avisa que “la perfecta inhumanitat rau en la fredor, la insensibilitat”. I contra tot això, recepta l’educació, la principal finalitat de la qual hauria de ser “combatre la insensibilitat”.

UN LECTOR
George Steiner
Siruela
508 pàgines
24,95 / @11,99 euros

Deia que fer crítica literària i filosòfica és fruit d’un “instint primordial de comunió que ens impulsa a compartir amb els altres un enriquiment incontenible. I això ha estat l’arrel de tota la meva ensenyança i la meva obra posteriors”. Ho afirmava qui ha estat el lector més important, sagaç i omnívor que va donar Europa al segle XX. Ara es pot gaudir de 31 dels seus assaigs, seleccionats per ell mateix d’entre la seva bibliografia. Així, qui s’hi acosti fruirà d’un debat gairebé teològic sobre el significat de l’obra de Tolstoi i Dostoievski, del perill de què tant postestructuralisme i desconstrucció portin a la total foscor per aclarir la intenció última d’un autor. Debats més terrenals?: l’ús de matèria sexual en la novel·la o les afinitats entre música i literatura amb els escacs, gran passió del gran humanista.

UNA ALTRA FORMA DE SOCIALISME / ¡VIVA EL SOCIALISMO!
Thomas Picketty
Traducció d’I. Estany / D. Fuentes
Edicions 62 / Deusto
280 pàgines. 19,95 / @9,99 euros

L’hipercapitalisme ha anat massa lluny i caldria reconduir la situació cap a un socialisme de regust “federal”, “participatiu”, “ecològic” i “feminista”. Ho diu qui fins fa poc defensava l’economia liberal. L’autor de Capital i ideologia va per feina en aquests textos per a Le Monde (2016-2020) i proposa una “herència universal” de 120.000 euros a tothom als 25 anys, fruit d’un nou impost sobre el carboni. Perquè si res canvia, els Salvini i Orbán creixeran i es reproduiran alimentants per “la política liberalista antisocial”. També el cas de Catalunya el llegeix el director d’investigació a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales no tant com a fruit d’un sentiment nacionalista sinó com a síndrome de la competència desaforada entre territoris del mateix país.

PARAULES D’ARCADI
Arcadi Oliveres
Angle
176 pàgines
16,90 / @9,99 euros

L’últim llegat escrit de l’economista és un exemple del seu itinerari vital: activisme fins al darrer moment basat en conviccions fermes i una actitud que aposta per la desobediència des del pacifisme més rotund. És la coherència del seu “educació, reflexió i pensament crític”, que el porten a demanar sistemes democràtics no afeblits, a advocar per posar fi al capitalisme (que “mata”) i reclamar als països rics entomar el repte d’assumir conseqüències de segles d’espoli permanent i d’unes condicions d’abús de les grans multinacionals en els països pobres. Critica la política i els polítics actuals i valora el procés: crítica sagnant contra la intransigència del no des del Govern central i lamentació per “la precipitació” dels moviments a Catalunya que van acabar amb l’1 d’octubre. Oliveres de cap a peus. — D. CORDERO

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >