La brúixola ‘Granta’
Mitja dotzena de lectors qualificats analitzen la ingent producció literària d’autors menors de 35 anys que, a banda i banda de l’Atlàntic, escriuen en castellà
Ara que el cànon està sota sospita i tot tuitaire porta a dins la santíssima trinitat (un crític literari, un portaveu parlamentari i un entrenador de futbol), és més important que mai l’exercici del criteri. D’aquí el gran valor de l’últim número de la revista-llibre Granta, que conté la llista d’“els millors narradors joves en castellà”.
LOS MEJORES NARRADORES JÓVENES EN ESPAÑOL.
REVISTA GRANTA
Candaya
352 pàgines. 18 euros
Seguint l’estela de la seva germana britànica, que el 1983 va llançar a la fama Ian McEwan, Martin Amis, Salman Rushdie i Kazuo Ishiguro (premi Nobel el 2017), Granta en español va publicar el 2010 un elenc del qual formaven part, entre d’altres, Elvira Navarro, Patricio Pron, Samanta Schweblin, Antonio Ortuño, Andrés Neuman, Alberto Olmos i Alejandro Zambra. Aquella selecció no va tenir el mateix efecte consagrador que els seus equivalents en llengua anglesa. En part perquè les antologies en llengua castellana tenen més tradició en el terreny de la poesia, en part perquè seleccions com les del Festival Hay el 2007 i 2018 (Bogotá 39) compleixen un paper semblant pel que fa a la novel·la i el conte. Sigui com sigui, en un món que cada tardor-hivern descobreix mediterranis i tendències revolucionàries s’agraeix que mitja dotzena de lectors qualificats analitzin la ingent producció literària d’autors menors de 35 anys que, a banda i banda de l’Atlàntic, escriuen en castellà.
Aquests sis lectors han estat ara Chloe Aridjis, Horacio Castellanos Moya, Rodrigo Fresán, Gaby Wood i els fundadors de la versió hispànica de la revista: Aurelio Mayor i Valerie Miles. El resultat no és, per descomptat, infal·lible, però permet treure un grapat de conclusions generacionals i, sobretot, llegir 25 textos que, en la seva diversitat, volen a gran altura. Conclusions? Hi ha moltes més dones que fa 10 anys (llavors, cinc de 22; ara, 11 de 25), més noms mexicans (tot i que els espanyols, de manera sorprenent atesa la vitalitat d’altres tradicions, continuen sent majoria), menys autors procedents de les grans metròpolis (sense que això suposi un localisme per a turistes que ressusciti universos indígenes propers al realisme màgic), més irreverència (el boom ja està superat), més llibertat pel que fa a referents (de l’humor a la ciència-ficció) i una aposta més gran pel llenguatge. Aquesta última es tradueix en gran experimentació amb els gèneres i una atenció especial a la sonoritat de la llengua. La poesia no és lluny.
Tres raons per recomanar-lo
1. Es llegeix com una antologia de relats que funcionen de manera independent, fins i tot quan són el fragment d'una novel·la en marxa.
2. A banda d'autors llatinoamericans poc llegits aquí, gran ocasió per descobrir la sevillana Irene Reyes-Noguerol o el barceloní David Aliaga.
3. Hi és el net de Gabo, Mateo García Elizondo, més a prop de Philip K. Dick que del seu avi, amb un relat de ciència-ficció penitenciària.
El temps dirà si l’aposta és encertada, però Granta (a la qual, d’entrada, cal agrair que ens descobreixi l’equatoguineà Estanislao Medina Osca) ja juga sobre segur amb noms com Paulina Flores, Mónica Ojeda, José Adiak Montoya, Carlos Manuel Álvarez o els espanyols Andrea Abreu, Alejandro Morellón, Munir Haixemi i Cristina Morales. El relat d’aquesta última, marca de la casa, tanca el número i inclou crítica i autocrítica, retrat i falsa crònica. Es titula Oda a Cristina Morales i no és autoficció, sinó, entre moltes més coses, el tribut a una campiona real de kick boxing que porta exactament aquest nom. Un altre cop de puny a la taula de la literatura.
TRANSBORDO EN MOSCÚ
Eduardo Mendoza
Seix Barral
370 pàgines
20,90 / @ 9,99 euros
Com si el Cervantes 2016 l’hagués enxampat escrivint i somrient. Escriure li va evitar la davallada dels consagrats, que deixen l’ordinador per inaugurar instituts amb el seu nom. Somriure el va portar a rebutjar escriure les seves memòries i convertir els seus records en matèria de trilogia novel·lesca. Això sí, filtrats per l’esperit de Marx (Groucho). Després d’El rei recibe i el negociado del yin y el yang, anem als anys de la caiguda del mur de Berlín. El resultat és menys una novel·la d’època que una instantània amb un punt de vista irreverent, crític i autocrític. Un dels diàlegs clau diu: “No he vivido en vano. Después de todo, he escuchado a Beethoven, he leído a Tolstói y te he conocido a ti”. Pregunta: “¿Por ese orden?”. Resposta: “No te quejes. Chicas guapas hay muchas, pero Beethoven solo hay uno”. De Mendoza també hi ha un de sol.
TOMÁS NEVINSON
Javier Marías
Alfaguara
688 pàgines
22,90 / @ 10,99 euros
La setzena novel·la de Javier Marías té el seu origen en la quinzena, Berta Isla, publicada fa quatre anys. De fet, Tomás Nevinson, el protagonista i narrador d’aquesta, era el gran absent d’aquella. Ara es fa present en un relat que barreja amb mestratge la intimitat i els esdeveniments històrics, la trama d’espies i els dilemes morals que són marca de la casa. Aquesta vegada l’acció transcorre en una ciutat de províncies de l’Espanya dels anys noranta, quan l’ínclit Nevinson —marit de Berta Isla— és enviat pels serveis secrets britànics a investigar les connexions entre ETA i l’IRA. Amb un domini de la intriga propi dels mestres del best-seller, l’inoblidable autor de Todas las almas manté viu el suspens sense fer concessions i sense renunciar a aquesta forma de “pensar narrativament” tan seva i tan dels mestres de la novel·la moderna.
CUENTOS COMPLETOS
Ricardo Piglia
Anagrama
832 pàgines
24,90 / @12,99 euros
Porta per títol Cuentos completos, encara que Ricardo Piglia preferia parlar de ficcions breus. Almenys per referir-se als relats que va escriure des de l’aparició de Nombre falso el 1975. Preparat pel mateix autor abans de morir d’ELA el 2017, aquest volum demostra que, tot i que la novel·la i l’assaig van consolidar la seva fama, l’autor argentí és una baula destacada de la gran tradició llatinoamericana del conte. Els seus models van començar sent Hemingway i Borges, però la seva veu va acabar creant un personalíssim híbrid entre relat policial, reflexió i crítica literària. N’és una bona mostra, per exemple, ‘Un encuentro en Saint-Nazaire’ (de Prisión perpetua, 1988), història construïda a partir dels rastres deixats en una casa d’escriptors per l’autor que va precedir el narrador. Metaliteratura i autoficció de la bona abans que aquestes etiquetes fossin tendència.
PÁRADAIS
Fernanda Melchor
Literatura Random House
158 pàgines
16,90 euros
Semblava impossible que després de Temporada de huracanes (2017), l’autora mexicana pogués seguir pel camí incòmode i fascinant de narrar la crueltat sense pal·liatius i, sobretot, sense caure en la morbositat fàcil. La prova que no ho era és aquí. Com a la novel·la anterior, seria un error pensar que la radicalitat d’una obra com aquesta resideix en el seu argument macabre. No, resideix en la forma, barreja precisa d’oralitat sense filtres i destresa tècnica al servei d’una història brutal que, sense sermons morals, acaba retratant tota una societat, la mexicana, en l’únic instant en què es creuen rics i pobres: quan els segons treballen per als primers. Així, en 160 pàgines fulgurants s’assisteix al desplegament de les obsessions de dos adolescents per als quals el camí de l’èxit connecta un univers imaginari —el porno, el narco— amb la seva cara més real i més crua.
SACRIFICIOS HUMANOS
María Fernanda Ampuero
Páginas de Espuma
144 pàgines
15 / @5,99 euros
Las niñas gordas se alimentan de decepciones. Las niñas famélicas se alimentan de impotencia. Las niñas solitarias se alimentan de dolor”, llegim en un dels 12 contes d’aquest llibre, amb el qual l’autora equatoriana confirma tot el que contenia de bo Pelea de gallos, que la va convertir en un dels grans noms de la literatura llatinoamericana actual. Decepció, impotència i dolor travessen un volum que només jutjant per les aparences es podria qualificar de terror. I ho és, sens dubte, però transcendeix el gènere perquè posa a dialogar narrativament la violència amb la innocència, el poder amb la necessitat. Així, la humanitat pot brillar en un circ brut, i la inhumanitat, desplegar-se a l’oferta de treball a la qual respon, resignada, una immigrant sense papers que viu a Espanya.
Sobre la firma
