Selecciona Edició
Connecta’t
QUADERN SANT JORDI | AVENTURES/VIATGES

Oxiana i Omaha, bellesa i sang

'Viaje a Oxiana', de Robert Byron, i 'Overlord', de Max Hastings (tots dos autors anglesos), tenen més coses en comú del que sembla

Soldats americans desembarquen a Normandia, el 1944.
Soldats americans desembarquen a Normandia, el 1944.

Sona a disbarat, això d’ajuntar dos llibres tan diferents, però Viaje a Oxiana, de Robert Byron, i Overlord, de Max Hastings (tots dos autors anglesos), tenen més coses en comú del que sembla. Per començar, cap dels dos són obres recents: la de Byron, de 1937; la de Hastings (que sorprenentment estava inèdita en castellà), de 1984. I les dues ens arriben amb novetats. Viaje a Oxiana (que va publicar Península el 2000) apareix ara, amb la mateixa traducció d’Antoni Puigròs, en una acuradíssima edició que inclou —a més del pròleg de Bruce Chatwin, que ja figurava en l’edició anterior— força més fotos, una introducció i un apèndix de l’especialista Giulia Gallini, de la Universitat Ca’Foscari de Venècia, i una sèrie de cartes de l’autor des de Pèrsia. L’edició nova és de Confluencias (amb el suport de l’agència de viatges arqueològics Pausanias), que està publicant en una col·lecció molt bonica totes les obres de Robert Byron.

VIAJE A OXIANA
Robert Byron
Confluencias
572 pàgines. 29,90 euros

OVERLORD
Max Hastings
Esfera de los Libros
560 pàgines. 27,90 euros

Pel que fa a Overlord (traducció d’Hugo A. Cañete), ve amb un pròleg de Hastings fet expressament per a l’edició espanyola. Més enllà que indubtablement estem davant de dos grans aventures vitals i de dos grans viatges —el de Byron menys massiu, per descomptat, i molt menys perillós que el dels milers de soldats que van creuar el canal (entre ells, com a corresponsal de guerra, el pare de Hastings)—, hi ha una dada luctuosa que els uneix estretament: Byron, que odiava els nazis, va morir el 1941 en ser torpedinat per un submarí alemany el vaixell en què viatjava al Caire com a corresponsal. El seu cos no es va recuperar mai; tenia 36 anys.

Tres raons per recomanar-lo

1. Dues grans aventures vitals i, indubtablement, dos viatges d’upa: ves si no és tant viatge anar a l’Afganistan com travessar el canal i viure el dia més llarg.
2. Llibres ben escrits, plens d’anèdotes impagables i atenció exquisida a la naturalesa humana, sigui a la bella Oxiana o a la sagnant Omaha.
3. Un inèdit inexplicable (Hastings) i una acuradíssima i necessària reedició d’un dels referents de la literatura de viatges (Byron).

Viatge cultíssim i alhora entretingudíssim, ple d’anècdotes, de situacions impagables, de moments divertits i de bellesa, el de Byron a Oxiana va donar origen a un dels llibres capdavanters de la literatura del gènere. Només cal dir que no tan sols Chatwin sinó el mateix Patrick Leigh Fermor consideraven l’autor com el seu mestre. S’ha arribat a dir que Viaje a Oxiana és a la literatura de viatges el que Ulisses a la novel·la i La terra gastada a la poesia, deunidó. L’objectiu d’aquest preciós pelegrinatge erudit a través de l’Iran i l’Afganistan era fer una investigació de l’art islàmic a l’Àsia central, a partir d’una obsessió amb el Gonbad-i-Qabus, una torre de maó de l’any 1000, obra mestra de l’arquitectura iraniana. Per la seva banda Overlord sorprendrà els que creguin que ho han llegit tot sobre el Dia D i la batalla de Normandia. Sempre amè amb un olfacte especial per trobar els millors testimonis i anècdotes (de tots dos bàndols) que proporcionen un ordit molt humà al relat, Hastings explica coses com que no era gens impossible que a Normandia els Aliats haguessin patit un revés que hauria donat un gir a la guerra. Entre el més impactant, com un policia militar anglès mata a sang freda amb la seva Stein dos civils francesos que robaven a uns soldats britànics morts.

ANIMALS INVISIBLES / ANIMALES INVISIBLES
G. Martínez i J. Serrallonga
Dibuixos de J. Santamans
Nórdica / Capitán Swing
256 pàgines. 25 euros

Gran tàndem el que componen els viatgers, escriptors i aventurers (en el sentit més noble de la paraula) Gabi Martínez i Jordi Serrallonga, que materialitzen ara el seu polifacètic projecte Animals invisibles en un llibre preciós que coediten Nórdica i Capitán Swing. Els dos autors i amics han seleccionat mig centenar de criatures difícils o impossibles de veure per esquives, extintes o fantàstiques. Encara que comparteixen obsessions, cadascú ha capturat el seu propi bestiari i qui hagi seguit les seves prolífiques carreres sabrà a qui pertany cadascun. Hi són l’au Roc, el celacant, el dodo, el kraken, el mamut, la moa, el monstre de l’llac Ness i el Ieti, il·luminats pels evocadors dibuixos de Joana Santamans. A la caça literària s’hi afegeix amb el pròleg Viggo Mortensen, ni més ni menys.

LOS ÚLTIMOS PIANOS DE SIBERIA
Sophy Roberts
Traducció de R. Buenaventura
Seix Barral. 446 p. / 22-@ 10 euros

"Vaig arribar a Irkutsk rere un piano”. Com no entusiasmar-se amb un llibre que conté una frase com aquesta? A diferència de Miguel Strogoff, que va arribar a la ciutat siberiana per lliurar el missatge del tsar, Sophy Roberts ho va fer buscant un piano: el famós clavicordi de Maria Volkonski. Originalíssima manera de focalitzar un llibre de viatges, Los últimos pianos de Siberia és una delícia plena de dades musicals, geogràfiques, històriques i polítiques. L’autora es va inspirar en un altre viatge amb piano, el de la cèlebre El afinador de pianos, de Daniel Mason, i va partir a la recerca dels pianos, de tots els tipus, que van recalar a Sibèria i que són testimonis de la història de Rússia i l’URSS dels segles XIX i XX. En la recerca d’aquests pianos perduts, trobades inesperades, com amb el tigre de l’Amor i el vell Dersu Uzala.

CUANDO VIAJAR ERA UN ARTE
Attilio Brilli
Traducció de J. R. Monreal
Elba. 352 pp. 22,50 euros

Quan els viatges semblen haver-se acabat, vet aquí algunes maneres de reconquerir l’art de viatjar. Ho diu l’autor de Cuando viajar era un arte, l’especialista en literatura de viatges Attilio Brilli, que ha consagrat aquest llibre a un dels grans temes del gènere, el Grand Tour. Concepte de quan no hi havia turistes sinó viatgers i els trajectes no es comptaven per dies sinó per mesos i anys, el Gran Tour és el viatge d’instrucció, de formació i esplai que realitzaven les gents amb possibles del XVI al XIX per Europa i especialment Itàlia. Brilli ens ho explica tot del fenomen, incloses les qüestions més materials i organitzatives. A destacar la premonitòria frase que cita de Ruskin: “Els homes no han vist gran cosa del món anant lents, així que podem figurar el que veuran anant ràpids”.

POR QUÉ NADAMOS
Bonnie Tsui
Traducció d’Alberto Delgado
Geoplaneta
280 pàgines
19,95 / @ 9,99 euros

Cada any moren ofegades 372.000 persones, més de quaranta cada hora, cada dia. Aquest llibre no ajudarà el lector a no ofegar-se, però per descomptat li farà la vida més entretinguda. Cant d’amor a la natació, ple de dades sensacionals —sabien que hi ha un art marcial aquàtic, el Nihon eiho, la natació samurai?—, Por qué nadamos és molt més que un llibre sobre la braça i el crol: és una entusiasta invitació a reflexionar sobre el sentit cultural d’aquesta activitat i les seves profundes arrels i implicacions biològiques, psicològiques i fins espirituals. L’autora, Bonnie Tsui, gran nedadora ella mateixa, ens porta a conèixer casos extraordinaris d’homes i dones a l’aigua (de Juli Cèsar, fantàstic nedador, a Lewis Pugh, que va travessar nedant el Pol Nord). Una capbussada literària de primera.

UN MUNDO SIN ORILLAS
Hélène Gaudy
Traducció de Javier Albiñana
Tusquets
350 pàgines. 19 / @ 9,99 euros

Que bonica i commovedora és l’aventura quan es disposa d’emoció i dots literàries. La fallida expedició sueca amb globus al Pol Nord de Salomon August Andrée, Knut Fraenkel i Nils Strindberg (cosí del dramaturg) troba en Hélene Gaudy, autora d’Un mundo sin orillas, una narradora a l’altura aerostàtica d’aquella tragèdia blanca i freda. Els exploradors van partir l’11 de juliol de 1897 i mai se’n va saber res més fins que el 1930 una partida de caçadors de morses va trobar les seves restes i les fotos que havien fet. Gaudy reconstrueix la història amb una lírica sobrietat que fa encara més fascinants els esdeveniments. Rebobinant des de la troballa dels esquelets i les fotos, l’escriptora teixeix un relat d’una qualitat onírica sobre el destí infaust de l’Örnen (Àguila), els seus evanescents tripulants i els que els esperaven.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >