Selecciona Edició
Connecta’t

El poble destrossat per la Guerra Civil que es resisteix a perdre la batalla

Corbera d'Ebre intenta evitar el seu deteriorament amb una nova inversió de la Generalitat que el municipi considera escassa i aportacions dels visitants

La part històrica de Corbera d'Ebre.
La part històrica de Corbera d'Ebre.

El poble vell de Corbera d'Ebre (Terra Alta) resisteix amb penes i treballs a la part alta d'un turó i és reflex dels estralls que els bombardejos de l'aviació alemanya van causar-hi el juliol del 1938 sobre unes files republicanes que intentaven conservar la posició amb més afany que organització i amb menys mitjans que empenta. Aquell poble on, abans de la Batalla de l'Ebre, hi vivien 2.000 persones —el doble que ara— no havia de ser cap objectiu estratègic de les tropes revoltades, però durant quatre dies, entre el 25 i el 28 de juliol, la pluja de projectils va ser constant, fins a deixar el 80% de les cases convertides en runa. La destrossa provocada per la Legió Cóndor, rematada arran de terra per l'artilleria franquista, va ser de tal magnitud que moltes famílies van renunciar a rehabilitar les seves llars i van optar per construir un nou habitatge sota el turó. L'obstinació que hi va posar el bàndol guanyador per tractar de difuminar el record de la seva intervenció saquejadora va facilitar que els veïns perdessin interès per tornar a aquells carrers foradats.

Des del bombardeig, Corbera són dos pobles en un. El vell, testimoni ferit de la guerra, està reconegut com a bé d'interès cultural. No obstant això, més enllà d'aquest segell que li va donar la Generalitat fa 30 anys, amb prou feines s'ha fet res per evitar el seu progressiu deteriorament. La part que no va fer miques la munició feixista l'ha deteriorat el pas del temps. Com Ca la Peluda, una de les últimes cases properes al campanar que seguia dempeus, però que no va aconseguir aguantar l'envit del temporal Glòria. El Departament de Justícia desbloqueja ara un projecte per garantir la “consolidació de les estructures del poble”, segons va anunciar aquest dimecres la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech. L'acció disposa d'una partida de 258.000 euros. Joan Antonio, historiador local i president de l'Associació Poble Vell, manifesta que per protegir l'espai caldria fer una aportació deu vegades superior. “Faria falta una inversió d'almenys dos milions d'euros, Corbera hauria de ser un aglutinador d'inversions”, raona. “Es tracta d'un conjunt fonamentalment arqueològic”, explica.

La destrossa del 80% de les cases va fer que moltes famílies construïssin habitatges nous sota del turó

Poble Vell, integrada per veïns i voluntaris, gestiona els 3 euros que aporta cada visitant que vulgui accedir al poble vell, 15.000 visitants l'any, i és qui més ha vetllat per la conservació i difusió d'un espai que, segons la directora general de Memòria Democràtica, és “molt emblemàtic” i visualitza “el drama i la cruesa” dels efectes de la guerra sobre la població civil. Durant la visita que va fer a Corbera per presentar el projecte de consolidació, Gemma Domènech va estar acompanyada dels tècnics de l'empresa Feu i Godoy Arquitectes, guanyadora del procés d'adjudicació. La intervenció sobre el poble vell respon a un acord del Govern de la Generalitat que es va aprovar el 2016, però que no s'ha activat fins ara. “En cap moment s'ha deixat de banda”, defensa Domènech. Preguntada sobre quines seran les actuacions prioritàries per frenar la degradació, remet a la diagnosi que han de fer els arquitectes i que aclarirà “què és el que està més greu”.

Mutilat i colpejat, el poble vell conserva intacta la seva panoràmica sobre la serra de Pàndols i Cavalls, un agrest camp de batalles que alberga la Cota 705, homenatge a la malaurada Quinta del Biberó.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >