Selecciona Edició
Connecta’t
QUADERN SANT JORDI | POESIA

La bellesa sinistra

No fa falta cap pretext per llegir la tercera traducció sencera en català del llibre que inaugura la poesia moderna

El poeta Charles Baudelaire, en una il·lustració d'Alberto Miranda.
El poeta Charles Baudelaire, en una il·lustració d'Alberto Miranda.

Ara fa 200 anys que va néixer Charles Baudelaire i el 2017 se’n va commemorar el 150è aniversari de la mort. Reclams comercials a banda, no fa falta cap pretext per llegir la tercera traducció sencera en cataà del llibre que inaugura la poesia moderna: Les Fleurs du mal. Abans teníem la de Xavier Benguerel (1985) i la de Jordi Llovet (2007). Indefugible és també la nova traducció dels Petits poemes en prosa, de Joaquim Sala-Sanahuja (Adesiara; 272 pàg. 20 eu.), amb “diferències molt substancials” de la que va publicar el 1991.

La bellesa sinistra

LES FLORS DEL MAL
Charles Baudelaire
Traducció i edició de Pere Rovira
Proa
576 pàgines
23,50 / @ 8, 99 euros

Baudelaire (1821-1867) és l’últim dels romàntics i el primer dels simbolistes, i fins i tot un antecedent dels decadentistes de final de segle. Les flors del mal es va publicar el 1857 i tot seguit sis dels seus poemes van ser condemnats per ultratge a la moral pública i als bons costums. És una qüestió menor si aquestes peces, que no van aconseguir a França la rehabilitació fins el 1949, han de figurar en una secció a part, com és costum en les edicions actuals, o han de ser restituïdes en el seu lloc original, com prefereix Rovira. En tot cas, és la gran obra de Baudelaire, i ben conscient n’era; hi va estar treballant vint anys. Un llibre intensament unitari, pensat fins al mínim detall, “revestit d’una bellesa sinistra i freda”, com escriu a la seva mare, i “fet amb furor i paciència”.

Rovira, que ha demostrat prou la seva mestria en el vers català —l’últim exemple el tenim en els 45 sonets d’El joc de Venus (Proa; 104 pàg. 16 / @ 7.99 eu.), plens d’enginy i suau erotisme—, ha fet l’ingent esforç de traduir Les flors del mal en vers i amb rima. Llovet ho va fer només en vers. El plantejament és molt diferent: aquest es pot cenyir molt més a l’original, l’altre no té més remei que desviar-se’n per poder donar a llum un poema català amb el mateix rígid esquema mètric. Els resultats són diferents, però igualment vàlids. Cosa fàcil de comprovar en tots dos casos: hi ha la traducció acarada al francès.

Tres raons per recomenar-lo

1. “Hipòcrita lector, mon semblant”: Baudelaire no mira el món des d’una altura olímpica, sinó que comparteix amb el lector tota passió, virtut i pecat.
2. “Formiguejant ciutat de somnis i encanteris”: el poeta, errant per París, explica l’horror i la fascinació pels nous centres urbans en creixement.
3. “Luxe, calma i voluptat”: un ideal de vida que mai no va assolir; però també la sensació que deixen els seus versos, depurats fins a la perfecció.

Menció a part mereix l’antologia de 58 poemes (gairebé la meitat del llibre) que publica Nórdica (Las flores del mal; traducció de Carmen Morales i Claude Dubois; 184 pàg. 22,50 eu.): les abundants il·lustracions de [SIC]Louis Joos [/SIC]en fan una peça de col·leccionista.

L’altra gran novetat, en català, són els Petits poëmes en prose, títol que alterna amb el de Le Spleen de Paris: 50 textos que van aparèixer en revistes els últims anys de la vida de Baudelaire, aplegats pòstumament; el projecte que tenia era fer-ne un llibre molt més extens. Un gènere nou que li permet tractar els mateixos temes que en vers, però amb més desimboltura.

Baudelaire gaudia d’un agut sentit crític sobre molts aspectes artístics (havia escrit sobre pintura, música…) i polítics (es diu que se’l va veure a la Comuna de París, el 1848, fusell a la mà), però fonamentalment és un pensador individualista, contemplador dels contrastos, tant de la bellesa com de la lletjor, i obsedit per l’existència del mal. A partir d’ell, dandis i prostitutes, el vi i l’opi, gats i fantasmes, res no serà aliè a la poesia.

CÁNTICO ESPIRITUAL
San Juan de la Cruz
Edició de Lola Josa
Lumen
304 pàgines
19,90 / @ 7,99 euros

Es tracta d’un dels cims de la poesia universal, escrit el 1578 en una mísera cel·la on sant Joan de la Creu estava empresonat per ordre dels seus rivals dins l’Orde del Carmel. Relat eròtic profà —aparentment—, és molt més que una versió lliure del Càntic dels càntics, tal com aquest llibre de l’Antic Testament és molt més que un poema d’amor. Es tracta d’una composició de 39 estrofes en què es condensa el despullament de l’ànima que va en cerca de Déu. Aquesta nova edició, exhaustivament comentada, ressegueix les arrels del text en l’espiritualitat jueva i en la càbala, i l’emmarca en el conflicte entre els qui volen estudiar la Bíblia en la llengua original (veritas hebraica) i els qui volen continuar-ho fent seguint la tradició oficial (veritas græca), debat clau per entendre el Renaixement i els moviments de reforma religiosa.

TAL QUAL
Paul Valéry
Traducció d’Antoni Clapés
Adesiara
450 pàgines
25 euros

El que sempre i arreu tots han cregut té totes les possibilitats de ser fals”: la figura de Paul Valéry, un dels grans poetes de França, està indissolublement lligada al seu paper com a intel·lectual que senyoreja la primera meitat del XX. Borges va dir d’ell que “en un siglo que adora los caóticos ídolos de la sangre, de la tierra y de la pasión, prefirió siempre los lúcidos placeres del pensamiento y las secretas aventuras del orden”. Aquest llibre, del 1941, reuneix diversos aplecs de pensaments, en forma d’aforismes o d’articles breus, escrits al llarg de molts anys. No és un tractat exhaustiu, però no té res d’improvisat. És un conjunt ben travat i rigorós d’incitacions a reflexionar sobre la literatura, en primer lloc, i també sobre múltiples aspectes de la vida, en la gran tradició dels moralistes francesos.

L’ANELL
Jordi Llavina
Meteora
96 pàgines
11,99 euros

Novembre de 2018. Una parella que voreja la cinquantena passa uns dies a París. Recorden moments de les respectives vides sentimentals. Han seguit camins paral·lels que potser confluiran. És ell qui parla i qui aboca els propis interrogants, tot adreçant-se a ella, que també té els seus… Sembla la trama d’un relat, i ho és ben bé, però escrit en versos octosíl·labs. El llibre anterior del poeta de Gelida, El magraner, era una història fantàstica en prosa de la qual en alguns moments, com per condensació, emergien poemes impecables; en canvi, en aquest hi ha un relat en vers realista que, com per desbordament, incorpora uns parèntesis de més intensa formalització que ens evoquen els millors moments de la poesia catalana dels últims cent anys. El gran tema és l’amor i “les ferides d’un desig que crema una mica a deshora”.

NO PUEDES SER ASÍ
Luis García Montero
Visor
144 pàginas
22 euros

El nou llibre del poeta granadí, subtitulat Breve historia del mundo, és un pas més enllà en el seu afany per fer dialogar la intimitat personal i la convivència ciutadana. Aquesta vegada mira enrere i s’atura en dates com 1492, 1789 o la volta al món de Magallanes. Amb una barreja de mestratge i ironia, evita el risc de caure tant en la retòrica de l’esdeveniment com en la il·lustració lírica d’efemèrides sonades. La seva visió de la història està més a prop de Bertolt Brecht o Walter Benjamin que de les commemoracions oficials. El llibre es tanca amb un poema sobre el coronavirus que inclou uns versos que valdrien com poètica total: “La vida sin amor no se comprende. / Por amor las palabras se contagian, / son corazón para sentirse idioma, / recuerdan en silencio, / preguntan y pretenden conocer”. J. RODRÍGUEZ MARCOS

LA EDAD LIGERA
Marta Jiménez Serrano
Rialp
54 pàgines
10 euros

Els qui lamenten el declivi de la tradició faran bé de treure el cap a aquest poemari amb què Marta Jiménez Serrano ha guanyat un accèssit del premi Adonais. Amb un títol de ressons garcilasians — “todo lo mudará la edad ligera”—, el llibre s’obre amb una brillant recreació de la Divina comèdia en la qual Beatriu es transforma en Bea per analitzar el que hi havia d’amorós en el poema de Dante. A La edad ligera conviuen la modernitat més absoluta amb la rima tradicional, l’idealisme sentimental i el sexe, Nabokov i Lope, els sentiments més suposadament elevats i les factures de la llum, la vida eterna i la vida quotidiana. Als seus 30 anys, Jiménez Serrano, que acaba de publicar la novel·la Los nombres propios (Sexto Piso; 236 pàg. 17,90 eu.), demostra que als déus del Parnàs els convé més la iconoclàstia que la idolatria. J. R. M.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >