_
_
_
_
_
Quadern Sant Jordi | Traduccions

Dues dones dins el cap

La sensació és que la literatura britànica més estimulant, atrevida i amb voluntat de trobar nous camins expressius és en mans de dones

Maggie O'Farrell, a Barcelona.
Maggie O'Farrell, a Barcelona. Albert Garcia

HAMNET
Maggie O'Farrell
Traducció de Marc Rubió / Concha Cardeñoso
L'Altra Editorial / Libros del Asteroide
360 / 350 pàgines 23,95 - @ 10,57 / 11,99

La sensació és que la literatura britànica més estimulant, atrevida i amb voluntat de trobar nous camins expressius és en mans de dones. Entre les veus indispensables en aquest camí d’indagació i renovació es troben les de Maggie O’Farrell i Ali Smith. La primera acaba de rebre el premi National Book Critics Circle for Fiction per una filigrana narrativa i estilística que comença, però, per un plantejament conceptual radicalment a la contra: defugir el camí obvi de parlar de William Shakespeare —a qui ni tan sols se cita pel seu nom— i el procés d’escriptura de Hamlet per centrar-se en el seu entorn familiar: la seva dona Agnes (epicentre del relat, destinat a perdurar en la ment de tot lector i a ser estudiat per qualsevol aspirant a novel·lista) i el seu fill Hamnet. La impecable composició de personatges —toc sobrenatural inclòs— i l’ambientació a l’Sratford-upon-Avon de finals del XVI —amb passatges gloriosos com el de la transmissió de la pesta o el trajecte d’una carta— ens enlairen cap a un desenllaç colpidor que es pregunta per la forma en què la creativitat pot reciclar la tragèdia personal i ajudar-nos a digerir-la.

PRIMAVERA / HIVERN
Ali Smith
Traducció de D. Udina / N. García Raig Verd
Nórdica
280 pàg.
20 / 19,50- @ 9,99

En semblant estat de gràcia es troba Smith, a qui des dels inicis de la seva carrera sempre li ha voltat la idea de desafiar la majoria de les convencions narratives, practicant formes més o menys experimentals d’arribar al més endins possible de la psique dels seus personatges. El seu darrer projecte és senzillament titànic (i el suport dels segells Raig Verd i Nórdica, no menys encomiables) i on potser ha esborrat més els llindars entre poesia i narrativa. A imatge d’Anthony Powell, si bé des d’interessos i tècniques ben distants, l’escocesa ha facturat un quartet marcat per les estacions de l’any, reflex de l’estat anímic no només dels personatges sinó també de la Gran Bretanya sencera (hi ha qui veu el cicle com una resposta crítica al Brexit).

Va obrir el foc Tardor (Premi Llibreter 2020), la va seguir Hivern (en castellà, a Nórdica) i ara ens arriba Primavera. Smith va canviant de protagonistes i escenaris per trobar l’encaix entre els patiments, dubtes i moments de joia de les seves criatures (amb problemes d’interconnexió personal i donades a les reflexions en mode flux de la consciència) i la denúncia de mals socials, com el mal tracte a la població immigrant o les campanyes de desinformació pública.

Tres raons per recomanar-los

1. Dos exemples de com sortir dels camins narratius més transitats. Fan veritables dolenteries amb l'estructura, combinades amb esclats lírics.
2. Bona manera de copsar per què arrepleguen tants premis; entre ells el Llibreter per a Smith i el National Book Critics Circle per a O'Farrell.
3. Per la fondària de la mirada sobre dones, lluny del reduccionisme de gènere. Psicologies complexes que desafien qualsevol limitació.

A tot això s’afegeix una sensibilitat extrema per mostrar les particularitats de cada estació en la naturalesa i la climatologia. Al darrer lliurament, a falta d’Estiu, la regeneració primaveral arriba a les vides d’un grapat de persones que travessen un moment de confusió i pèrdua del nord. Literatura per pair amb calma, però les recompenses són més que generoses.

CRIM I CÀSTIG

Fiódor Dostoievski
Traducció de Miquel Cabal Guarro
La Casa dels Clàssics
704 pàgines. 34,95 euros


Des de la reconegudíssima traducció d’Andreu Nin de 1929, el lector en català no havia pogut reflexionar sobre la culpabilitat i la possibilitat o no de redempció portat per l’obsessiva ment de l’estudiant Rodion Raskólnikov, sac de nervis, dubtes i grans interrogants existencials des del moment en què comet un dels assassinats més cèlebres de la literatura universal, el de la vella a qui deu diners. La seva ànima entrarà en flames: la reconciliació és gairebé impossible entre les necessitats mundanes i els fonaments cristians. Ara, amb pròleg de l’escriptor Francesc Serés, el lector català pot apropar-se a una versió que, a diferència de la de Nin, mostra més intervenció en l’anàrquica puntuació de l’autor rus i una valentia a l’hora d’abordar les formes col·loquials de la parla. Lectura obligada en temps tan poc morals.

L’ANOMALIA / LA ANOMALÍA

Hervé Le Tellier
Edicions 62 / Seix Barral
Trad. J. Boixadós / P. Martín Sánchez
344 / 368 pàg. 19,90 / 20,50-@ 9,99 eu.


El punt de partida del Premi Goncourt 2020 (el jurat es va obrir a una novel·la que aspira a entretenir i que empra sense prejudicis mecanismes de la narrativa popular) el podria haver signat Damon Lindelof, una de les ments pensants darrere de sèries com Perdidos o The Leftovers. Tres mesos després que els més de 200 passatgers d’un avió procedent de París aterressin a Nova York un cop superada una violenta tempesta, un avió amb les mateixes característiques (incloent-hi el passatge) apareix en el cel de Nova York. Davant d’aquesta duplicació que obre un forat immens en la nostra concepció de la realitat, se succeeixen les crisis col·lectives i personals. Matemàtic i membre del corrent literari experimental Oulipo, Le Tellier signa un deliri controlat, enginyós, moral i ben divertit.

LA MEITAT EVANESCENT / LA MITAD EVANESCENTE

Brit Bennett
Periscopi / Lit. Random House
Traducció de M. Rubió / C. Milla
408 / 368 pàg. 19,90 / @ 8,99 euros


Què millor que donar suport als missatges i l’esforç de conscienciació social del moviment Black Lives Matter amb grans novel·les que tractin el racisme i la manca de drets igualitaris a través de personatges mutidimensionals, ambició estructural i voluntat d’estil? Com abans Colson Whitehead a El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel, l’afroamericana Brit Bennet explora les ferides del color de la pell al seu país (i li suma una denúncia del masclisme i una defensa de la llibertat sexual, compromisos polítics que li fan perdre el nervi narratiu i caure en el pamflet) a través d’una complexa relació fraternal. La Stella i la Desiree, dues bessones, fugen de joves d’un poblet de Louisiana, però les seves vides no triguen a prendre camins divergents marcats per la forma en què responen a les seves arrels i la seva raça.

CUENTOS COMPLETOS

Isaak Bábel
Páginas de Espuma
Diversos traductors
1.224 pàgines / 39 euros


Aquest llibre és una d’aquelles obres tan ambicioses i treballades que es dirien abans un servei públic que una mera tasca editorial, motiu d’orgull per a qualsevol catàleg que tingui en la preservació d’un llegat literari crucial un dels seus objectius. Páginas de Espuma no només reuneix tots els contes del també soldat, traductor, periodista i dramaturg Isaak Bábel en un sol volum, sinó que hi afegeix el conjunt dels seus reportatges, diaris, guions i relats cinematogràfics. Essent gèneres tan diferents, es diria que Babel ho contitza tot. Veu imprescindible per entendre la barbàrie comunista (patí presó i fou condemnat a morir afusellat, acusat falsament d’espionatge i terrorisme), demana ser recordat abans com a escriptor obsessionat amb la cerca de fórmules expressives amb què propulsar el relat a cotes inèdites de modernitat.

LA KLARA I EL SOL / KLARA Y EL SOL...

Kazuo Ishiguro
Traducció de X. Pàmies / M. Bach
Anagrama
384 pàg. 20,9 euros / @ 14,99 eu.


Qui hagi seguit la trajectòria de l’autor d’El que resta del dia no pot més que treure’s el barret davant la seva capacitat de mutació, del seu talent per anar renovant la manera d’encarar i explicar uns mateixos interessos. Ja sigui un pintor, un majordom, un detectiu, un pianista o fins i tot un clon, les seves novel·les es preocupen sempre d’esbrinar qüestions com si les nostres decisions són lliures o definides per forces que ens superen, com el record modela la nostra història i, en definitiva, què ens fa dignes de pertànyer al gènere humà. Ficat en un camí més abstracte i arriscat des del seu treball previ, El gegant enterrat, en el seu retorn a la novel·la després del Premi Nobel imagina una robot, cuidadora d’una nena, que intenta desxifrar el comportament de la societat, procés que desvetllarà els clarobscurs de la naturalesa humana.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_