Selecciona Edició
Connecta’t

Natura, ciutat i tecnologia

Diverses iniciatives aborden la relació entre les connexions telemàtiques i el nostre entorn

Instal·lació d'Anna Rierola en el festival ECOSS a l'Arts Santa Mònica.
Instal·lació d'Anna Rierola en el festival ECOSS a l'Arts Santa Mònica.

Al centre Arts Santa Mònica hi ha una pantalla on es projecta un terrari. A través del mòbil, els visitants poden traçar uns petits camins, i marquen així el seu recorregut virtual en aquest diminut paisatge real. Físicament el terrari es troba a l'estudi del Col·lectiu Konic a la fàbrica de creació Fabra i Coats i l'obra que es presenta a Santa Mònica connecta virtualment els dos espais artístics. “L'e-Terrari explora la distància entre la natura i la seva representació. En aquest treball utilitzem les connexions telemàtiques per bastir ponts entre el paisatge real i simulat i també entre els visitants d'una mostra i l'estudi de l'artista”, explica Rosa Sánchez, fundadora de Konic amb Alain Baumann.

Konic és també l'organitzador d'ECOSS Ecosistemes de l'inesperat, un minifestival de cultura digital amb perspectiva feminista i voluntat de visibilitzar projectes singulars que aporten visions noves als nous llenguatges artístics sorgits de les interconnexions entre l'àmbit tecnològic i el biològic. A causa de la situació sanitària, aquesta quarta edició d'ECOSS tindrà un programa modular que arrenca a l'Arts Santa Mònica amb una mostra, oberta fins al 18 de maig, que presenta exclusivament projectes de dones.

A més del terrari de Konic, l'asturiana María Castellanos investiga com plantes i humans perceben els sons, en una instal·lació formada per un vídeo i un petit jardí dotat de sensors. “He desenvolupat un sensor que mesura les oscil·lacions elèctriques dels vegetals i permet percebre el que passa al seu voltant de manera immediata: canvis de temperatura i d'humitat, sons o proximitat d'humans o altres plantes”, explica Castellanos.

Nathalie Gebert presenta una instal·lació híbrida de plantes i sistemes mecanitzats i Anna Rierola, la primera artista resident a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, una projecció generativa realitzada amb imatges microscòpiques de cèl·lules. Finalment, Paula Bruna explora en una instal·lació de material orgànic el fenomen anomenat pareidolia, pel qual els humans tendim a interpretar imatges aleatòries com si fossin rostres. “La peça reflecteix l'antropocentrisme que condiciona la nostra mirada”, assegura Bruna, que exhibeix també una altra peça a la terrassa del centre, una composició pictòrica feta amb llavors que ha tingut tant d'èxit entre els ocells de la Rambla que l'hauran de reposar. “Els coloms devorant el futur de l'art”, conclou Sánchez, que organitzarà la segona part d'ECOSS amb trobades, debats i tallers en Fabra i Coats a la tardor.

La Sala Moncunill de Terrassa acull un cicle de quatre exposicions elaborades a partir d'una temàtica comuna: la relació entre futur i ciutat. El programa arrenca amb Antonio R. Montesinos que plasma la relació entre futur i ecologia, escenificant amb materials pobres i recuperats, un assentament humà totalment aliè a l'imaginari de la ciència-ficció.

Al maig Anaisa Franco plasmarà les àrees verdes del futur en una enorme estructura en forma d'ones, recoberta de plantes i dotada de panells solars amb sensors que li permeten acumular energia durant el dia i il·luminar-se a la nit. El cicle continua amb Mare de robot, un projecte en procés de Mónica Rikic, que en aquesta ocasió es presenta en forma de videojoc i es conclou amb Enric Mauri, que materialitza l'economia futura en una obra inspirada en la profètica novel·la Cosmòpolis, de Don DeLillo. La instal·lació, que simula l'endemà d'un espai on va tenir lloc una gran festa, pretén provocar una sensació de mareig, confusió i neguit en l'espectador.

Algoritmes a CosmoCaixa

Neo és la nova programació estable de CosmoCaixa que cada tercer divendres del mes, ofereix un programa d'esdeveniments que combinen ciència, tecnologia i cultures d'avantguarda.

A Neo tenen cabuda des de la dansa geomètrica de Géométrie Variable, passant pel videoart, amb el mapatge sobre el Teorema de la corba d'Agnesi, fins a les partitures visuals que Playmodes genera en temps real i transforma en música mitjançant algoritmes de sonificació de la imatge.

També hi haurà projeccions d'OnionLab al Planetari i el públic podrà visitar la Sala Univers, un viatge des del big bang fins a les últimes fronteres del coneixement.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >