Francesc Torres, rector de la UPC: “Als experts només se’ls busca quan hi ha desastres”

La pandèmia ha situat la ciència al centre de l'actualitat per superar la crisi sanitària, una cosa que sap bé Francesc Torres, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La institució celebra aquest any el seu 50è aniversari i alguns dels seus equips de recerca, com el BioComSC, s'han convertit en referència per les seves projeccions dels índexs epidemiològics.

Pregunta. La ciència necessitava una pandèmia per reivindicar-se?

Resposta. La pandèmia ha posat a l'agenda ciutadana i política i demostra que cal comptar amb la ciència i la tecnologia per abordar reptes complexos de la societat.

P. Quin paper ha tingut la recerca en la pandèmia?

R. Ha sigut molt important. Des de fer seguiments del dia a dia fins a elaborar els respiradors i teixits de les mascaretes. Només amb formació i innovació es pot afrontar la reconstrucció social i econòmica del país.

P. Per què era poc conegut el BioComSC abans de la pandèmia?

R. Tenim més de 150 grups de recerca que fan una feina de laboratori i només apareixen quan s'enfonsa el Prestige o quan un vaixell encalla al Canal de Suez. Als experts se'ls busca llavors i els tenim formats. Malauradament, només tenen presència en el dia a dia quan hi ha un desastre natural. Els 5.000 nous graduats que tenim cada any són els que fan progressar la societat en el dia a dia.

P. Quin és el percentatge d'accés al món laboral dels nous graduats?

R. Tenim xifres molt bones: gairebé el 96% treballen en els tres primers anys i el 63% té contractes indefinits.

P. El futur passa per la indústria de la tecnologia.

R. Els nous llocs de treball requeriran tecnologia, que aportin un valor afegit i que no siguin substituïbles per robots. L’enginy que aporten les persones és insubstituïble. I això és la formació.

P. Quin és el risc de destrucció de llocs de treball per la robotització?

R. Els robots destruiran un tipus de llocs de treball, però en crearan d’altres que requeriran formació i capacitació. Es crearan més llocs dels que es perdran, per això la formació professional i tecnològica serà cada vegada més necessària per tenir feina.

P. Quines són les fortaleses i debilitats de la UPC en aquest 50è aniversari?

R. Estem en la primera divisió europea, però hem de corregir el que assenyalem tots els rectors: el relleu generacional i contractar gent jove. Tenim gairebé un 50% de professors associats i demanem el finançament per revertir-ho.

P. Com es pot retenir el talent de casa?

R. Necessitem més finançament. Quan un govern diu que la formació és important, el més important que cal saber és quant hi inverteix. La importància es plasma en els pressupostos, no en les declaracions.

P. El preocupa la possible inestabilitat al nou Govern?

R. Les universitats requereixen polítiques i inversions a llarg termini i per aconseguir-ho es necessita estabilitat. Els diferents grups parlamentaris han de pactar polítiques universitàries independentment dels canvis polítics.

P. Com es combat la falta de dones en el sector?

R. En enginyeria, el percentatge d'estudiants dones ha estat tradicionalment per sota del 20%, tot i que s'hi van incorporant a poc a poc. Cal trencar estereotips i veure líders femenines, com Clara Prats [membre del BioComSC], no veure encara les fotos en blanc i negre de Marie Curie.

P. Quin impacte econòmic ha tingut la pandèmia?

R. Vam acabar el curs amb equilibri econòmic per l'aportació de la Generalitat. En projectes d'investigació estem gairebé com l'any passat. Aquesta pandèmia ha fet que moltes empreses vulguin digitalitzar-se i innovar i s'han apropat a la universitat.

P. La manera de treballar ha canviat definitivament en el món laboral?

R. Crec que sí. La presencialitat al 100%, escalfant la cadira, no sembla essencial. Les empreses veuen que poden arribar a punts intermedis. La UPC ha fet un salt de deu anys. Teníem plataformes i campus virtuals, però el que havíem de fer en cinc anys s'ha fet en dos mesos.