Selecciona Edició
Connecta’t

La batalla independentista pel control de TV3 dispara les alarmes de la plantilla

Els treballadors es neguen a ser com una “conselleria” i recorden que cal complir la llei de l'elecció de la seva governança

Edifici de TV3 a Sant Joan Despí.
Edifici de TV3 a Sant Joan Despí.

La batalla independentista entre ERC i Junts per fer-se amb el control dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat, especialment per nomenar la direcció de TV3 i Catalunya Ràdio, s'està entaulant en les negociacions obertes entre les dues formacions de cara a formar Govern. Una expectativa que ha disparat les alarmes de les plantilles dels dos mitjans, que exigeixen el que pot semblar obvi: que es compleixi escrupolosament la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), aprovada el 2019, que estipulava que la direcció de l'ens públic havia de ser elegida per dos terços del Parlament català i, posteriorment, els directors de TV3 i Catalunya Ràdio per concurs públic entre professionals reconeguts.

“Junts no vol deixar el comandament de TV3”, apunta un coneixedor de la casa. Una afirmació que confirmen fonts de la direcció d'Esquerra Republicana, tot i que donen per fet el relleu de l'actual director, Vicent Sanchis, considerat afí als de Carles Puigdemont. Malgrat compartir bona part de la línia editorial de la cadena, les fonts consultades a ERC consideren que el canal no pot seguir encotillat en un discurs independentista que en moltes ocasions coincideix punt per punt amb l'estratègia de Junts per Catalunya. “Hi ha programes que es limiten a repetir consignes que arriben de l'entorn de Puigdemont i això fa malbé, sobretot, a la pròpia cadena”, expliquen. Els dirigents de Junts, per la seva part, critiquen una cosa semblant al que passa a la ràdio pública, el director de la qual, Saül Gordillo, és de la màxima confiança d'Esquerra Republicana.

“Sospitem que volen que siguem com una conselleria més, però ens hi neguem, és clar”, afirma un destacat membre del comitè d'empresa de TV3. El malestar ha crescut aquestes últimes setmanes a mesura que s'ha tingut consciència que en les negociacions entre les dues formacions independentistes han estudiat noms per substituir Sanchis i Gordillo. I tot això sense passar pel Parlament. “El que demanem és responsabilitat política i exigim que es compleixi la llei”, afegeixen des del Consell Professional de la televisió catalana.

Aquesta llei, que va suposar la tornada al sistema de nomenaments per majoria qualificada anul·lat el 2012 per Artur Mas, estableix que els set consellers de la CCMA –ara només en queden quatre i tots tenen el mandat caducat fa anys– han de ser elegits per dos terços del Parlament a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris. És a dir, que ERC i Junts necessitarien el concurs d'un tercer partit per proposar noms, un requeriment que, amb la composició actual de la cambra catalana, apunta cap al PSC. Ja s'ha produït algun moviment en aquest sentit: “De fet, tant Junts com ERC ja ens han plantejat la qüestió, encara que per separat. Nosaltres no volem parlar de noms, sinó de model”, apunta Alicia Romero, portaveu del grup socialista del Parlament.

“Amb aquest sistema es pretén posar fi a un mercadeig polític tan descarat”, apunten fonts sindicals que assenyalen que la ingerència in crescendo del Govern ha aguditzat el biaix independentista que té la cadena pública amb una audiència majoritàriament d'aquesta ideologia. Segons dades del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, l'audiència dels informatius de votants no independentistes ha baixat del 24% al 13,5% en els últims sis anys. “Som una cadena pública i ens devem a tota la població, no només a una part”, subratlla la mateixa veu sindical.

La CCMA replica, en la seva defensa, que els informes del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) –l'òrgan de control dels continguts dels mitjans públics que també té els seus quatre membres amb el mandat caducat– certifiquen que “TV3 i Catalunya Ràdio estan compromesos amb la pluralitat i la diversitat política i social”. Aquest retrat el neguen els dos consellers del CAC que solen pronunciar-se a través dels seus vots particulars als dictàmens favorables a TV3. “El CAC s'ha convertit en una coartada. I el que és pitjor és que hi ha cert passotisme, cada vegada hi ha menys denúncies que sí que es fan a les xarxes però no arriben al CAC”, apunta Daniel Sirera, vocal d'aquest òrgan a proposta del PP, que s'ha cansat de criticar que a la cadena pública es parla de “presos polítics i d'exiliats, quan no són ni una cosa ni l'altra.”

Carme Figueras, vocal a proposta del PSC, posa l'accent en alguns programes, no en els informatius, que inclouen tertúlies i continguts polítics “en els quals hi ha un clar desequilibri entre participants independentistes i els que no ho són”. I en posa exemples: “Entre març i agost de 2020, el FAQS [espai d'actualitat de la nit de dissabte] va entrevistar 17 persones que s'identifiquen com a independentistes en comparació amb 4 que no ho són. A Tot és mou [magazín de tarda] es van convidar 53 independentistes davant 15 que no i a les entrevistes del Més 324 [programa diari d’anàlisi] la proporció va ser de 17 i 6”. En aquesta mateixa línia, Figueras destaca, per exemple, que la periodista i escriptora Pilar Rahola, molt propera a les tesis de Junts, entre març i agost de 2020 va participar durant 12 hores i 18 minuts als programes Tot és mou i FAQS expressant “la seva opinió personal sense rèplica ni contrast”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >