_
_
_
_
_
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

El català excel·lent de Javier Cercas

El conte ‘indepe’ es desfà en el verb d'un escriptor criat en el catalanisme democràtic

Javier Cercas, durant la presentació, a principis de març, de la seva última novela, 'Independencia', a Barcelona.
Javier Cercas, durant la presentació, a principis de març, de la seva última novela, 'Independencia', a Barcelona.EFE

Javier Cercas insisteix que tot el que va dir a TV3 ho va dir en un català excel·lent. I realment ho era, perquè jo puc comparar, ja que he sentit Cercas maltractant altres llengües romàniques. L'he vist parlar en públic en un italià millorable, tirant a itanyol, i era tot un goig assistir a l'alegria del públic d'aquell festival literari, entusiasmat de sentir el seu escriptor preferit parlar-los en la seva llengua. Quan li vaig preguntar per què no recorria a traductors, com fèiem la resta d'escriptors espanyols, em va respondre que feia molts anys havia vist una entrevista a Umberto Eco a TVE en la qual s'expressava en un espanyol monstruós, i li va encantar el gest.

Más información
Javier Cercas actuarà legalment contra els qui l’acusen d’instigar una intervenció militar a Catalunya

Si Cercas parlés català com parla italià, no estaria sotmès a l'ordalia que viu. Si fos un extremeny afectat per la diglòssia que s'expressa en un catanyol atapeït de castellanismes, no s'haurien passat deu anys assetjant-lo i difamant-lo. Les mateixes diputades independentistes que avui li escupen el tractarien amb aquest afecte que es prodiga a les mascotes obedients. Els encantaria veure un escriptor espanyol esforçant-se a enfilar algunes frases en català.

Per desgràcia, Cercas parla el català excel·lent propi dels catalans cultes, i això és imperdonable. Els que ho conjuguen tot amb possessius i anteposen “nostra” a la llengua, la cultura i la terra, apropiant-se'n sense rubor, no entenen que un dels nostres parli com els altres. El conte indepe es desfà en el verb d'un escriptor criat en el catalanisme democràtic i a qui no es pot acusar de catalanofòbia, perquè seria una fòbia exercida contra ell mateix. Cercas és un home massa hedonista per detestar-se tant, encara que es maltracti una mica en els seus llibres. Llàstima, que bé que parla, pensen en veure'l a la tele. I això que no saben com de bé escriu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Sergio del Molino
Es autor, entre otros, de los ensayos 'La España vacía' (2016) y 'Contra la España vacía' (2021). Ha ganado los premios Ojo Crítico y Tigre Juan por 'La hora violeta' (2013) y el Espasa por 'Lugares fuera de sitio' (2018). Entre sus novelas destacan 'La piel' (2020) o 'Lo que a nadie le importa' (2014). Su último libro es 'Un tal González' (2022).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_