Selecciona Edició
Connecta’t

Una mostra immersiva ‘entra’ en els sensuals quadres de Gustav Klimt

La proposta del Centre d’Arts Digitals Ideal relaciona l’artista amb Catalunya i el feminisme

Aspecte de l'exposició immerisva sobre l'obra de Gustav Klimt a l'Ideal de Barcelona.
Aspecte de l'exposició immerisva sobre l'obra de Gustav Klimt a l'Ideal de Barcelona.

Se'l coneix per El petó, una pintura carregada de sensualitat, que retrata una parella enllaçada en la intimitat. Gustav Klimt (1862-1918), enfant terrible de l'art austríac, va escandalitzar amb imatges obertament sexuals la societat vienesa entre els segles XIX i XX. El 1897 va fundar la Secessió Vienesa, moviment de renovació que rebutjava l'art acadèmic oficial i les seves obres, entre el simbolisme i l'art nouveau (l'equivalent del modernisme a Catalunya) provocaven amor i odi a parts iguals. No es va casar mai, però va tenir incomptables dones i fills i quan va morir es van formalitzar 14 demandes de pensions alimentàries.

Ara la història de Klimt, les seves obres i les seves dones arriben a Barcelona en forma d'experiència immersiva de la mà del Centre d'Arts Digitals Ideal. Després de la Barcelona en blanc i negre dels anys cinquanta i seixanta, la nova proposta es plasma en l'explosió de colors i els ornaments daurats d'inspiració bizantina característics de Klimt. La projecció immersiva de 30 minuts, que ocupa l'enorme sala central de l'Ideal, així com el vídeo en 3D (que es pot veure amb visors individuals de realitat virtual), han estat realitzats per Layers of Reality, en col·laboració amb l'estudi belga Exhibition Hub. Les dues produccions tenen un pressupost de prop d'un milió d'euros i s'estrenen simultàniament a Brussel·les i Barcelona.

La diferència és el recorregut expositiu que acompanya les peces digitals. A Barcelona, el comissariat de la catalana Imma Fondevila i l'austríaca Theresia Nickl relaciona Klimt amb el naixent moviment feminista i amb Catalunya. “La mostra vincula en una videoinstal·lació les obres de Klimt i les d'Anglada Camarasa, artista modernista més cèlebre llavors que Casas o Nonell”, assegura Fondevila. Els dos artistes van coincidir dues vegades: el 1904, en una mostra en la Secessió de Viena, i el 1911, en l'Exposició Internacional de Belles Arts de Roma, on van compartir el primer premi.

Nova sala

“No tenim proves documentals que es coneguessin, però els punts de contacte entre les seves obres són evidents: des de la riquesa cromàtica i la saturació del color fins a la passió per la representació de la dona i els paisatges de somni”, afegeix.

La relació amb el naixent moviment feminista s'aborda a partir d'Emilie Flöge, una de les seves companyes sentimentals més duradores (hi ha qui sosté que va ser la model d'El petó amb l'artista). Flöge, que regentava una sastreria amb les seves germanes, va ser una dissenyadora i empresària que va encarnar l'esperit de modernització de la dona a la recerca de la seva independència. El discurs continua en una sala dedicada a les dones catalanes i austríaques de l'època que van lluitar per participar en la societat, on s'exposen joies, objectes, vestits i un retrat de Francesca Bonnemaison fet per Lluïsa Vidal, la pintora més rellevant del modernisme català, morta de grip espanyola.

Amb Klimt, l'Ideal estrena nova sala de 300 metres quadrats, on es presenta una instal·lació de l'estudi barceloní Broomx, que permet interactuar amb les obres de Klimt en una pantalla geganta de 180 graus. També hi ha un màping i una escultura anamòrfica, que descompon El petó en diferents plans, de manera que cada visitant pot veure la imatge completa des d'un punt determinat de la sala, que haurà de trobar per si mateix. “Vam inaugurar el centre l'octubre del 2019 i sis mesos després ja estàvem en confinament. Però, malgrat les restriccions, ja hem rebut 200.000 visitants”, apunta el director del centre, Jordi Sellas, que destaca que es tracta d'una iniciativa totalment privada.

Al cabaret del ratpenat

Per acompanyar la mostra de Klimt, els responsables del Centre d'Arts Digitals Ideal han previst fer activitats complementàries. “Els dijous al vespre hem dissenyat una programació més experimental i eclèctica, que toca diferents tecles, des de projectes escènics fins a actuacions musicals”, indica el director del centre, Jordi Sellas. Entre els participants hi ha Alexandrae, el duet format per Elena Tarrats i Marc Vilajuana; Marta Cascales i Grauwi, amb els seus universos sonors intimistes i minimalistes, i el grup Delafé. Totes les actuacions tenen lloc en un espai dissenyat per Rafel Plana, inspirat en el Kabarett Fledermaus (cabaret del ratpenat), un local inaugurat a Viena el 1907, amb el qual van col·laborar Klimt i altres artistes de la Secessió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >