Selecciona Edició
Connecta’t

Una enorme galeria, element principal del projecte guanyador per ampliar el Macba

Els catalans Harquitectes i els suïssos Christ & Gantenbein uniran el nou edifici que construiran a la plaça dels Àngels amb els ja existents

Imatge virtual de la proposta presentada per H Arquitectes i Christ & Gantenbein per ampliar el Macba.
Imatge virtual de la proposta presentada per H Arquitectes i Christ & Gantenbein per ampliar el Macba.

Des que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) es va plantejar la seva ampliació fins ara han passat set anys, la majoria presidits per la polèmica, sobretot després que el 2014 l’Ajuntament, que havia cedit la capella de la Misericòrdia per créixer, va tornar a oferir-la el 2018 perquè s’hi ressitués el CAP Raval Nord, cosa que va desencadenar una batalla entre cultura i salut. Però tot això ja és passat i el museu mira cap al futur. Sobretot ara que ja es coneix el projecte guanyador que permetrà ampliar el museu i ordenar el seu entorn a la veïna plaça dels Àngels. Aquest dimecres, el consell general del Macba, màxim òrgan de govern del museu, ha anunciat que l'equip format pels catalans Harquitectes i els suïssos Christ & Gantenbein durà a terme aquesta ampliació, que es preveu inaugurar a finals del 2023. La proposta –que servirà per guanyar 3.000 metres quadrats per al museu, reordenarà tots els seus espais i canviarà tot el funcionament del centre– s'ha imposat “per àmplia majoria” als altres quatre projectes finalistes.

L’element més destacat de la proposta guanyadora no és el nou cub que es construirà en una de les cantonades de la plaça dels Àngels, sinó l'enorme façana de contraforts creats en maons-ceràmics que recorrerà el lateral del Convent dels Àngels, que unificarà la façana del nou edifici amb les antigues construccions i dialogarà, cara a cara, amb el cub blanc que va crear Richard Meier el 1995 per al museu. Segons el jurat format per 21 experts independents, era la proposta que millor solucionava la relació entre les diferents edificacions existents al voltant de la plaça. “Una proposta que resol amb netedat el diàleg a diferents escales: amb el barri, amb la ciutat i amb el museu”, asseguren.

La decisió del jurat l’han donat a conèixer els responsables de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, i de Catalunya, Àngels Ponsa, així com la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, i la subdirectora de museus del Ministeri de Cultura.

Els arquitectes guanyadors defineixen el seu treball com “una sintaxi amb el lloc”, ja que integra l'edifici dels contraforts que van crear Clotet-Paricio als anys vuitanta i la façana de l'antic convent, en comptes de dur a terme una proposta exempta i diferent amb l'entorn. Segons el seu parer, la dificultat d'intervenir al costat d’un edifici patrimonial, més que un “problema” o un “peatge”, és una “virtut”. Per això, els “elements patrimonials preexistents són part essencial de la proposta i del (nou) museu”. El seu projecte passa per potenciar la capella, l’absis de l’església i la façana gòtica de l'antic convent, que quan s'inaugurin seran “punts centrals i, sobretot, característics del nou museu”.

A partir de la seva inauguració l'element central del museu serà la capella renaixentista del Convent, un espai de lliure accés i obert a tota la ciutadania, on s'instal·larà l'atenció i el control d'accés i donarà inici la visita, que continuarà al Convent i el nou espai construït. L'entrada, situada davant del carrer Elisabets, permetrà recollir el flux de visitants que arribi des de la Rambla.

La nova galeria de contraforts amaga també el nou cub creat amb tres sales d'exposicions temporals de 30 metres per 12 i sis d'altura; i també un pati interior en el qual es podrà veure l'absis de l'església i la façana de l'antic convent. La galeria formalitza també una coberta que es converteix en un nou espai capaç d’acollir tota mena d’activitats públiques a l'aire lliure i proporciona una vista insòlita de la façana de l'edifici de Meier.

El projecte guanyador també preveu unir mitjançant un passadís museïtzat l’ampliació amb l'edifici de Meier. A fora, a l'exterior, la unió també serà visual, ja que els contraforts de la galeria tindran una cara blanca (la que mira a l'est) en la qual hi haurà inscripcions dinàmiques mitjançant llums LED a les juntes dels maons. Segons l'equip d'arquitectes, a partir de la seva ampliació “el nou Macba serà un conjunt cultural i museístic coherent capaç d'oferir una cultura molt variada; un conglomerat constituït per diverses parts, però concebut com una única infraestructura”. Segons la proposta, el museu deixarà “de ser un museu que s'imposa i passarà a ser un museu que participa i interacciona amb l’espai públic”.

Una enorme galeria, element principal del projecte guanyador per ampliar el Macba

Per dur a terme les obres el Macba disposa d’11 milions d'euros, que aporten a parts iguals les tres administracions: l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri (3,3 milions cadascuna), mentre que la Fundació Macba, que fins ara adquiria obra dins del consorci, hi aportarà, de manera excepcional, 1,5 milions d'euros. A finals d'aquest any estarà a punt el projecte executiu. Les obres es licitaran a principis del 2022 i, després de 18 mesos d'obres, es preveu que es pugui inaugurar a finals del 2023.

Harquitectes és un estudi fundat l'any 2000 situat a Sabadell que està dirigit per quatre joves arquitectes associats: David Lorente Ibáñez (Granollers, 1972), Josep Ricart Ulldemolins (Cerdanyola del Vallès, 1973), Xavier Ros Majó (Sabadell, 1972) i Roger Tudó Galí (Terrassa, 1973). Entre els seus treballs més destacats hi ha la rehabilitació de Cristalleries Planell i de la Lleialtat Santsenca, a Barcelona, i el Centre de Recerca ICTA-ICP, al Campus de Bellaterra de la UAB. Actualment treballen en la recuperació del Teatre Arnau i l'antiga Bòbila de la Teixonera, també a Barcelona. Per la seva banda, Christ & Gantenbein és un estudi internacional fundat el 1998 per Emanuel Christ (1970) i Christoph Gantenbein (1971), amb seu a Basilea (Suïssa), que actualment té un equip d'uns 80 arquitectes. Entre els seus projectes més destacats hi ha la transformació del Museu Nacional Suís de Zuric (2016) i l'ampliació del Kunstmuseum de Basilea (2016).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >