Selecciona Edició
Connecta’t
CONXITA CASANOVAS | DIRECTORA DEL BCN FILM FEST

“És l’edició de l’esperança, la de treure el cinema de les tenebres”

60 pel·lícules componen el programa del certamen que té Johnny Depp i Isabelle Huppert com a principals convidats

Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest.
Conxita Casanovas, directora del BCN Film Fest.

Torna aquests dies complicats el BCN Film Fest, un dels festivals més imaginatius, estimulants i estimats del panorama cinematogràfic barceloní, i que a més porta sota el braç, entre altres convidats, Johnny Depp. El certamen, oficialment Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi, arrenca la cinquena edició dijous a les 19.30 als cinemes Verdi amb Una joven prometedora, òpera prima de la realitzadora Emerald Fennell que té cinc nominacions als Oscar, inclosa millor pel·lícula. Fins al 23 d'abril es projectaran, amb preus populars, estrictes mesures de seguretat i sota l'advocació de Chaplin, a qui es dedica un cicle al qual assistirà la seva neta Carmen Chaplin, 60 pel·lícules de 24 països, incloent-hi quatre estrenes mundials, agrupades en les sis seccions del festival.

Al programa hi ha de tot, sempre amb una aroma literària marca de la casa: hi ha pel·lícules sobre Dylan Thomas i els 18 whiskys dobles (Last call, amb John Malkovich), J. D. Salinger (Sueños de una escritora en Nueva York), D’Annunzio (El poeta y el espía), basats en obres de Murakami (Tokio Blues) i Rabindranath Tagore (Charulata), o amb tocs de Samuel Beckett (Un triunfo, sobre presos que assagen Tot esperant Godot); però també una cita amb Isabella Rossellini a les ruïnes de Pompeia, una adaptació del best-seller Penguin Bloom, sobre un mestressa de casa paralítica (Naomi Watts) que troba consol en la companyia d'una simpàtica cornella o una pel·li de vikings (Valhalla Rising).

És difícil oblidar, en aquestes sessions que deixa sempre el BCN Film Fest per a la memòria, la clausura de l'any passat, el 2 de juliol, amb Sound of metal, la història del bateria de heavy que es queda sord, amb el cantant de Sopa de Cabra i en aquell temps membre del jurat Gerard Quintana amb morrió a la butaca del costat. “Era una aposta de cinema superindependent que ens va costar molt de tenir”, recorda Conxita Casanovas (Barcelona, 58 anys), la directora del festival. “Estic molt contenta perquè té sis nominacions als Oscar!, inclosa millor pel·lícula i millor actor (Riz Ahmed). M'omplen d'alegria, aquestes coses. I la pel·lícula que va inaugurar, Uno para todos ha guanyat el premi del públic del festival de Nancy. Anem per bon camí. El film inaugural aquesta vegada, Una joven prometedora, ja ha guanyat dos BAFTA…”.

El moment, des del punt de vista epidemiològic, és dolent. “També ho era l'any passat, encara que llavors, a l'estiu, feia la sensació que ja n'estàvem sortint. Era un miratge. Aquest any cada matí em llevo mirant el WhatsApp a veure si hi ha alguna reculada, ens anem apropant a la inauguració amb alguna preocupació. No tinc clar si estem millor que l'edició passada, probablement sí: no hi ha tanta por. Hi ha molta prudència, tot sembla que penja d'un fil, però no cal perdre la calma. L'objectiu és apujar els ànims a la gent, aixecar la moral, repetir el mantra que la cultura és segura, cridar ‘poseu un cinema a la vostra vida!’. És l'edició de l'esperança, d'ajudar a treure el cinema de les tenebres”.

Casanovas deplora no poder, amb els aforaments reduïts al 50% i sense sessions nocturnes, satisfer tots els que han volgut comprar entrades. “El cartell ha tingut molt de ganxo, per les pel·lícules i pels convidats, com Depp (El fotógrafo de Minamata) i Isabelle Huppert (Mamá Maria), que han animat molt i ajuden a posicionar el festival en el circuit internacional i en el de la ciutat. Em sap greu que s'hagin acabat les entrades per a diverses sessions, entre les quals hi ha la d'El olvido que seremos, de Fernando Trueba, de qui molta gent ha llegit la novel·la, d'Héctor Abad Faciolince”.

De Depp i Huppert, Casanovas explica que venen tots dos amb el director de la pel·lícula que interpreten, i que tot ha quadrat feliçment, encara que segueix creuant els dits. D'El fotógrafo de Minamata, en la qual l'actor encarna –”més aviat es fusiona”– amb el protagonista, un reporter gràfic que denuncia un cas d'enverinament per mercuri, assenyala que es tracta d'un Johnny Depp compromès, lluny de la imatge de Jack Sparrow, encara que no se li pot negar al pirata cert compromís amb el medi marí. El Depp de The brave o Richard dice adiós, “és un gran actor més enllà de la disfressa”. Conxita Casanova recorda que ella mateixa el va entrevistar fa 27 anys en una anterior visita de l'actor a Barcelona en l'època de Qui té por de Gilbert Grape. “El va portar Antoni Llorens, de Lauren Films, a una trobada on també van venir Gwyneth Paltrow, Monica Bellucci i Val Kilmer”. De la seva vinguda ara diu que no ha estat exigent, encara que no sap què demanarà una vegada sigui aquí. “No podrem portar-lo al Godó o al Camp Nou, ni fer-li una festa”, reflexiona. Haurà de limitar-se a alguna activitat cultural, com la visita a la Sagrada Família que va fer Jeremy Irons.

De la programació, diu que la selecció està molt cuidada, “dins del que permetia el tauler d'escacs”. Li agrada destacar el film iranià Yalda, la noche del perdón; el de clausura, Entre rosas; el dominicà Hotel Coppelia, sobre unes prostitutes en peu de guerra; els que tracten de Dylan Thomas, D’Annunzio i Salinger; The good traitor, història japonesa d'espionatge en la II Guerra Mundial; “joietes” com La mujer del espía, El olvido que seremos o el documental sobre Paolo Conte. “Hi ha un apartat de comèdia molt potent (Cinema amb gràcia), en un any ideal per al gènere, com Ladies of Steel, sobre tres iaies a l'estil Thelma i Louise; Poliamor para principiantes, El triunfo o el remake d'Un espíritu burlón, basat en l'obra de Noël Coward. Els clàssics són “el bàsic d'armari” d'un bon festival, afirma. Aquí hi ha el cicle de Chaplin, la secció japonesa “amb les tres K”, Kurosawa, Kitano, Koreeda, sense oblidar el gran Ichikawa d'El arpa birmana. En record del 75è aniversari de Fotogramas es projectarà La bella y la bestia de Cocteau, pel·lícula de la qual es tractava en el primer número de la revista.

“L'arrelament a la ciutat”, que aquest any es manifesta en l'augment d'espais (Casa Seat, Institut Francès, CaixaForum), i “fer que la cultura sigui més participativa”, utilitzant el cinema per descobrir altres àmbits culturals, són dos dels objectius del BCN Film Fest. “Ens interessa especialment la interrelació del cinema i el llibre, i busquem més sinergia amb les editorials, a les quals podem aportar lectors nous; encara que som conscients que aquests dies de Sant Jordi són dies difícils per a elles…”.

Jurat i premi d’honor del festival

El cinquè BCN Film Fest té un gran jurat per a la secció oficial: Laia Marull, Mario Gas (com a president) i Jaume Balagueró. “Fem broma dient que tenim una actriu i dos directors i un director i dos actors, perquè Mario és totes dues coses. És un luxe de jurat. El més fàcil semblava ser Balagueró, que viu al costat mateix dels Verdi, però està immers en la seva nova pel·lícula i li he hagut de pregar ‘vine, ni que sigui en pijama!’”. Casanovas diu que quan van fitxar Gas i Marull no van caure inicialment en el fet que havien treballat junts (a Lulú, de Wedekind, i Incendis, de Mouawad). “La connexió que signifiquen tots dos de cinema i teatre remarca l'aposta cultural del festival”, assenyala la directora.

La cerimònia d'inauguració del festival inclourà el lliurament per part d'Agustí Villaronga del Premi d'honor del festival a la productora i directora durant vuit anys de l'Acadèmia del Cinema Català Isona Passola.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >