Selecciona Edició
Connecta’t

Javier Cercas actuarà legalment contra els qui l’acusen d’instigar una intervenció militar a Catalunya

L’entrevista de l’escriptor a TV3 desferma una onada d’atacs contra l’autor per part del nacionalisme català

En vídeo, declaracions de Javier Cercas a TV3.

És la primera vegada que ho farà, diu Javier Cercas, perquè tot té un límit. L'escriptor prendrà mesures legals contra les persones que hagin difós “una mentida molt refinada”, segons les seves paraules, pel qual l'acusen d'incitar a una intervenció de l'Exèrcit a Catalunya. La seva entrevista, dissabte, al programa FAQS de TV3, en la qual Cercas va parlar del procés d'independència i va exposar el contingut del seu llibre Anatomía de un instante, sobre el fallit cop d'Estat del 23-F del 1981, va suscitar una intensa campanya d'atacs a les xarxes socials i en mitjans de comunicació. “Què fa a TV3 un promotor de l'aixecament militar contra Catalunya? Això no és llibertat d'expressió, és una televisió pública que dona al feixisme una posició de privilegi”, va escriure a Twitter Cristina Carol, diputada de Junts per Catalunya en referència a Cercas.

L'escriptor de Girona, d'origen extremeny, va intervenir a TV3 per presentar la seva última novel·la, Independencia, i per parlar de l'adaptació teatral del seu aclamat llibre sobre el 23-F, Anatomía de un instante. El nacionalisme català va carregar contra Cercas pel que consideren un blanquejament del rei Joan Carles I en el seu paper durant el cop d'Estat. Cercas va afirmar a TV3: “La veritat és que el cop d'Estat el va parar el Rei. No hi ha cap dubte. La veritat és molt complexa. De Jordi Pujol no en tenim avui bona opinió, però d'aquest senyor no podem dir que no va ser un antifranquista real. Els éssers humans som capaços del pitjor i del millor”. Aquestes declaracions, argumentades a Anatomía de un instante, van suscitar entre l'independentisme comentaris com el d'una altra diputada de Junts, Aurora Madaula: “Aquesta afirmació no se sosté en cap dels treballs històrics rigorosos sobre el 23-F, al contrari. Però, és clar, potser Javier Cercas no vol una anàlisi històrica, sinó una altra cosa”. Madaula no va precisar a quins “treballs històrics rigorosos” es referia.

Cercas es mostra especialment dolgut en declaracions a EL PAÍS pel que ell considera una campanya “molt ben feta” contra ell i que treu de context unes declaracions seves en un discurs que va pronunciar el 2019 en la gala del Dia d'Extremadura. En aquesta jornada, el Govern d'aquesta comunitat autònoma, on va néixer l'autor, concedeix medalles a persones i entitats que s'han significat per la tasca que han fet per la societat. Una de les medalles del 2019 la va rebre la Unitat Militar d'Emergències (UME) per les seves tasques de preservació del riu Guadiana. En la seva intervenció, Cercas es va referir al cap de la UME, el tinent general Miguel Alcañiz, en aquests termes: “Soc un partidari ferotge de l'avorriment en política. D'un avorriment escandinau o, com a mínim, suís. Les aventures m'encanten, m'apassionen, em tornen boig, però als llibres, al cinema i en general a la vida privada. En la vida pública, vade retro, satanàs. Aquí, tedi total. Quan la vida pública, la política, s'omple de passió, aventures, emocions, com ens ha passat als catalans en els últims anys, posa't a tremolar o crida a la unitat del general”.

Comparat amb criminals de guerra

Diversos referents del nacionalisme català han difós el fragment del discurs en el qual Cercas afirma que vol la intervenció de “la unitat del general” com a prova que l'autor és partidari de la intervenció armada a Catalunya. Cercas esmenta l'advocat de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont Gonzalo Boye i el digital El Nacional, que va publicar un article en el qual es llegeix: “Els fets de l'1-O van convertir l'any 2017 en una data clau per al procés independentista. Va ser en aquell moment quan Cercas va pronunciar un discurs a Extremadura reclamant de manera indirecta la intervenció de l'Exèrcit contra Catalunya”. Un dels primers a difondre aquest fragment del vídeo del seu discurs va ser el periodista de Catalunya Ràdio i professor de Comunicació de la Universitat Ramon Llull Enric Calpena, que va comparar Cercas amb criminals de guerra serbis: “Radovan Karadzic era un poeta reconegut abans de la guerra de Bòsnia. Nikola Koljevik, vicepresident serbi era especialista en Shakesperare i va ser qui va donar l'ordre de destruir la biblioteca de Sarajevo”.

Cercas subratlla que s'han tret de context unes paraules per perjudicar-lo, per la qual cosa ja ha posat la qüestió en mans del seu advocat, el lletrat de Girona Carles Monguilod, “per emprendre mesures legals contra qui sigui per la difusió manipulada del vídeo”. “Les petites veritats serveixen per crear grans mentides”, afirma Cercas: “Han interpretat que jo defenso la intervenció de l'Exèrcit, quan el que faig és una broma en la qual plantejo que si es produeix un desastre polític, han d'acudir els bombers de la unitat experta en catàstrofes. La UME no és una unitat militar com les altres, i així ho va entendre el públic”.

L'autor i columnista d'EL PAÍS recalca que en aquella intervenció a Extremadura també va voler reivindicar la seva catalanitat: “Vaig dir que qui malparla dels catalans és un insensat perquè malparla dels andalusos o dels extremenys que han construït Catalunya”. Cercas opina que el pecat original és haver anat a TV3 “a explicar una cosa terrible, que la Terra és rodona”: “Vaig dir que tots els estudis de qualitat democràtica indiquen que Espanya és una plena democràcia. Vaig dir que el Rei no va estar darrere del cop d'Estat, i vaig dir que les elits econòmiques catalanes van estar al capdavant del procés d'independència”.

L'escriptor de Soldados de Salamina també va aportar a la televisió pública catalana reflexions ponderades que van ser criticades a les xarxes socials del nacionalisme. “Un dels grans problemes, i no només de Catalunya, és la sentimentalització de la política”, va afirmar Cercas, “quan converteixes els problemes polítics en problemes sentimentals, ja no tenen solució, perquè sobre els sentiments no es pot discutir. La democràcia consisteix a racionalitzar els problemes”. L'autor avisa que el que ha passat és un nou capítol d'“un clima d'odi”: “Volen que me'n vagi o que calli. Intenten imposar un clima d'intimidació, però ni callaré ni marxaré, perquè això és casa meva”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >