_
_
_
_
_

El solar de l’antiga fàbrica Mercedes de Barcelona es convertirà en un petit barri i pol econòmic

L’espai, al Bon Pastor, tindrà un 60% d’habitatge i un 40% d’activitat econòmica

Una de les naus de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz a Barcelona.
Una de les naus de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz a Barcelona.Massimiliano Minocri
Clara Blanchar

Barcelona avança en la reconversió de les zones industrials. Si fa més de 20 anys la ciutat va impulsar la transformació de les fàbriques del Poblenou, el Manchester català, impulsant el 22@; o reurbanitza des de fa uns anys Can Batlló, a la Bordeta; o un dels extrems de la Zona Franca, amb el barri de la Marina; ara és el torn d'un dels enormes solars del polígon del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu, on també va haver-hi La Maquinista.

El solar de l'antiga fàbrica Mercedes-Benz (privat, de més de 90.000 metres quadrats i en desús des del 2007) es convertirà en un minibarri amb 1.400 habitatges (el 60% pisos lliures), equipaments, espais públics (la nau principal serà una plaça) activitat econòmica de proximitat i indústries 4.0 (amb una seu de la Fundació Leitat), i la Facultat de Disseny i Enginyeria Elisava de la Universitat de Vic, que tindrà una seu a l'espai. L'Ajuntament ha presentat aquest dilluns el projecte amb la propietat i els agents implicats: han xifrat en fins a 4.000 la creació de nous llocs de treball després de la reconversió, que en mobilitat replicarà una superilla i la idea és que a l'interior no hi hagi cotxes.

El projecte és fruit d'un conveni entre l'Ajuntament i la propietat del solar i gestora, Cronren Tramway (també propietària dels edificis de les Tres Xemeneies del Paral·lel), pel qual l'Ajuntament assegura que no haurà d'assumir cap cost. Les inversions i beneficis seran a càrrec del privat. L'acord preveu que la propietat assumeixi la cessió de sòls per a equipaments públics, la cessió i urbanització de sòls per a carrers i zones verdes i part de l'aprofitament urbanístic, que es traduirà en habitatge social. La materialització de la transformació requerirà una modificació urbanística del planejament (MPGM) i les parts han assegurat que els primers edificis estaran en condicions d'utilitzar-se a finals del 2023 i el conjunt estarà acabat el 2026.

L'alcaldessa Ada Colau ha assenyalat el projecte com a exemple de col·laboració publicoprivada i l'ha emmarcat en l'estratègia de “regeneració urbana dels barris del Besòs”, una de les zones que acumula les rendes més baixes de la ciutat, i l'ha vinculat a les transformacions de la Sagrera, la Meridiana, Trinitat Vella, Glòries, el 22@ o el campus Diagonal-Besòs. “Estem segurs que serà referent internacional”, ha assegurat sobre el projecte.

La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha assenyalat la “posició estratègica, de ròtula”, d'“un nou teixit urbà que connecti barris i combini teixits urbans i productius” i que pel que fa a sostenibilitat i mobilitat “repliqui a la perifèria el model de la superilla”. També ha assenyalat que, encara que no estan catalogats, es mantindran elements del patrimoni industrial de l'espai.

El conseller delegat de Conrem Tramway, Paco Hugas, ha explicat que l'empresa ja ha fet a Barcelona habitatge, oficines i hotels. Sobre el projecte, ha subratllat la combinació d'usos i que el barri busca ser “neutre en emissions de carboni, amb un nou model de mobilitat i fent realitat la ciutat dels 15 minuts i que tot plegat tingui impacte en el seu entorn i projectes de la indústria 4.0”.

El tinent d'alcalde d'Economia, Jaume Collboni, ha xifrat els llocs de treball que es crearan en 4.000 i ha destacat: “On abans es fabricaven cotxes hi haurà talent i indústria 4.0. Aquest és el salt qualitatiu que volem fer a la ciutat, no basat en l'especulació ni el decreixement, que suposa més pobresa i desigualtat, sinó la competitivitat, la sostenibilitat i l'equitat.

L'alcaldessa, Ada Colau, ha assenyalat que amb el projecte de la Mercedes-Benz, “l'estratègia de ciutat avança de manera concreta” i que “els barris del Besòs seran protagonistes de la reactivació de la ciutat i el nou model que volem: amb equilibri entre habitatge lliure i privat i economia basada en la innovació i la tecnologia”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_