_
_
_
_
_

La covid divideix els morts al tanatori

Els nous protocols per la pandèmia impedeixen practicar tècniques de tanatopràxia als morts per coronavirus

Un full informatiu advertint que el difunt tenia la covid-19.
Un full informatiu advertint que el difunt tenia la covid-19.Albert Garcia

La pandèmia de coronavirus va col·lapsar els serveis funeraris. L'abril i maig del 2020, els esforços per contenir el virus van portar a paralitzar-ho gairebé tot. Els tanatoris van quedar tancats al públic; els cementiris, també. Els forns incineradors van estar, durant setmanes, treballant les 24 hores del dia. Mémora, la funerària més gran de les tres que operen a Barcelona, va arribar a instal·lar a l'abril refrigeradors d'aire en dues plantes de l'aparcament del tanatori de Collserola. Allà va instal·lar 2.000 fèretres per preservar els cadàver a l'espera de tenir altre cop capacitat per enterrar-los o incinerar-los. “Hem arribat a tenir 900 difunts en espera”, assenyala Fernando Sánchez, director de comunicació de la companyia.

Más información
Enterraments sense vetlla ni funeral: “La nostra feina sempre és delicada, però ara és molt més trista”
La pandèmia gairebé duplica el nombre d’enterraments a Barcelona
Enterradors en pandèmia, el pitjor any de les seves vides

EL PAÍS ha visitat el tanatori de Sancho de Ávila de Barcelona per reconstruir el que havia passat aquells mesos i les conseqüències que el virus hi ha deixat. La covid ha trastocat les rutines dels treballadors i ha imposat nous protocols. Per primera vegada, es divideixen els difunts en funció de si la causa de la mort ha estat el coronavirus o qualsevol altra malaltia. La manera com es dona l'últim adeu ja no només depèn ara del nivell econòmic dels familiars, sinó, sobretot, del coronavirus.

Jordi Fernández és el responsable de tanatopràxia de Mémora. Actua com a cicerone de Sancho de Ávila i mostra una de les sales on alguns dels seus companys —el Jordi, el Juanjo i la Carolina— “reben, endrecen, desinfecten, embalsamen, maquillen i vesteixen” els cossos abans que els familiars els vegin. A la sala s'aprecia el respecte amb el qual els treballadors aborden la seva feina diària.

Després de la declaració de l'estat d'alarma, l'any passat, la feina es va multiplicar. “Concentrem els difunts no covid a Sancho de Ávila i els covid al tanatori de Collserola. Així i tot, al principi anàvem tots a cegues i estic convençut que hem fet tanatopràxies a difunts covid”, admet. Avui, per primera vegada, als tanatoris es diferencia entre els difunts covid i no covid. Els difunts covid no poden passar per la sala dels tanatopràctors. En arribar a les instal·lacions del tanatori són traslladats a unes neveres apartades on només hi ha morts per coronavirus. “Quan els serveis funeraris recullen un difunt covid es desinfecta el cadàver, s'introdueix en una bossa estanca i es torna a desinfectar, es trasllada fins a aquestes neveres”, diu.

“Però està prohibit”, afegeix, “practicar-los qualsevol tractament de tanatopràxia i, per tant, no s'exposa el difunt al tanatori”, informa Fernández. “Crec que s'està cometent una injustícia. Si un cadàver té marcapassos no es pot incinerar sense retirar aquest aparell del cor. Diuen que podria danyar els forns. La retirada dels marcapassos l'ha de fer el tanatopràctor. Als difunts covid, per normativa, no podem retirar-los-hi i, per tant, han d'inhumar el cadàver encara que el difunt no volgués”, denuncia.

Els responsables dels serveis funeraris recorden la primera onada. “Els cementiris estaven tancats i hi havia persones que esperaven els cotxes funeraris a la porta del cementiri perquè aquest era l'únic comiat que els podien donar. Treballem amb molta professionalitat. I que ningú dubti que, malgrat l'excés de cadàvers, el seu familiar és al fèretre, nínxol o tomba que li assignem”, defensa.

Els registres civils de Catalunya van inscriure al llarg del 2020 un total de 79.778 defuncions, un 21,9% més que les 65.406 morts del 2019. Només la funerària Mémora va fer, l'any passat a la província de Barcelona, 16.400 serveis funeraris, un 24% més que el 2019.

A Sancho de Ávila, Fernández té una reclamació de part de tots els treballadors cap a les institucions: “Som personal essencial. Manipulem cossos i tractem amb familiars de contagiats. Hauríem de ser també dels primers grups a rebre la vacuna”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_