Selecciona Edició
Connecta’t

L’expresident surt airós del reportatge de TV3 sobre el ‘cas Pujol’

El programa ‘30 minuts’ reconstrueix amb eficàcia els avatars del cas, tot i que atorga massa pes a la versió familiar

Jordi Pujol amb el seu pare, Florenci, en una imatge del reportatge del '30 minuts'.
Jordi Pujol amb el seu pare, Florenci, en una imatge del reportatge del '30 minuts'.

Jordi Pujol no ha volgut participar en l'extens reportatge que el programa 30 minuts, de TV3, va emetre diumenge a la nit sobre el cas Pujol. No ha calgut. Per defensar la seva honradesa ja hi havia un dels seus fills, Josep, que ha gaudit d'una generosa intervenció. Josep Pujol ha vingut a dir que el seu pare va ser un ingenu en confessar, el 2014, perquè hi havia “un exèrcit de gent que li tenia ganes”. I que va cometre un error, sí, però no un delicte: no va posar ordre, quan tocava, al llegat opac de l'avi Florenci Pujol, que segons la família és l'origen dels diners ocults a Hisenda a Andorra.

Encara que intenta mantenir l'equilibri entre dues versions contraposades, Pujol: els secrets d’Andorra acaba atorgant més pes narratiu a la tesi de la família. Amb un gran desplegament gràfic i virtuosisme tècnic, explica l'activitat de contraban de divises que va enriquir Florenci; menys temps empra, no obstant això, a desenvolupar per què el jutge i el fiscal creuen que la fortuna familiar es va construir gràcies a la corrupció política gestada a l'ombra dels governs de Pujol i canalitzada, presumptament, pel primogènit.

Jordi Pujol Ferrusola –intens, polèmic, amant de Victoria Álvarez, col·leccionista de cotxes esportius– és, potser, qui surt més malparat. El reportatge reconstrueix una de les operacions amb les quals suposadament es va enriquir: l'abocador de Vacamorta, al Baix Empordà, autoritzat per la Generalitat en època de Pujol contra l'opinió dels veïns i, amb el temps, de la justícia. Un recorregut pel mapa d'Europa permet a l'espectador comprendre les maniobres de Júnior per ocultar la seva participació, a través d'empreses, en el negoci. L'esforç dels autors del documental per fer intel·ligible el complex és encomiable.

Encara que s'apunta al primogènit, s'acaba salvant de la crema, per omissió, el pare. De nou per boca de Josep es transmet la idea que l'expresident mai va tenir, ell mateix, comptes a Andorra. No es desenvolupa, en canvi, per què els investigadors sostenen el contrari. A Jordi Pujol en cap cas se'l presenta com a víctima, però sí que es destaca que el seu “pecat original” és pràcticament induït per la “policia patriòtica” i sobrealimentat pels mitjans de comunicació.

El treball de TV3 s'endinsa en l'operació Catalunya i en les maniobres de comandaments de la Policia –amb el comissari Villarejo al capdavant– per aconseguir a Andorra informació comprometedora sobre la família. I aquí és on el valor informatiu és inqüestionable. Un dels testimonis més reveladors és el de Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), que explica les pressions i amenaces –que després es van materialitzar– a les quals es va veure sotmès.

El problema és que, en posar l'accent excessivament sobre les circumstàncies del cas i altres detalls –com la discussió entre els germans sobre com s'havia d'abordar la confessió– fa l'efecte que el reportatge malgasta energia que podria fer servir per explicar-nos els secrets del cas, aportar alguna idea nova. Malgrat tot, i gràcies a la feina sempre rigorosa de Genís Cormand i Xavier Bonet, és un bon resum del cas, una aproximació a un puzle amb massa peces, que convé veure des de certa altura.

El catedràtic Antón Costas, l'exfiscal José María Mena o el periodista de La Vanguardia Manel Pérez aporten sobrietat i clarividència a un assumpte sobre el qual encara falta molt per saber. Pujol: els secrets d’Andorra no respon, més enllà de donar veu als uns i els altres, a una de les grans preguntes: quin és el veritable origen de la fortuna familiar? Res a retreure, d'altra banda, ja que ni els investigadors han trobat una explicació concreta ni la família ha pogut provar, amb documents, l'existència de la deixa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >