_
_
_
_
_

Manel torna el directe a la Monumental

La música torna a l'antiga plaça de toros de Barcelona

Manel el divendres a La Monumental.
Manel el divendres a La Monumental. CARLES RIBAS

Plaça de toros Monumental de Barcelona a una hora tan poc taurina com les 18.45 hores. El cel està ennuvolat, però les previsions dels meteoròlegs vaticinen que no plourà. Però que els antitaurins no tremolin: buides les graderies i la tribuna, desertes les llotges, abandonats els refugis, òrfena de sentit la porta gran, solitari el corredor, avui no hi haurà montera prenent vol, de la mateixa manera que peülla ni cap ‘manoletina’ trepitjaran l'alber. Inútil la porta de torils, l'arena no fa olor de sang i por. Al seu lloc hi ha una cosa tan prosaica com centenars de cadires plegables, en les quals 800 persones assistirien a una nova reinvenció dels espais per a la música en directe. I a la música en directe ha arribat el model que per als museus representa el Chillida Leku: tot a l'aire lliure i les obres exposades amb distància social entre elles. Això sí, mentre les sales de concerts segueixin tancades, per molt bonic que sigui l'entorn seguirem mig sords.

Encara que el Monumental Club és una iniciativa prèvia a les reinvencions forçades. Al llarg de diverses temporades ha anat depurant el model fins que finalment s’ha adaptat a la pandèmia, que no li ha imposat l'aire lliure, vocacional en un cicle allotjat en una plaça de toros. El que sí que ha dificultat el virus és l'actuació de Manel, primers artistes d'aquesta temporada, les dues actuacions prèvies dels quals van haver de ser cancel·lades. Manel. El seu públic esperava a la porta i era reconeixible perquè entre els fans i els seus grups s'estableix la mateixa similitud que entre gos i amo. Bé, elles no portaven barba, però qualsevol dels que encara compraven entrades alliberades pel tancament comarcal, un 8% d'un aforament de 800 localitats, podia passar perfectament per component del quartet. Per cert, per al segon concert d'avui (19.30 hores), hi haurà entrades disponibles de nou a les taquilles. Una altra conseqüència de la covid, que no va aconseguir tancar la Bodega Monumental, que oberta el 1937 ahir aguantava disposada a vendre cerveses fins i tot a personal amb pinta de no ser amant dels toros.

Dins, una línia de bombetes donava a la plaça de toros un aire festiu, fent pensar que bé que s'hi estarà quan el dia no sigui tan gris i fresc com el d'ahir. Hi ha temps, fins al juliol 16 concerts en cap de setmana, tres d'ells per a criatures. Ateses les circumstàncies no hi havia servei de bar, encara que es deia que la marca patrocinadora repartiria cerveses una vegada acabat el xou. La mercadotècnia és cada dia més insondable. Però està clar que el públic de Manel té prou amb Manel. Exactament a les 20.08 hores sortien a escena, precedits per unes gotes de pluja que van fer presagiar el pitjor. Amb aquest aspecte de formar part del seu propi públic, van recrear les seves reflexions mitjançant la crepuscular Banda de rock, primera cançó que va sonar en el concert i primers braços saludant la presència del grup. Per cert, un grup és una bombolla?, se'ls considera convivents?

Malgrat que la llum diürna es resistia a desaparèixer, els llums es van fer notables des del començament de l'actuació. Un teló de tires de plàstic translúcid, el mateix que havien utilitzat en anteriors ocasions, reflectia colors sense gairebé barreja, un recurs tan senzill com efectiu. Deambulant per la boca de l'escenari, Guillem, accentuant, com sol fer, el paper de cantant que fa de cantant, anava entonant aquestes històries que sostenen i donen sentit a la música de Manel, capaços de riure's molt seriosament de si mateixos. La distància que els fa singulars. I grans avantatges de veure'ls a Barcelona sent ells de Barcelona, el grup va fer una estrena mundial i mitja, la formidable Tipus suite, amb una lletra genuïnament Manel, i L’amant malalta la seva companya en un imminent epé que almenys havia estat tocada en una ocasió anterior. Però abans Guillem va exemplificar que abans de músic s'és públic. En aquesta mateixa Monumental, fa anys, en un concert de Los Rodríguez, es va guanyar un cop de puny en ser víctima d'un inusual atac de fanfarroneria que el va portar a no deixar de cantar a plens pulmons a l'orella de qui li havia sol·licitat moderació. Coses d'un grup que no necessita reinventar-se perquè va néixer per no assemblar-se a si mateix més de l'inevitable.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_