Selecciona Edició
Connecta’t

El virus s’enquista a Osona, la Garrotxa i el pla de Lleida

Metges i experts assenyalen circumstàncies econòmiques i socials per explicar que la covid perjudiqui especialment algunes comarques

El centre d'Olot aquest divendres.
El centre d'Olot aquest divendres.

El coronavirus ha demostrat que és un enemic temible. En algunes zones, es desenvolupa amb especial tenacitat i perseverança. “Es parla d'onades, però aquí sempre hem tingut mar de fons”, il·lustra Jaume Heredia, director mèdic de l'Hospital d'Olot i Comarcal de la Garrotxa. “Ara sembla que està entrant la quarta onada, però nosaltres ja no sabem ni en quina ens trobem, fa mesos que surfegem sense parar”, apunta el cap de l'UCI de l'Hospital de Vic, José Luis Lopera.

En el mapa de color de la propagació de la covid-19 hi ha comarques que apareixen permanentment en vermell. Sense treva. “Molta gent està escandalitzada per la situació d'Osona, que sempre està en vermell”, opina Gerard Giménez Adsuar, membre del Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona. Abans havia treballat per al Departament de Salut obtenint dades de la covid i des de fa un any divulga a les xarxes socials un minuciós seguiment de l'evolució de la pandèmia a Catalunya.

“A partir de 170 casos positius setmanals per cada 100.000 habitants és zona vermella i fa deu setmanes que Osona no baixa d'aquesta xifra”. Admet que els mapes d'incidència poden ser enganyosos en ocasions, però quan la situació d'alta propagació es dilata en el temps cal buscar les causes: “En una comarca petita és fàcil que es disparin els indicadors en un moment puntual perquè hi ha un brot en una festa i es contagien uns quants. Però Osona és una comarca gran, amb gairebé 160.000 habitants, s’ha de mirar què passa”. El doctor José Luis Lopera elucubra: “És possible que en aquesta comarca hi hagi una interacció familiar molt estreta, perquè hem vist molts ingressos de persones d'un mateix grup familiar”.

“No soc epidemiòleg, però les explicacions que hi ha més contagis perquè la gent no vigila o no utilitza bé la mascareta no em convencen. Al carrer no hi ha contagis, si de cas pot ser atribuïble a un clima més fred o que hi hagi una determinada activitat econòmica més dominant”, raona Gerard Giménez. Un informe de la Cambra de Comerç atribueix a la indústria alimentària el 26% del volum de negoci que genera Osona. Un impacte de més de 2.600 milions d'euros, en els quals els escorxadors i les empreses càrnies exerceixen un paper preponderant. “Els ambients freds, poc ventilats i amb baixa humitat faciliten la transmissió del virus”, indica Giménez.

Indústria essencial

Osona i la Garrotxa són comarques veïnes, cosides pel túnel de Bracons i amb moltes característiques socioeconòmiques similars. “Tenim molta indústria considerada essencial i aquí no s'ha deixat de treballar ni amb els confinaments més estrictes”, explica el doctor Jaume Heredia. “El virus s'ha comportat d’una manera diferent al sud. Aquí hi ha hagut condicions que han propiciat la tempesta perfecta”, afegeix. I al·ludeix a la incidència de la soca britànica a la Garrotxa: “El primer cas el vam tenir el 31 de desembre i ens vam adonar que era diferent del que havíem vist, que té una capacitat de contagi molt alta”.

Heredia reconeix que el virus ha “trastocat” l'Hospital d'Olot. En un any han tractat 83 pacients en l'àrea de crítics, més del triple de l'habitual, i deu d'ells han ingressat en l'última setmana. “Si no fos per l'expectativa de vacunació que tenim, diria que estem pitjor que fa un any. Sense una vacunació massiva, això no ho podríem aturar”. Les conseqüències de plantar cara al virus de manera sostinguda tenen efectes en el personal sanitari.

El pla de Lleida és un altre punt crític de la pandèmia. “Allà ja són en la cinquena onada, van tenir un brot molt important a l'estiu, quan semblava impossible”, indica Gerard Giménez. El Departament de Salut va estrenar aquesta setmana a la Universitat de Lleida un cribratge massiu entre estudiants i personal universitari. Es replicarà a totes les universitats, però s’ha avançat a Lleida perquè s’ha detectat una alta incidència del virus al Segrià i en comarques veïnes com la Noguera, l'Urgell i el Pla d'Urgell, similar a la registrada amb l'onada de l'estiu passat. La prova era voluntària, però va despertar un efecte crida al campus de Cappont. Marc Clarà i Sílvia Cavalcante, professors, asseguren que “majoritàriament, la gent es vol fer la prova”. Víctor Castelló, estudiant d'ADE, manifesta que mai no ha tingut cap sospita d'haver emmalaltit, però es va fer el test per si de cas. “Tinc curiositat per saber si l'he passat com a asimptomàtic”. A la Mariona Camats, estudiant de magisteri, la movia un factor de risc. “Soc asmàtica, com el meu pare, i, tot i que no m’he mogut del poble per Setmana Santa, vull estar tranquil·la”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >