Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia es querella contra Endesa per la mort d’aus electrocutades a les seves torres

El Ministeri Públic acusa la cúpula de l’empresa d’un delicte contra el medi ambient i un altre contra la protecció de la fauna

Sis de las cigonyes electrocutades l'agost del 2018.
Sis de las cigonyes electrocutades l'agost del 2018.

La Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona s'ha querellat contra la cúpula d'Endesa per la mort d'aus en torres de mitjana tensió de la companyia. En una querella inèdita, el Ministeri Públic acusa set directius de la companyia elèctrica d'un delicte contra el medi ambient i un altre contra la protecció de la fauna després d'una investigació de gairebé dos anys impulsada pel fiscal Antoni Pelegrín. La querella ja ha estat admesa pel jutjat d'instrucció de Vic (Osona), que ho està investigant. Fonts de la companyia eviten, de moment, avaluar la querella perquè, segons expliquen, “no s'ha rebut cap notificació oficial”.

La querella recorda que la normativa obliga la companyia a adoptar les “mesures necessàries” per evitar “riscos o danys” que el transport de l'energia comporta per a la fauna i la flora. En particular, es vulnera un reial decret del 2008 del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero que fixava mesures protectores i instava les comunitats a elaborar una llista amb les esteses problemàtiques en paratges protegits. El fiscal va sol·licitar informació a la Direcció General de Polítiques Ambientals de la Generalitat, que li va remetre un mapa (del 2014) que localitzava 1.089 esteses susceptibles de ser renovades en zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA). El 95% pertanyien a Endesa.

Amb la investigació ja avançada després de l'obertura de diligències per part de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona, la Generalitat va obrir l'any passat més d'un centenar d'expedients sancionadors per aquesta problemàtica a Catalunya, segons va avançar EL PAÍS el 27 de febrer. Endesa, al seu torn, va adaptar el 2019 amb diners públics almenys 89 esteses situades en zones protegides de Catalunya després de rebre finalment la subvenció estipulada per llei, segons dades de la Generalitat. A més, el 2020, la companyia va invertir per adequar 350 esteses més a tot el territori català, segons dades del Govern. L'empresa, no obstant això, eleva el 2020 a 624 la xifra dels suports –les estructures que formen les esteses i on solen parar-se les aus– adaptats. Fa tres setmanes, la companyia va anunciar que invertiria 4,6 milions a adaptar els suports aquest any, més del doble del que hi havia invertit el 2020 (2,2 milions).

El fiscal assenyala que el 2013 Endesa va presentar a la Generalitat un projecte per fixar els criteris d'adaptació de les línies elèctriques en les aèries de mitjana tensió a Catalunya. Però supeditava el projecte al finançament i en data 16 d'abril del 2018 no havia procedit a corregir cap línia o tram sencer de línia elèctrica aèria ni qualsevol altra que representava un risc per a la salut de les aus. Únicament va procedir a la correcció de 68 suports, 26 dels quals no apareixien en cap dels llistats inclosos en les dues resolucions, però la correcció de les quals havia estat sol·licitada pels agents rurals perquè almenys dues aus s'havien electrocutat en aquestes torres.

Abans, el 2014, la Direcció General de Medi Ambient havia enviat a Endesa escrits en els quals s'especificaven els punts perillosos i reincidents que havien causat la mort d'espècies en perill d'extinció i se'ls requeria que adoptessin mesures de correcció. Aquest requeriment es va reiterar el 29 d'abril del 2016, a la vista que únicament s'havien corregit 5 dels 483 suports perillosos referenciats, explica el fiscal.

Malgrat aquestes comunicacions, el fiscal considera que l'empresa s'ha limitat a fer “intervencions puntuals” en alguns suposats punts de reincidència en l'electrocució d'aus en determinats suports, sense executar ni posar en pràctica un decidit pla per a l'acomodació a la normativa legal dels suports elèctrics aeris, no només de les zones de protecció indicades en la resolució sinó a tot el territori català.

El risc que suposen per a les aus els múltiples suports –amb unes conduccions que no tenen aïllament– és greu i afecta la biodiversitat i l'equilibri dels sistemes naturals. L'omissió de les mesures exigides ha donat lloc a un elevadíssim nombre d'electrocucions d'aus silvestres, la majoria aus rapaces que tenen protecció legal i que acostumen a fer servir les torres elèctriques com a lloc de nidificació o lloc de descans.

Malgrat que l'empresa coneixia perfectament des del primer moment el risc greu per a la fauna, a criteri del fiscal, el Ministeri Públic considera que Endesa es va limitar simplement a adoptar una política de gestió d'aquesta situació perillosa promovent “correccions puntuals i no actuacions decidides, àmplies i globals”. A més, algunes de les correccions que han promogut en alguna d'aquestes instal·lacions no han resultat eficients i no han eliminat el risc d'electrocució per a l'avifauna.

Entre els dies 3 i 6 d'agost del 2018 van morir 72 cigonyes blanques (Ciconia ciconia) i tres més van resultar ferides per l'electrocució amb línies i suports d'esteses elèctriques de mitjana tensió d'Endesa, situades als municipis de Sant Quirze de Besora, Sorà, Orís i les Masies de Voltregà, quan un esbart d'unes 700 cigonyes blanques va fer una parada a la zona per descansar de nit en el seu procés de migració anual a les zones d'hibernació, situades al sud de la península Ibèrica i a Àfrica. Els suports o torres que es van veure involucrats en les electrocucions es van xifrar en 34 i no havien estat objecte de correcció ni aïllament per part de la companyia, amb el consegüent risc d'electrocució que es va materialitzar amb aquest sinistre fatal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >