Selecciona Edició
Connecta’t

La pandèmia deixa a la corda fluixa els comptes dels ajuntaments

Els consistoris, amb una capacitat d'endeutament limitada per llei, han hagut d'idear estratègies per obrir línies de crèdit

La fàbrica Prysmian de Manlleu.
La fàbrica Prysmian de Manlleu.

La garrotada econòmica provocada per la pandèmia ha deixat tocats, i en algun cas enfonsats, els comptes dels ajuntaments catalans. El cop ha estat doble: “S'han reduït els ingressos i s'ha multiplicat la despesa”, relata Àlex Garrido, alcalde de Manlleu i responsable de l'àrea d'administració de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Els ajuntaments, amb una capacitat d'endeutament limitada per llei, han hagut d'idear estratègies per obrir línies de crèdit i poder respondre a les creixents necessitats socials, sense caure en un forat de dèficit impossible de remuntar.

L'excepcional flexibilitat amb què s'aplica aquest any la regla fiscal permet que els alcaldes tinguin màniga ampla per dedicar a despeses corrents els romanents de tresoreria, quan per llei s'han de destinar a eixugar els deutes. Però el bàlsam no elimina els contratemps, només els ajorna. Hisenda ha abonat als consistoris les bestretes de la PIE, la participació dels ajuntaments en els ingressos de l'Estat, però quan d'aquí a uns mesos s'ajusti la liquidació per concretar quant li corresponia rebre realment a cada municipi, a la majoria li sortirà a retornar diners. Llavors, caldrà buscar molt al fons de la caixa. El maldecap no ha estat anecdòtic. Ho certifica Àlex Garrido, responsable de l'àrea d'administració de l'FMC: “El que passa en un ajuntament es repeteix en tots”, explica.

Girona xifra en més de sis milions d'euros l'impacte del coronavirus als pressupostos. Mataró reporta un perjudici d'11 milions i Tarragona ho desglossa en 5,3 milions, amb una caiguda del 92% dels ingressos per la taxa turística. L’Hospitalet de Llobregat va registrar una davallada de l'11% dels ingressos propis per la baixada de taxes i preus públics. La tempesta no ha passat.

Caiguda d’ingressos

“Els anys 2021 i 2022 estaran, de ben segur, marcats per una crisi sanitària i econòmica sense precedents en la història contemporània”, pronostica Jordi Fortuny, responsable de l'àrea d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Tarragona. “No es tracta només del que ja ha fet aquesta crisi, el tema és preveure el que provocarà, perquè si aquest efecte és sostingut en el temps, poc podem projectar a les polítiques que tenia cada municipi”, manifesta Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú i presidenta de l'FMC. “Ara es focalitza en les mancances que ha provocat el dia a dia del virus, però un municipi té més necessitats. Avui parem el xoc, però demà ja veurem quina capacitat tenim per gestionar”.

La recaptació municipal va estretament lligada al dinamisme de l'activitat econòmica i a l'agitació que visqui el mercat immobiliari. Amb els reiterats confinaments decretats al llarg de l'any passat, les transaccions es van paralitzar i les operacions de compra i venda es van desplomar. “La caiguda d'ingressos en plusvàlues ha estat molt acusada”, afirma Garrido. Es refereix a l'impost municipal que grava l'augment de valor en una transmissió de béns, que tècnicament es coneix com a impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Portat a la pràctica, si es va comprar un pis fa 10 anys per 100.000 euros i ara es ven per 150.000, aquest diferencial tributa.

Posa com a exemple el municipi on governa, Manlleu: “Hem passat d'ingressar un milió d'euros el 2019 a només 400.000 euros l'any passat”. Amb un pressupost municipal de 20 milions, Garrido destaca que el que se sol recaptar en plusvàlues serveix per sostenir durant tot l'any el teatre municipal, l'escola de música i l'aportació de l'Ajuntament a l'escola bressol municipal. Els ingressos derivats de permisos d'obres i per llicència d'activitats també estan trontollant, per efecte del tancament provocat per la pandèmia.

Mentrestant, el flux de diners que surt de la caixa no ha minvat, sinó el contrari. “En els serveis gestionats de manera externa, com és el cas de piscines, centres cívics o escoles bressol, per evitar haver de fer ERTO i acomiadaments molts ajuntaments han continuat pagant igualment pel servei, malgrat que estigués tot tancat”, apunta Garrido.

A tot plegat s'hi afegeixen les línies d'ajuda directa, obertes per pal·liar l'emergència social. “Els municipis hem estat els primers que hem obert la caixa, hem hagut de donar resposta immediata”, afirma Olga Arnau. “Ens hem barallat amb la Generalitat i l'Administració de l'Estat, primer perquè vam haver de modificar pressupostos per donar cabuda a les urgències i, després, per adaptar-nos a la caiguda d'ingressos”, diu Arnau.

La fórmula per quadrar la caixa té poc de màgica, segons l'alcalde de Manlleu: “Si no podem fer totes les obres que havíem previst a l'escola de música, farem la meitat”.

A Catalunya es calcula que 80.000 persones viuen en municipis petits i micropobles. Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, és el president de l'associació que intenta donar-los veu per pal·liar les seves demandes: més atenció per millorar serveis i frenar el despoblament. “A les ciutats l'impacte ha estat més gran que als pobles petits”, assenyala Urrea. Al·ludeix al “dèficit” que ha suposat per als municipis grans haver d'assumir despeses de serveis ruïnosos durant la pandèmia, “per exemple les xarxes de transport públic”, cita. Apunta, també, a la creixent demanda als bancs d'aliments i ajudes socials. “En canvi, als micropobles no hi ha persones sense sostre, no hi ha ningú que dormi al carrer”, afirma Urrea, al mateix temps que opina que aquests pobles no arrosseguen una motxilla tan pesada: “Probablement tinguem una situació econòmica més sanejada perquè som molt prudents a l'hora d'afrontar inversions”.

Torrebesses, 300 veïns, té un pressupost municipal de 400.000 euros. El seu alcalde diu que per afrontar obres majors com millorar la xarxa de clavegueram no queda una altra que esperar que s'obrin fons d'ajuda d'administracions superiors. Posa com a exemple el desplegament de la fibra òptica, que té un cost de 40.000 euros: “És clar que voldríem la fibra òptica, però no ho farem si no ens ajuden”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >