Selecciona Edició
Connecta’t

L’editorial Navona, en concurs de creditors

L’empresari Tatxo Benet presenta una oferta per quedar-se el segell dirigit per Pere Sureda, amb Ernest Folch com a possible nou director editorial

L'editor Pere Sureda.
L'editor Pere Sureda.

L’expert editor Pere Sureda sempre ha afirmat que, en una editorial, “el financer es necessita quan s’ha desenvolupat un catàleg; ha d’estar supeditat a la tasca i a l’aposta de l’editor”. Per poc no ha pogut portar a la pràctica la seva valenta tesi perquè, Navona, l’editorial de la qual és soci i que tripula des del juny del 2015 amb bona provisió de títols clàssics i autors referencials, ha entrat en concurs de creditors, incapaç de resistir l’embat de la pandèmia. L’empresari Tatxo Benet, col·leccionista d’art i propietari de la megallibreria Ona de Barcelona inaugurada el maig passat, és qui presumiblement es quedarà amb el segell, després de presentar una oferta. En la proposta es perfila com a director editorial Ernest Folch, que ja va ocupar aquest càrrec a Grup 62 i Edicions B i va crear el segell Ara, abans de passar a dirigir el diari Sport, càrrec que va abandonar l’any passat després de tenir un infart, si bé Folch estudia també altres ofertes.

Els mals de Navona van començar, en realitat, un mes abans d’esclatar la pandèmia, quan el mes de febrer del 2020 el soci financer de Sureda el va informar que, per problemes personals, no podria fer l’aportació amb la qual anava equilibrant els comptes aquells anys, en espera d’aconseguir un balanç que fes innecessària una aportació exterior, moment que estava previst “el mes de febrer d’aquest any, si no hi hagués hagut la pandèmia”, aclareix Sureda. Després de diverses gestions amb segells tant de Madrid com de Barcelona, l’editor de Navona va contactar a finals d’agost amb Benet, i amb el seu equip de confiança Sureda ha anat “parlant, com he fet amb agències literàries i traductors, per pagar ordenadament, reorientar els contractes i anar configurant la programació del 2021 i 2022 i donar continuïtat al projecte perquè, en principi, vam acordar que continuaria al capdavant com a director editorial”. Quan el 14 de març passat es va presentar l’oferta a l’administradora concursal, amb Navona Editorial SL ja registrada, és quan l’editor va saber que no es comptava amb ell. “A tot estirar, ara parlem d’un contracte mercantil com a assessor; en qualsevol cas, m’ho podrien haver dit abans”.

Els plans dels nous gestors de Navona passen per assumir bona part de l’estoc, així com del catàleg, tant en català com en castellà, i de contractes ja firmats amb autors i traductors; una mica més delicada és l’assumpció del deute amb les impremtes. La distribució (a més d’Espanya, Navona és a sis països d’Amèrica Llatina) se subrogaria.

Els plans dels nous gestors de Navona passen per assumir bona part de l’estoc, així com del catàleg

Segons Sureda, la situació de Navona no és “ni millor ni pitjor que qualsevol de les editorials d’aquest país, només que, amb un fons de tot just cinc anys, necessitava més temps”. Una cosa vital per a un segell que, a raó d’una trentena de títols l’any (més d’un terç, en català) i amb un catàleg d’una mica més de dos centenars de títols en 13 col·leccions, ha jugat les seves cartes a llibres de notable registre literari, molts clàssics moderns “oblidats per la indústria”, un cuidat aspecte formal (sovint amb cobertes de tela) i noves traduccions. El vaixell insígnia d’això és la col·lecció Los ineludibles, “la meva llista impossible de llibres preferits, amb un continent a l’altura del contingut”, i que “no para de brollar: ja tinc vuit títols esgotats que no he pogut reimprimir per falta de capital”, assegura Sureda. Com a exemple, exposa el cas de la seva proposta de l’obra d’Alexandre Dumas, “l’única que atén l’última edició canònica d'El conde de Montecristo, de la qual vaig llançar 4.000 exemplars el 2017 a 45 euros: està esgotada i la traducció, de 18.000 euros, ja amortitzada”. Juntament amb clàssics de venda més pausada (en català tenia previst incrementar títols, després d’obtenir drets de Thomas Mann, Zweig i Kapuscinski), el segell es va apuntar també algun notable best-seller, com Fariña, de Nacho Carretero, sobre el narcotràfic gallec.

“No m’havia trobat mai en una situació així”, assegura l’editor barceloní als seus 63 anys, 47 en el sector editorial des que amb 16 anys es va iniciar en el món del llibre fent els paquets dels enviaments de l’editorial Aula de Ediciones; després de passar per la distribuïdora Les Punxes i crear la seva pròpia, Trilce, va arrencar el seu camí com a editor a Montesinos, període al qual van seguir el seu pas per Edicions B, Grup 62 (on en marxar es va creuar amb Folch) i Grup Norma. “Hauré de buscar feina ràpid, però m’agafa amb energia. L’empara que trobi, on sigui, serà amb llibres; sense ells, em moro”, confessa Sureda.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >