Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Habitatge per poder ser lliures, a la Comuna i avui

Disposar d'un habitatge continua sent una necessitat humana no satisfeta, no és un dret garantit, per això continua sent un factor de mobilització social i de lluita per una societat que generi democràcia i llibertat

Manifestants amb granotes vermelles, simulant els de la sèrie 'La Casa de Papel', davant d'una seu del BBVA a Barcelona el passat 20 de març.
Manifestants amb granotes vermelles, simulant els de la sèrie 'La Casa de Papel', davant d'una seu del BBVA a Barcelona el passat 20 de març.

"Avui prendrem la primera resolució sobre els lloguers, demà serà sobre el venciment de deutes ..." Aquesta va ser la primera proclama de la Comuna de París. Així ens ho explica Prosper-Olivier Lissagaray en la seva Historia de la Comuna de París de 1871, que acaba de reeditar Capitán Swing amb motiu del 150è aniversari d'aquesta experiència. La Comuna ha quedat en la memòria de diferents generacions per la llibertat que va generar al superar el poder polític i econòmic de l'època amb una forma d'organització social democràtica i cooperativa. També per la repressió que van patir aquelles persones que li van donar vida. Així ens ho explica Eleanor Marx en la introducció. Ella es va encarregar de l'edició del text, un treball revisat i corregit pel seu pare. “La Comuna, representant del gran principi que proclama la destrucció de tot privilegi, de tota desigualtat, està obligada per això mateix a considerar els reclams justos de tota la població, sense distinció de sexe (distinció creada i mantinguda com a necessitat de l'antagonisme sobre el qual reposen els privilegis de les classes dominants).” El pensador Michael Löwy, per recordar la Comuna, ha triat aquesta declaració ciutadana comunera molt clara en la definició dels objectius del projecte que s'intentava crear. La reflexió de Löwy, juntament amb d'altres, es pot llegir a ¡Viva la Comuna! (Editorial Bellaterra).

Els lloguers i els deutes estan íntimament lligats a la història de la Comuna, a les seves causes i a les seves conseqüències. El govern francès, després de la derrota de la guerra francoprussiana, va acabar amb la moratòria que existia de lloguers i deutes. I la Comuna és una resposta a aquesta i altres opressions. Avui, 150 anys després, disposar d'un habitatge continua sent una necessitat humana no satisfeta, no és un dret garantit, per això continua sent un factor de mobilització social i de lluita per una societat que generi democràcia i llibertat.

Podem traçar el fil de lluites pel dret a l'habitatge que uneix l’actualitat amb la Comuna. Podem pensar en l'aparició de la PAH el 2009 per respondre a la situació en què moltes persones que havien contractat una hipoteca no podrien pagar-la, la seva lluita continua avui. També altres col·lectius en barris i municipis treballen amb mètodes i objectius semblants. Posteriorment van arribar les agrupacions de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, el Sindicat de Llogateres... Les crisis que la pandèmia aguditza empitjoren ara la situació. El Fons Monetari Internacional, al contrari del que acostuma a proposar, està recomanant augmentar els impostos a qui més té. Les administracions públiques necessiten recursos per poder actuar.

L'arribada al govern de la ciutat de Barcelona el 2015 de Barcelona en Comú va fer que les polítiques públiques dedicades a l'habitatge canviessin significativament. Part dels seus integrants provenien de la PAH, de l'Observatori DESC i d'altres espais que tenien aquest objectiu com una prioritat. Després de les eleccions del 2019, aquesta orientació s'ha mantingut i augmentat. El govern de coalició PSOE-Unides Podem porta aquestes prioritats al govern espanyol. A Unides Podem també hi ha persones que provenen d'aquests espais.

Fa pocs dies, l'Ajuntament de Barcelona informava que havia pogut evitar el 93% de les 450 ordres de desnonament que afectaven a persones en situació de vulnerabilitat en les primeres setmanes del 2021. S'han pogut evitar gràcies al treball en el qual participa la mobilització social, l'organització veïnal, la Unitat Antidesnonaments de l'Ajuntament... I la majoria s’han pogut evitar utilitzant el reial decret llei 37/2020 que amplia la moratòria de desnonaments existent.

De la mateixa manera que ens preocupa el col·lapse sanitari davant els efectes de la pandèmia i el que això pot suposar si no es garanteix l'accés a la sanitat, hem d'aconseguir donar resposta al col·lapse que suposa no disposar d'habitatge.

Més enllà de partidismes, necessitem analitzar les diferents polítiques públiques d'habitatge que s'han fet en les darreres dècades. Des de la mobilització social, des de l'Ajuntament de Barcelona, reivindiquen més. Reivindiquen una llei d'habitatge que divideix ara per ara el Govern espanyol. A Catalunya s'ha arribat a un acord perquè Endesa assumeixi el 50% de la factura de la pobresa energètica i part del deute acumulat. La moratòria de desnonaments no pot acabar amb la finalització de l'estat d'emergència. Tampoc la pobresa energètica pot dependre d'acords puntuals. Necessitem convertir en estructurals les mesures per poder garantir drets com el de l'habitatge.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >