Selecciona Edició
Connecta’t

Anna Tamayo: “Quan tingui netes, els diré que el sexe no és obligatori”

L'actriu torna a la Fènix amb ‘Cándida’, una sàtira amb humor i veritats que ha escrit, interpreta i dirigeix

Anna Tamayo a 'Cándida', a la sala Fènix de Barcelona.
Anna Tamayo a 'Cándida', a la sala Fènix de Barcelona.

Cándida va passar per la sala Fènix el 2018. Era una manera nova, irreverent i propera d'enfocar la situació que pateixen moltes dones i que, en aquests dos anys i escaig, ha millorat, sí “però no ens permet arrepapar-nos”, diu l'autora, directora i intèrpret d'aquesta obra que és a la sala del Raval fins al dia 11 d'abril. “No podem deixar de lluitar”, assevera. A través d'una dona que pateix candidiasi vaginal (“em pica el cony”, acaba dient, “perquè ens entenguem”), Tamayo visualitza en aquest monòleg, amb el violí de Joange en directe i arts de teatre gestual i marionetes, la discriminació i la infravaloració de les dones i la violència masclista amb un discurs teixit a través d'aquesta malaltia, “molt més comuna del que es creu entre les dones, perquè moltes la pateixen en silenci”.

Aquest silenci, aquesta incomprensió còmplice, es plasma en les preguntes amb què els metges assalten la pacient i que, per descomptat, no aconsegueixen trobar la solució al seu problema. Cebes metafòriques que l'actriu endrapa en escena com a presumpta panacea, jocs de paraules i cançons juguen un paper important a l'obra: des d'un pletòric Je ne veux pas travailler fins a una versió de l'innocent “pican pican los mosquitos”, passant per una gloriosa oda a la vagina que canta el músic, enllaçant els mil i un sinònims (si l'un suggeridor, l'altre encara més) de l'òrgan sexual femení.

Càndida és una sàtira íntima i precisa i un monòleg també carregat d'humor. Com carrega a coll la mateixa protagonista al músic, representant, potser, l'opressió que va patir de petita al poble, aquest lloc que, també, simbolitza la desinformació sobre la salut sexual de les dones. La protagonista busseja en les seves avantpassades i avantpassats: “Reclamo que la relació amb el sexe és una cosa íntima, que no ens ha d'imposar ningú,” diu Tamayo. “D'aquí ve una frase de l'obra que comparteixo plenament: quan tingui netes, els diré que el sexe no és obligatori”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >