_
_
_
_
_

Les consultes ciutadanes de Colau perillen sense el nou reglament

Alguns projectes han estat objecte de recursos judicials malgrat el suport de la ciutadania, altres depenen d'estudis que no arriben... La pandèmia també ho ha retardat tot

Clara Blanchar
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un acte al Col·legi de Periodistes.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en un acte al Col·legi de Periodistes.Albert Garcia

Les consultes ciutadanes, una de les promeses estrella de Colau, perillen sense un nou reglament. També trontolla el dentista municipal a preus assequibles, una funerària pública, la idea en estudi d'implantar un peatge urbà per reduir la contaminació a la ciutat, d'una taxa Amazon que gravi les grans operadores del comerç en línia, la concessió de llicències per a patinets de lloguer... Són projectes del Govern municipal, alguns del primer mandat, anunciats al seu dia (alguns en vigílies a les eleccions de 2019) que van aconseguir gran eco mediàtic, però que no acaben de materialitzar-se.

En alguns casos els projectes han estat objecte de recursos judicials malgrat el suport de la ciutadania; en d'altres, depenen d'estudis que no arriben o s'han encarregat i acabat però no es fan públics. La pandèmia també ho ha retardat tot... Aquests són alguns dels projectes pendents.

Les consultes tornen a perillar. Una de les promeses electorals de Barcelona en Comú, en les dues últimes campanyes, ha estat la celebració de consultes ciutadanes. El 2017 es va anunciar que es concentrarien cada any (tret dels electorals) en una setmana de maig. La pregunta estrella, impulsada per entitats ciutadanes, seria la municipalització de l'aigua. El reglament de les consultes va ser recorregut pel Govern i empreses i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les va declarar nul·les a finals de 2019. El Consistori va presentar un recurs davant del Tribunal Suprem, però no el va admetre a tràmit. La idea de l'Ajuntament és redactar un nou reglament adaptat a les sentències que el van tombar, expliquen fonts de la regidoria de Participació. La nova norma haurà de passar pel ple i el calendari és just si es vol celebrar alguna consulta abans de final de mandat. Aquest any ja està avançat i el 2023 és any electoral, amb la qual cosa, probablement, l'única oportunitat per a l'actual Govern és que tot sigui a punt el maig de 2022. El Consistori es mostra “prudent sobre el calendari”. “Costa d'entendre que es posin pals a les rodes al fet de donar a la ciutadania més espais de participació i decisió”, indiquen les mateixes fonts. Entitats com la Federació d'Associacions Veïnals insisteixen al govern de Colau que redacti un nou reglament que tingui cabuda en la legislació.

El concurs de patinets elèctrics compartits. Després de treure a concurs llicències per a 7.000 motos elèctriques i bicicletes compartides a la ciutat, el Consistori va anunciar que el següent pas serien les llicències per a patinets de lloguer per minuts. El concurs porta gairebé dos anys de retard, durant els quals tres empreses han operat i una altra vintena interessades a fer negoci a Barcelona han quedat a l’espera. Les alarmes van saltar en el sector quan fa uns dies, en un acte en línia, la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, va admetre els problemes que planteja el concurs i va arribar a considerar la possibilitat de “no poder fer-lo”. Alarcón va al·ludir als reptes que planteja l'aparcament dels patinets en el disputat espai públic i limitar el nombre d'empreses que s’hi podran presentar. Sembla difícil que el plec surti abans de l'estiu.

La taxa Amazon. Una taxa que gravi els gegants del comerç electrònic planteja dubtes jurídics en diversos fronts, han explicat diverses vegades els experts en tributs, comerç i logística. La regidora d'Hisenda, Montse Ballarín, admetia l'estiu passat que no serà fàcil, que cap altra ciutat ho ha fet i que la seva àrea treballava en un estudi jurídic per decidir què, qui, quant i com. La idea de partida era gravar les empreses per l'ús de l'espai públic i el trànsit i la contaminació que generen. L'estudi, indiquen fonts de la seva àrea, està fet i apunta que la taxa es pot aplicar “amb consistència” al marc “del pla de l'última milla”. Però admeten que “no hi ha calendari”.

El peatge urbà. Fa més d'un any, el regidor d'Emergència Climàtica explicava, en vigílies de l'entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE, que veta la circulació als cotxes més contaminants), que havia encarregat l'estudi per decidir si el següent pas és un peatge urbà. L'“estudi s'està desenvolupant però no està acabat”, indiquen des del seu departament. “Té diferents parts i una qüestió important és analitzar l'impacte de la ZBE en la mobilitat de la ciutat. Encara tenim moratòries en marxa i la mobilitat no està normalitzada a causa de la pandèmia. S’hi continua treballant”, indiquen les mateixes fonts.

El dentista municipal. Fa dos anys, poc abans de les eleccions, Colau anunciava la creació d'un dentista municipal amb preus fins a un 40% més econòmics que els del mercat. El servei dependria de l'empresa pública BSM, començaria amb vuit consultes i, si tot anava bé, obriria la persiana a finals de 2019. Fa unes setmanes, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, primer atribuïa el retard a les mesures cautelars dictades pel TSJC per un recurs de l'Escola d'Odontòlegs (aixecades el febrer de 2020) i després a la pandèmia. En qualsevol cas, hi ha poques novetats.

A l'estiu es va licitar l'estudi tècnic per ubicar la clínica i el Consistori parlava de tancar-la a la tardor. Però no n’hi ha més notícies. “En cap cas hi ha retard, els tempos són els que havíem dit a causa de les cautelars”, va dir Tarafa sense concretar si seria a finals de 2021 o ja per al 2022.

La funerària pública. El projecte d'una funerària pública amb vetlles pròpies per abaratir els enterraments no va tirar endavant en el passat mandat per falta de suport polític als comuns. Hi va haver dos intents. El segon, a tres mesos de les eleccions, es va tancar sense suport entre acusacions creuades dels grups d'actuar per electoralisme. Però la idea figura en el programa de Barcelona en Comú. Fa només uns dies, el regidor Eloi Badia va admetre, en donar compte del pla estratègic de l'empresa municipal que gestiona els cementiris, que el tema no és sobre la taula. Tot i que va explicar que no tanca la porta al projecte, que necessita és consens polític.

El pinso anticonceptiu de les palomes. Fa quatre anys, l'Ajuntament va habilitar dispensadors automàtics en parcs i places de la ciutat per evitar matar coloms, una activitat il·legal amb la normativa vigent. En el primer any i mig la població de coloms es va reduir en un 51%, segons un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, que estima que el 2021 la població haurà caigut un 70%. Durant el primer semestre de 2022 el Consistori decidirà, després de cinc anys de tractament, quin és el pròxim pas, indiquen fonts municipals.

Les motos a les voreres. No hi ha alcalde de Barcelona que en algun moment del mandat no prometi reduir la presència de motos aparcades a les voreres. Durant el passat mandat hi va haver un parell d'intents fallits. En l'actual, s’ha anunciat un pla que començaria per la Vila de Gràcia, on la presència, a base de multes, s'ha reduït notablement. Però a la resta de la ciutat continuen prenent les voreres.

Remodelació de Gran de Sant Andreu

L'Ajuntament de Barcelona va anunciar ahir que ja ha aprovat el projecte de remodelació del carrer Gran de Sant Andreu per reduir l'espai destinat a vehicles privats i ampliar el seu ús per als vianants, obres que preveu executar a partir de setembre i en les quals invertirà uns 4,15 milions d'euros. El Consistori va informar a través d'un comunicat que la remodelació afecta el tram entre el carrer Joan Torras i la plaça de Mossèn Clapés. El tram comprès entre Joan Torras i la rambla de Fabra i Puig-Onze de Setembre ja va ser remodelat, de manera que, una vegada acabades aquestes obres, el carrer tindrà 1,3 quilòmetres modernitzats. Es crearà un carrer amb una plataforma única, amb prioritat de pas per a vianants i bicicletes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_