Selecciona Edició
Connecta’t

L’origen de la marca Barcelona

Finalitza la restauració d'un teginat amb pintures del segle XIV en què s'han localitzat els escuts més antics de la ciutat

Artesonat amb els escuts més antics pintats de la ciutat de Barcelona.
Artesonat amb els escuts més antics pintats de la ciutat de Barcelona.

El Consell de Cent, l'òrgan de govern de Barcelona entre els segles XIII i XVIII, va nomenar el 6 de juny de 1443 una comissió de dotze prohoms per encarregar la realització del retaule que presidiria l'altar de la capella de la Casa de la Ciutat. Calia contractar el millor pintor i el més apte que es pogués trobar. L'elegit va ser Lluís Dalmau, pintor de cambra d'Alfons V el Magnànim i un dels artistes gòtics més destacats de la península. El retaule “de bona fusta de roure de Flandes drapat i enguixat” va acabar sent La Verge dels consellers, una obra en la qual apareixia la Verge amb el nen Jesús, diversos àngels cantants i Sant Andreu i Santa Eulàlia envoltant cinc d'aquests consellers municipals per deixar constància de qui va pagar la pintura. L'obra es completava amb una predel·la actualment perduda que, segons el contracte del segle XV, devia portar pintat l'escut de Barcelona.

No se sap si aquesta part desapareguda de la pintura de Dalmau apareixerà algun dia. El que sí que s'ha pogut saber ara és que el lloc per on es va pintar aquesta obra, la capella coneguda també com del Trentenari o del Bon Govern, tenia el sostre de fusta pintat amb mig centenar d'escuts de Barcelona, que, després de datar-los entre 1369 i 1373, són els emblemes més antics de la ciutat coneguts fins ara.Els escuts es van pintar a les bigues i biguetes d'aquest teginat, però estaven ocults sota els repintis de 1888 i 1929. Ara han tornat a aparèixer gràcies a un treball de restauració –neteja de la brutícia acumulada, fixació de la pintura, retirada de les repintades i capa de protecció– realitzat per sis especialistes al llarg de 10 mesos.

La restauració ha permès també veure per primera vegada l'associació de la ciutat amb la monarquia, perquè alternats amb els escuts de Barcelona es van pintar també mig centenar d'escuts reials.“És la primera vegada que  es pot documentar que l'emblema reial, format per un rombe amb els quatre pals vermells sobre fons daurat, propi de la corona d'Aragó, però també de la casa de Barcelona, es posa juntament amb el de la ciutat. I això no és una cosa com una altra, sinó que reafirma el prestigi i el poder de Barcelona en aquest moment”, explica Reinald González, director de, empresa especialitzada en estudis històrics i arquitectònics. L'empresa Estrat Restauració S.L. ha dut a terme els treballs, dirigits per Mercè Marquès, i han comptat amb l'ajuda de l'equip de conservació del MNAC i del Centre de Restauració de la Generalitat.

La Verge dels Consellers i la capella van estar en funcionament fins que al segle XIX es va reformar l'edifici i la capella va desaparèixer, de la qual només es va conservar la sostrada, igual que va passar amb altres estances d’aquest enorme edifici. La pintura de Dalmau es va traslladar a la primera planta el 1847 després d'habilitar com a capella la veïna església de Sant Miquel.  I allà va ser fins que l'església va ser enderrocada el 1870 i va ser ingressada el 1902 al museu d'art del parc de la Ciutadella, posteriorment traslladada al Palau Nacional, seu actual del MNAC, on presideix la sala de pintura gòtica com a obra més destacada.

El 2017, arran del descobriment d'un primer escut en aquest teginat, es va dur a terme un estudi dels altres 12 sostres de fusta amb pintures que es conserven a l'Ajuntament. Va ser un encàrrec realitzat pel Servei d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de l'Ajuntament que ha comptat amb 2,4 milions d'euros de pressupost per al diagnòstic i els primers treballs.

Continuen els treballs en un altre d'aquests sostres d'una sala contigua, una de les dependències vinculades també amb el govern de la ciutat que es va decorar entre 1401 i 1403, coincidint amb la construcció de la capella del Bon Govern, però que sobre 1530 es va tornar a pintar, ja al Renaixement, amb figures d'animals, flors i personatges, creant escenes associades amb faules i relats clàssics moralitzants. En aquest cas no s'eliminaran les repintades, però en les proves realitzades s'ha vist que no apareixen aquests escuts.

Treballs en un dels sostres de l'Ajuntament de Barcelona on s'han localitzat pintures renaixentistes. ampliar foto
Treballs en un dels sostres de l'Ajuntament de Barcelona on s'han localitzat pintures renaixentistes.

Aquesta zona, situada a la planta baixa, a la dreta de l'entrada principal de l'Ajuntament, es va mantenir inalterable fins a l'enfonsament de bona part de l'edifici medieval a conseqüència de la construcció de la nova façana de la plaça de Sant Jaume i la reconstrucció del gran pati central entre 1831 i 1847. Quan concloguin els treballs actuals, continuaran en un altre dels teginats també de la planta inferior que presenta grans despreniments de pintura. I després s'actuarà en una de les crugies del Saló de Cent, la sala més important de tot l’edifici.

“Pensàvem que s'havia destruït el sostre el 1842 arran de l'incendi que va patir pel bombardeig ordenat per Espartero des del castell de Montjuïc, però hem vist que hi ha pintures originals del segle XIV, tot i que no sabem quins són els motius representats ni si hi ha més escuts o no”, conclou Anna Ribas, arquitecta municipal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >