Selecciona Edició
Connecta’t

Les obres del col·lector de la Diagonal treuen a la llum estructures agrícoles de la Barcelona del segle XIX

Els treballs posen al descobert restes d'un aqüeducte i d'una dotzena de piscines enrajolades amb ceràmica

Les estructures amb rajoles que han estat localitzades durant els treballs al col·lector de la Diagonal.
Les estructures amb rajoles que han estat localitzades durant els treballs al col·lector de la Diagonal.

La història d'una ciutat queda reflectida sempre en capes. Com més profundes, més antigues. Barcelona, per créixer, ha hagut d'arrasar l'anterior i les restes d'aquests edificis han quedat ocults sota la terra i l'asfalt. Quan es va decidir crear l'Eixample es va haver d’enderrocar i expropiar tot el que hi havia construït abans per fer que la quadrícula de Cerdà s'acabés imposant. És el que va passar, sobretot, amb avingudes com la Diagonal, que va destruir importants masies disseminades pels camps que envoltaven el nucli urbà des que la ciutat va ser fundada pels romans el segle I. La construcció del col·lector de la Diagonal que va començar el novembre passat ha tret a la llum part d'aquest passat agrícola de la Barcelona del segle XIX.

Al centre de la Diagonal, entre els carrers Girona i Bailèn, a menys de tres metres de profunditat, s'ha localitzat una part del que seria un aqüeducte i almenys una dotzena de cisternes amb les quatre parets bellament enrajolades amb restes de ceràmiques del segle XIX, decoracions florals, geomètriques i alguna escena figurativa; una d’elles, apropiada per a aquesta època de Setmana Santa: formada per tres rajoles en les quals apareix pintat un Jesucrist portant la creu i altres personatges.

Les piscines enrajolades que s'han recuperat.
Les piscines enrajolades que s'han recuperat.

L'aparició d'aquestes estructures, vinculades amb l'existència d'un molí que devia aprofitar la força de l'aigua, ha sorprès els veïns, que poden veure-les i fotografiar-les des de la tanca que envolten els treballs arqueològics, d'uns 20 metres quadrats d'extensió, que s'està duent a terme mentre segueixen els sondejos i la col·locació de canonades en les proximitats. Però no ha sorprès els arqueòlegs municipals, que han estat presents des del començament i coneixien l'existència d'aquestes restes. Tanmateix, fins que no acabin les excavacions i les fases posteriors d'estudi, el Servei d'Arqueologia de Barcelona no donarà a conèixer la funció d'aquestes construccions i la vida útil que van tenir. El que sí que és segur és que es recuperaran els materials, sobretot les rajoles, i les estructures es tornaran a tapar perquè els cotxes hi puguin continuar circulant.

Situació de les restes al plànol de 1823.
Situació de les restes al plànol de 1823.

I ho sabien per l'existència de mapes antics de la ciutat en els quals apareixen estructures relacionades amb els treballs agrícoles dels afores de Barcelona. En concret en un que va realitzar l'exèrcit francès amb gran precisió tècnica entre 1823 i 1827 i que ha digitalitzat l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i permet veure'l superposat per un mapa actual. S’hi pot veure, en aquest mateix punt, el traçat d'un aqüeducte que transportava aigua d'una font propera i l'existència d'una nòria que la devia treure per emmagatzemar-la en una d'aquestes piscines localitzades i poder utilitzar-la en alguna activitat.

Detall del plànol de 1823.
Detall del plànol de 1823.

Aquestes instal·lacions es van utilitzar fins 1890 aproximadament, moment en què van ser enderrocades per construir la Diagonal. Va passar el mateix en tot el traçat d'aquesta gran avinguda. Fins i tot, com ha posat en evidència Jesús Portavella amb els seus treballs del tram nord d'aquest carrer, una desviació de graus del pla marcat per Cerdà, que, conforme s'anava distanciant del passeig de Gràcia més s’accentuava, va acabar enderrocant edificis que no havien de caure a Les Corts, com les masies Can Feliu, Can Baldiró i l'Estela, però també fàbriques de sedes i convents, les restes dels quals, moltes o poques, segur que romanen sota l'asfalt d'aquest enorme carrer. Aquesta zona de la ciutat no és abundant en restes arqueològiques. Segons la Carta Arqueològica de Barcelona, les restes excavades més pròximes són les del carrer Còrsega 344, relacionats amb l'anomenada “mina de Jesús”, una de les més importants que conduïen l'aigua des de Collserola fins a la ciutat per proveir les seves fonts principals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >