Selecciona Edició
Connecta’t

Paula Bonet pinta i novel·la la violència que exerceix l’home contra la dona a ‘L’anguila’

“Denuncia les agressions que patim, en un relat calent i bategant que s’escorre quan vols amarrar-lo”, diu l’artista sobre l’exposició a València i el llibre editat per Univers

Paula Bonet, aquest dimarts, al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb les seves pintures de l'exposició 'L'anguila'.
Paula Bonet, aquest dimarts, al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb les seves pintures de l'exposició 'L'anguila'.

Molt abans de convertir-se en un fenomen popular per les seves il·lustracions, Paula Bonet pintava i llegia molta literatura. Ara ha plasmat aquestes dues pulsions en un singular projecte creatiu amb dos vessants: el literari i el pictòric.D’una banda, acaba de publicar la novel·la L’anguila (a l’editorial Univers) i, de l’altra, aquest dimarts va presentar a la Nau de la Universitat de València 158 obres que conformen l’exposició del mateix títol amb l’apòstrofe d’Això és un quadre, no una opinió.

El projecte gravita entorn del dolor per la mort d’un ésser estimat, la gestació, els abusos sexuals, el patriarcat i la violència que exerceix l’home sobre la dona. Bonet el va definir com “una carta d’amor a totes les dones [especialment a les seves àvies i tietes] i una llança a favor de les que venen al darrere”. “Denuncia les agressions que patim en un relat calent i bategant que s’escorre quan vols amarrar-lo”, va explicar l’autora de Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END. L’elecció per al títol de ‘L’anguila’, l’animal esmunyedís que canvia al llarg de la seva vida, està carregada de simbolisme.

“Amb aquest projecte he sentit que molt del que hem après, molt del discurs que tenim interioritzat i que és patriarcal s’ha trencat, i després jo m’he encarregat de polvoritzar-lo i bufar perquè desaparegui”, va assenyalar la creadora de Vila-real, de 40 anys, envoltada de les seves pintures.

Durant més de dos anys, l’artista ha plasmat en teles de diversa mida aquestes obres “brutes”, en què l’espectador pot apreciar “agressions en el traç, pinzellades toves i brotxades que trenquen amb l’academicisme i les imposicions masculines”, segons la comissària, Cristina Chumillas.

Escrivia, s’aturava i pintava. Pintava, s’aturava i tornava a escriure. “Il·lustro per poder pintar i escriure; il·lustro per menjar i pinto i escric per viure”, va afirmar. Sobre el treball que més renom li ha donat, incideix que sempre ha intentat embarcar-se a il·lustrar projectes d’escriptors admirats, com els llibres L’any del pensament màgic, de Joan Didion, i Per l’oblit, sobre l’obra de Roberto Bolaño, en col·laboració amb l’autor Aitor Saraiba. O La sed, el particular homenatge de la il·lustradora a autores com Clarice Lispector i Virginia Woolf.

De vegades és molt difícil identificar situacions de maltractament o d’abús o per què l’experiència de les dones no forma part del cànon

L’exposició de L’anguila, que es pot visitar fins al 16 de maig, es divideix en tres parts: L’herència, La carn i La pintura. Cadascuna narra una història i un moment determinat de l’autora i evidencien un trànsit que va des d’un art encara connectat amb el figuratiu cap a un altre de blanc i lluminós que aspira pràcticament a desaparèixer.

Paula Bonet pinta i novel·la la violència que exerceix l’home contra la dona a ‘L’anguila’

Els suggeriments al sexe i el cos de la dona, al fetus, a la imposició del sexe masculí evolucionen cap a una formulació més onírica, una abstracció gairebé radical, gairebé el blanc sobre blanc de Malèvitx, passant per un expressionisme abstracte, que va realitzar amb pinzellades gestuals, fins i tot a cegues, a la part referida a la carn. El cos femení apareix “desposseït de la mirada masculina, ja que són les entranyes d’una dona, no un embolcall bonic que vol agradar”, va postil·lar la pintora.

Bonet reconeix que aquest projecte creatiu l’ha canviat i li ha permès parlar de temes que envolten la desigualtat de gènere des de la “temperància” i no des de la ràbia. A més, ho ha fet entenent “que l’obra és millor quan no és l’autora la que importa”. “En el moment en què m’he perdut el respecte han aflorat una sèrie d’imatges que no m’hauria permès pintar si n’hagués sigut conscient. Recupero la idea del procés i m’enfronto sense cap tipus de concessió al procés artístic”.

Es va sentir alleujada després d’acabar un projecte tan intens i personal? “Em vaig sentir alleujada en el moment que vaig saber de què volia parlar. De vegades és molt difícil identificar situacions de maltractament o d’abús o per què l’experiència de les dones no forma part del cànon”, ha indicat.

“Bonet transforma el seu pensament en obra d’un talent plàstic elaborat a partir de vivències personals i d’una sèrie de reflexions sobre el significat de ser dona”, va assegurar Chumillas. “A partir d’aquell moment, centra la seva obra en una eina que coneix molt bé, la pintura. I això és el que trobem en aquesta exposició: el desenvolupament evolutiu natural de la pintora Paula Bonet”, va afegir.

L’exposició inclou un curós catàleg amb reflexions i creacions literàries escrites a propòsit per les autores Patricia Escalona, Cristina Morales, Laura Freixas, Kate Bolick i Nell Leyson.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >