Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El caixa o faixa d’ERC a Junts

Aragonès pretén formar a mitges amb la dreta un govern amb un programa d’esquerres pactat abans amb la CUP

Oriol Junqueras (esq.) i Carles Puigdemont al Parlament, el 2017.
Oriol Junqueras (esq.) i Carles Puigdemont al Parlament, el 2017.

Un mes i mig després de les eleccions autonòmiques del 14-F que va guanyar el partit socialista, un altre partit, ERC, que va quedar en segona posició, negocia amb la dreta catalana per alçar-se amb la presidència de la Generalitat a canvi de cedir a Junts, el partit de Carles Puigdemont, aproximadament la meitat del govern que ambdós formin a continuació. La coalició només és possible si compta, a més, amb el suport dels diputats de la CUP, una cosa que es dona per gairebé segura sempre que es tracti d’anar contra el partit socialista i els comuns, com és el cas. És el que ERC i la CUP ja han arribat a un acord, en espera que Junts s’hi sumi. ERC, Junts i la CUP sumen 74 escons, sis per sobre de la majoria absoluta del Parlament.

La insistència d’Aragonès en allò del govern d’esquerres i independentista li sona a gat amagat, a Junts

De manera del tot incoherent, el candidat que ERC proposa com a futur president, Pere Aragonès, proclama tanmateix que el govern que vol formar a mitges amb la dreta serà un govern d’esquerres. No el defineix mitjançant una fórmula que seria bastant més ajustada a la realitat, com una gran coalició nacionalindependentista. O, simplement, independentista. Ho diu una vegada i una altra, fins i tot després que els socialistes i els comuns li hagin ofert negociar fórmules per articular una majoria i un govern d’esquerres que no tingui la dreta a dins. La suma dels diputats del PSC, ERC i En Comú-Podem dona 74 escons. És a dir, també sis per sobre de la majoria absoluta.

Els primers a percebre la incoherència en les paraules d’Aragonès són els dirigents de Junts. Ells no es veuen a si mateixos com a membres d’un executiu esquerrà. Afirmen que la qüestió és que el govern que es formi sigui conseqüentment independentista, una cosa que en els seus plantejaments només està garantida si s’hi incorpora la seva pròpia iniciativa, les seves propostes i els seus lideratges, en particular el de Puigdemont. La insistència d’Aragonès en allò del govern d’esquerres i independentista li sona a gat amagat, a Junts. Una fórmula per tenir-los agafats en minoria dins de l’aliança independentista. Dos contra un. Junts en minoria davant ERC i la CUP. Un caixa o faixa negociat d’esquenes, com va recriminar divendres passat al mateix Aragonès el diputat de Junts, Albert Batet, en el primer debat de la sessió d’investidura.

Aquest plantejament és de molt difícil assumpció per a Junts. El caixa o faixa, a més, és tota una demostració de força per part d’ERC. Pretén ser la materialització d’un canvi en la direcció del moviment independentista. El que des del 2012 ha estat sota la direcció de la Convergència Democràtica d’Artur Mas i després, en les seves successives mutacions, sota la de Puigdemont, passa a estar sota la direcció d’ERC i la CUP. D’un eventual president anomenat Pere Aragonès? No, tots saben que la qüestió no està entre Aragonès i Puigdemont sinó entre Puigdemont i Oriol Junqueras, els presidents de Junts i ERC, respectivament. Ara mateix, entre Waterloo i Lledoners.

La qüestió no està entre Aragonès i Puigdemont sinó entre Puigdemont i Junqueras. Ara mateix, entre Waterloo i Lledoners

El canvi en la relació de forces dins del camp independentista s’ha modificat a favor d’ERC en les eleccions del 14 de febrer. Però per un marge tan estret que seria il·lusori tenir-lo per definitiu. ERC va obtenir el 21,3% dels vots, davant el 20,04% de Junts. Els dirigents de Junts tendeixen a pensar, no sense arguments, que en unes pròximes eleccions poden recuperar el 2,72% que el 14 de febrer va aconseguir el PDeCat d’Artur Mas, una vegada s’ha demostrat que el gruix del vot exconvergent s’ha decantat per Junts, amb la qual cosa es podrien posar una altra vegada davant d’ERC. Aquest 20,4% de Junts més el 2,72% del PDeCat sumen un 22,72% que l’hagués col·locat davant del 21,3% d’ERC. Per poc, però al davant. La relació seria una altra, és clar. La idea que hi ha un empat entre ERC i Junts dificulta l’acceptació del caixa o faixa fabricat per ERC i la CUP per als seus eventuals aliats.

Embrancats Puigdemont i Junqueras en la permanent i irresolta pugna per la primacia en l’independentisme, sembla com si aquesta fos la mare de totes les guerres. Però no és així. ERC està en mans de Junts des del moment que Junqueras va decidir ja fa molt de temps, pràcticament des que va aconseguir el comandament del partit, que el seu veritable adversari a Catalunya és el partit socialista i no la dreta catalana. Sense aquesta premissa, ja hi hauria ara un president i un govern d’esquerres a Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >