Selecciona Edició
Connecta’t

Amanda Gorman i els seus problemes de parla i audició que la van portar a refugiar-se en la poesia

“Crec que em va fer molt més forta com a escriptora el fet d’haver d’aprendre a dir paraules des de zero”, recorda la jove de 23 anys

La poetessa Amanda Gorman en la presa de possiessió de Joe Biden, el passar gener.
La poetessa Amanda Gorman en la presa de possiessió de Joe Biden, el passar gener. Getty Images

Amanda Gorman només sent orgull i satisfacció pel que ha aconseguit des que el passat 20 de gener llegís el seu poema The Hill We Climb (‘El turó que pugem’) en la presa de possessió del president dels Estats Units, Joe Biden. Així es mostra la jove poeta en un nou episodi de The Oprah Conversation d’Apple TV+, on Gorman ha reflexionat amb la comunicadora Oprah Winfrey sobre la seva vida i el seu ascens a la fama. També ha parlat sobre un problema que l’acompanya des del seu naixement i que l’ha fet aprofundir-se en la seva més gran passió: l’escriptura i la poesia.

Durant l’entrevista, Gorman, de 23 anys, parla sobre el trastorn del processament auditiu i els problemes de la parla que li van diagnosticar quan era petita. “Vaig néixer abans de temps, juntament amb una germana bessona, i moltes vegades per als nadons això pot comportar retards en l’aprenentatge”, li diu a Winfrey en el clip d’Apple TV+. “Un dels meus retards va ser en la parla i la pronunciació, i també el problema del processament auditiu, que només significa que realment lluito com a aprenent auditiu”.

El trastorn del processament auditiu no està relacionat ni amb l’audició ni amb la intel·ligència. És un terme enfocat en els problemes amb el reconeixement dels sons de la parla. Les persones que pateixen aquest trastorn senten els sons que emeten els altres al parlar, però tenen dificultat per processar i entendre aquests sons a nivell del cervell.

Gorman explica que va experimentar dificultats per aprendre la pronunciació de certes paraules i sons que els seus companys ja dominaven, com ara “x” o “erra”. “Concretament el so de l’erra perquè és una de les lletres més complexes de l’alfabet anglès. Això era una cosa amb què lluitaria fins probablement als 20 anys”, assenyala. Va aprendre a llegir més tard que els seus companys d’escola, però una vegada ho va aconseguir, va començar a submergir-se en els llibres, va començar a escriure el seu propi material i va descobrir la que avui s’ha convertit en la seva més gran habilitat. “Quan tens un cognom com Gorman, quan escrius poesia, totes les coses que constitueixen la meva identitat, quan vas a una escola com Harvard, que en té dues [de lletres erra], et porta a tots aquest tipus d’obstacles”, continua la jove poetessa.

Un desafiament que ella mai no va veure com una debilitat, sinó al contrari, una de les seves màximes fortaleses. “Crec que em va fer molt més forta com a escriptora el fet d’haver d’aprendre a dir paraules des de zero. Quan aprens a parlar anglès a través de la poesia, això et presta a una gran comprensió del so, del to, de la pronunciació, així que penso en el meu impediment de la parla no com una debilitat o discapacitat, sinó com una de les meves màximes fortaleses”, assegura davant de Winfrey. “Estic molt agraïda per aquesta experiència”, afegeix l’escriptora sobre el camí que això ha marcat en la seva poesia.

Guanyadora de diversos concursos de poesia i llicenciada en Sociologia per Harvard, Amanda Gorman es va convertir en una estrella internacional amb el seu poema recitat el 20 de gener a Washington durant la cerimònia d’inauguració del president nord-americà, Joe Biden. El 2015, va autopublicar el seu llibre de poemes The One for Whom Food Is Not Enough i des del mes de gener passat ja ha firmat un contracte de model amb l’agència IMG, ultima la publicació de tres llibres més, va participar en la lectura d’un altre poema en la Super Bowl i fins i tot va declarar el seu interès a postular-se per a presidenta el 2036. També ha parlat obertament del racisme que ella mateixa ha patit una vegada s’ha convertit en un rostre conegut, com quan a començaments de març va denunciar a Twitter que el guàrdia de seguretat del seu barri la va perseguir fins a casa perquè semblava sospitosa simplement per ser negra. “Un dia ets una icona; l’endemà, una amenaça”, va dir llavors.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >