Ni s’havia perdut res ni s’ha guanyat tot al Barça
La junta de Laporta guanya temps per poder refer un club arruïnat i mal dirigit
Al Barça li ha canviat la vida el 2021. Una molt bona notícia, tot i que encara som a març, perquè com ja se sap les temporades no segueixen el calendari anual i per tant és a temps d’acabar el curs de manera oposada a com la va començar després d’aquell dolorós 2-8 a Lisboa i el burofax de Messi. L’equip s’ha recuperat a la Lliga, és a la final de Copa després d’una remuntada èpica contra el Sevilla, i si s’ha quedat fora de la Champions és perquè no ha pogut corregir l’únic error que no tenia remei: va perdre el liderat del grup al Camp Nou en un partit espantós contra la Juve i va quedar emparellat al sorteig de vuitens amb el PSG. No se sap què hauria passat si simplement hagués quedat primer i després el seu adversari hagués estat el Porto.
Aquesta ha estat la badada més gran d’una entitat que en un tres i no res ha passat de no tenir ni cap ni peus a presumir de president, d’entrenador, de capità i fins i tot d’un equip que ha millorat tant que molts aficionats ja no pensen que sigui una temporada de transició, sinó que fins i tot creuen que es pot guanyar el doblet si no apareixen entrebancs difícils de controlar, com ara lesions —la gent blaugrana espera recuperar aviat Piqué i Ansu Fati. Tot sembla tenir ara tant de sentit després d’una època de disbarats, que es corre el risc de perdre el món de vista per culpa de l’eufòria, augmentada si es té en compte la tendència d’associar l’èxit a Laporta —l’optimisme del president és contagiós al Camp Nou i provoca el recel del Madrid.
Al Barcelona ja li va bé una mica d’alegria i valentia després d’un temps de tristesa i submissió, per més que Bartomeu l’encertés abans d’anar-se’n quan va fitxar Jasikevicius i Koeman, per no parlar també de Mirotic i Pedri. Van ser decisions més aviat personals, pròpies de qui busca una solució immediata a un problema de fa temps, però que cal no oblidar, de la mateixa manera que tampoc s’ha d’obviar que l’arribada de Messi va coincidir amb el mandat de Joan Gaspart. Tots dos presidents van improvisar, van actuar sobre la marxa, desesperats perquè res no els sortia bé, després de deixar el club empantanegat i arruïnat, convertit en la riota dels rivals a la Lliga i molt especialment a Europa.
Avui es treballa amb alegria a la ciutat esportiva i l’ambició és compartida per tot el club; fins i tot sembla que Messi s’està rumiant a veure què farà la temporada vinent
Aquest és precisament el repte de la junta de Laporta. Ha de pagar uns deutes milionaris i muntar un Barça nou de trinca, i posar els fonaments que donin estabilitat i aguantin el club per sobre dels resultats dels diferents equips; no és una qüestió conjuntural sinó estructural. I per fer-ho té un avantatge amb què no es comptava: ha guanyat un temps preciós gràcies al marcador generós de l’any 2021. Ara cal saber quines són les necessitats, sobretot les del primer equip —semblen imprescindibles un davanter centre i un defensa central— i saber triar molt bé els jugadors per cobrir-les —no és el mateix Depay que Haaland. Koeman ja ha demostrat en qualsevol cas que és un entrenador de club que sap optimitzar els recursos.
Avui els joves semblen veterans i els veterans semblen joves, es treballa amb alegria a la ciutat esportiva i l’ambició és compartida per tots els estaments del club; fins i tot sembla que Messi s’està rumiant a veure què farà la temporada vinent. Un cop perduda la por, el que toca ara és evitar l’excés de confiança a fi de poder competir com cal per la Copa i la Lliga. Ni abans s’havien perdut ni ara s’han guanyat.
Sobre la firma
