Selecciona Edició
Connecta’t

El gir de Pedri

El jove migcampista es consolida al Barça i arriba a La Roja gràcies a la combinació d’aprenentatge al carrer i d’acadèmia, com Messi i Iniesta

Pedri, amb la samarreta suplent de la selecció espanyola.
Pedri, amb la samarreta suplent de la selecció espanyola.

Pedro González López és Pedri a Madrid, a Barcelona i a Tegueste. Juga al Barça, està concentrat amb la selecció espanyola i, tot i això, encara viu a Tenerife. Jorge Valdano assegura que Leo Messi també es lleva a Castelldefels, s'entrena a la Ciutat Esportiva Joan Gamper i juga al Camp Nou per després dormir al seu barri de Rosario. I se sap igualment que Andrés Iniesta no va deixar mai de donar voltes a l'arbre de la pista de l'escola de Fuentealbilla, a Albacete, mentre competia amb el Barça o ara que viu al Japó. A Pedri li pregunten cada dia per la seva semblança amb Iniesta i les seves sensacions per compartir la pilota amb Messi i sempre respon de manera educada amb els seus ídols: “Jo soc i haig de ser Pedri”.

A Pedri, Messi i Iniesta els uneix el carrer i l'acadèmia, el joc i el mètode, la criança desordenada i la formació reglada —insistiria Valdano— i naturalment els distingeix la singularitat en un moment en què el futbol tendeix a la uniformitat, als cons, la cinta mètrica i l'estadística, la base de dades que no s'escapa a l'estudi de cap ordinador, i, no obstant això, s'oblida de la mirada del detector del talent, pocs tan afinats com Manuel Rodríguez Marrero, el director de captació i formació de la UD Las Palmas, el tècnic que es va fixar en Pedri i no va parar de veure com jugava a Tegueste. “Com més el mires, més coses noves i bones li veus”, reflexiona. “Als futbolistes cal veure'ls en directe”, rebla Rodríguez Marrero, conegut també com a Tonono.

L’escola canària

A molts Manolos i Antonios se'ls diu Tonono a Canàries. També a Rodríguez Marrero, igual que el mític Antonio Alfonso Moreno, Tonono o Afonso, un dels il·lustres futbolistes de les illes, tots dos nascuts a Arucas. Tonono, l'avui tècnic, va veure jugar naturalment el seu veí Tonono, i és esclau emocional del futbol de Juan Guedes, Germán Dévora, José Manuel León o Paco Castellano, de la mateixa manera que se sent proper a la manera en què senten el joc Pedro Rodríguez, Juan Carlos Valerón, David Silva, Roque Mesa o Jonathan Viera. La cadència i la pausa, el futbol tranquil i exquisit, el plaer d'assaborir una jugada, com diria Eduardo Galeano. Pedri tampoc s'altera, es diria que ni s'emociona, simplement viu la vida de Tegueste.

El paisatge és agradable; el clima, benigne; i la gent, senzilla i amable; la millor expressió del nord de Tenerife. No té sortida al mar, envoltat com està Tegueste pel municipi de San Cristóbal de la Laguna, i no obstant això és famós per la seva processó de vaixells, bressol també de la lluita canària, un bon lloc per passejar i beure's un vi negre a la fonda que atén la família de Pedri a l'inici del carrer Prebendado Pacheco. “Encara hi ha nens a les illes que juguen al carrer, a les places i també a les platges; són com els potreros argentins”, argumenta Tonono. “La quietud i la creativitat són més importants que qualsevol manual d'instruccions”, explica el tècnic, raó de més per no treure Pedri del seu entorn, deixar que creixés fins als 15 anys a Tegueste.

“Al nen cal observar-lo de manera directa i sense descans durant un temps, amb més ulls que informes, mentre s'estimula el seu enginy”, comenta Tonono. “Ha de jugar en espais oberts, sentir-se lliure i feliç en el seu hàbitat, descobrir el joc, jugar amb sentit. L'aprenentatge visual és tan decisiu com el respecte a la personalitat. No podem robotitzar el futbol. Cal fomentar el coneixement sense renunciar a l'emoció i al carrer com a universitat”, continua. “Digue'm com es regateja un con! El regateig és engany i els cons no pensen. El futbol de Pedri és molt natural i senzill, fa molt fàcil tot el que és molt difícil”, afegeix. A la tasca de captació i desenvolupament s'hi afegeix després la de formació, moment per aplicar el mètode de Laureano Ruiz.

La influència de Laureano

Tonono és un devot de Laureano Ruiz des que va llegir el llibre De la base a la cúspide (Deporte y Cultura, 1986). Ha seguit la seva obra i recorre repetidament al tècnic càntabre per millorar la seva tasca a la UD Las Palmas. No és casual que l'equip canari hagi tingut com a entrenadors Manolo Márquez, Sergio Lobera, Paco Herrera o Quique Setién. “Laureano és un savi, un intel·lectual, que ha injectat la racionalitat al joc i ha dissenyat els millors treballs de formació”, afirma Tonono respecte a l'entrenador que va organitzar el futbol base del Barça als anys setanta abans de l'arribada de Johan Cruyff. I és que a Laureano Ruiz se'l considera l'ideòleg de l'estil blaugrana que després van desenvolupar l'holandès i Pep Guardiola.

Així s'entén que Pedri acabés per tenir un perfil de jugador del Barça sense necessitat de passar per la Masia després de residir a la casa groga que controla Tonono amb els consells de Laureano Ruiz. Pedri ni tan sols es va mudar a un pis quan va debutar amb el primer equip, sinó que va continuar a la residència de les promeses arribades a Las Palmas. Tampoc ha renunciat a la companyia familiar a Barcelona —viu amb un germà— i compra al supermercat mentre exhibeix per als seus amics l'última publicació de Laureano Ruiz titulada El auténtico método del Barça.

“Juga amb molt de sentit, té pausa i una última passada magnífica, també sap canviar el sentit del joc i els seus controls orientats són exquisits”, relata Tonono sobre Pedri. “Ocupa molt bé el camp, domina els espais i la seva capacitat d'esforç és tan alta que ataca i defensa per igual”, continua. “I, sobretot, es distingeix per la seva recepció girada”. És el signe de distinció dels millors volants del Barça. Únicament els migcampistes que saben girar mentre reben la pilota, i per tant no es posen de cara ni d'esquena, triomfen al Camp Nou. I Pedri gira com Xavi i com Iniesta. “Té un gran marge de millora perquè escolta i aprèn sense parar. Ha de rematar més”, acaba Tonono.

Pot ser fins i tot que quan Pedri marqui un gol, Sara Socas, també de Tegueste, li dediqui un rap. “El talismà de Tegueste”, com l'ha batejat el periodista i escriptor Juan Cruz. Pedri simplement riu, tranquil i serè, com si volgués ser un jove ciutadà de 18 anys de Tegueste que juga al Barça i està a la selecció.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >