El codi de Busquets
El millor joc del Barça flueix a partir del migcampista, símbol de la recuperació dels veterans i indiscutible quan s'ajunten les línies, els davanters pressionen i es connecta amb Messi
A Sergio Busquets (Sabadell, 32 anys) mai li ha agradat córrer cap enrere, ni al carrer ni al camp, sinó que, pels seus orígens, sempre ha anat de cara, jugador de barri i persona honesta, titular amb els diferents entrenadors i seleccionadors que ha tingut en la seva carrera amb el Barcelona, figura del partit de diumenge passat a Anoeta (1-6) i convocat per Luis Enrique per als encontres contra Grècia, Geòrgia i Kosovo.
No hi ha cap treballador de la Ciutat Esportiva del Barça que no sàpiga el codi de Busquets. “Quan diu que sí és sí i quan és que no és no”, afirmen al vestuari. “Mai no fuig del compromís com a membre de l'equip de capitans i, sabent que hi ha cua per comptar les victòries, s'ofereix per explicar les derrotes”, prossegueixen; “i també per posar dret algun esgarriat o insolidari”. Busquets es va guanyar el respecte de la gent del Camp Nou.
No només el preocupa el comportament de la plantilla quan intervenen assumptes com la negociació dels salaris, gestió que va provocar moltes tensions, sinó que li interessen les qüestions relatives al joc del Barça. Araujo recorda que Busquets va esperar que acabés un entrenament per explicar-li en un apart com millorar la sortida de la pilota per guanyar-se Koeman. De Jong també va afirmar: “Qui més m'ha ajudat és Busquets”.
Busi viu per al futbol i es cuida de ser jugador d'equip per excel·lència i no un solista, aliè al soroll mediàtic, poc sol·licitat per a les entrevistes i els patrocinis, menystingut a les gales que premien les millors individualitats, distant de la publicitat. “Hi ha qui diu que no té gràcia però jo crec que no li interessa promocionar-se”, recalca un dels seus amics, protegit també en l'anonimat. “No vol que parlin per ell; Sergio és així”.
Un contracte llarg
Aspira a ser un ciutadà anònim, o que viu amb discreció, casat i amb dos fills i que s'allunya dels negocis de risc, partidari de la tranquil·litat i la seguretat, “sense res rellevant a explicar a la morbositat periodística”, insisteixen els qui coneixen Busquets, molt a gust al Barcelona des que el 2018 va renovar el seu contracte fins al 2023 després que el club blaugrana rebutgés una oferta de 125 milions del París Saint-Germain.
Busquets es remet a la pista, s'explica amb la pilota, motiu de sobra per entendre la seva competitivitat i dedicació en la defensa del lloc, ara mateix tan indiscutible com al seu dia ho van ser els seus companys Xavi i Iniesta, el trio de centrecampistes amb el qual el Barcelona va arribar a la glòria amb la Champions. No hi ha qui mogui la seva cadira, ni tan sols Pjanic, després del pas de futbolistes de pes com Mascherano, Yaya Touré i fins i tot Arthur.
Als 32 anys, ningú interpreta millor el joc des del carreró del mig centre, el lloc referencial en l'estil blaugrana, sempre que l'equip estigui junt, sigui curt, tingui la possessió de la pilota i pressioni en camp rival, com passa últimament amb el Barça de Koeman. Té un domini excel·lent de la relació espai-temps, salta a la pressió en el moment oportú, resol a pocs metres i connecta més i millor que ningú amb Messi.
N’hi ha prou amb veure el 0-4 que va marcar el 10 davant de la Reial quan Busquets va assistir Messi. Davant de la Reial va recuperar la pilota sis vegades i el seu percentatge d'encert en la passada va ser del 93,34%, la mitjana habitual a la Lliga –davant l'Elx va ser del 100%–. Assegurada la victòria, Koeman el va substituir al minut 67 per regular el seu esforç, ara que està en plena forma, després d'un inici sempre complicat, ja sigui amb el tècnic Valverde, Luis Enrique o Koeman.
Un pla de Koeman
A Busquets li ha vingut molt bé el desplegament de l'equip a partir del 3-5-2, sobretot perquè el tècnic ha disposat que s'agrupessin molts jugadors al centre del camp per l'ofensiva dels laterals i el replegament defensiu dels davanters, especialment de Griezmann. Busquets s’hi ha trobat tan a gust que fins i tot De Jong, un volant amb molta arribada i també gol, es va mantenir com a central a Anoeta.
De Jong va ajudar a tirar la línia de passada des de l'àrea de Ter Stegen i forma la columna vertebral de l'equip amb Busquets en la divisòria i, una mica més avançat, Messi. A un toc i en un radi de 10 metres, Busquets equilibra l’equip i desequilibra el rival, no arriba tard a les cobertures ni ha de córrer de costat a costat, sinó que dona velocitat a la pilota i subratlla el caràcter solidari i coral del Barcelona.
Jugador invisible quan l'equip juga bé, Busquets es converteix en el futbolista assenyalat si perd el Barça. De vegades sembla fins i tot un trofeu de caça o el tap que convé treure per acabar amb una decadència que els veterans es neguen a advertir després de partits com el de la Reial. No només van córrer més que els joves, sinó que van ser els millors: Messi, Busquets i Alba.
Aquell volant lent i passat de forma, caducat i sense pics de joc, reiteratiu en les faltes i les targetes, va passar a ser el punt de trobada del futbol del Barça. Busquets mai ha sigut ràpid i més aviat sembla prim, mai s’ha distingit pel seu físic en un moment en què s’aposta per jugadors com Ilax Moriba. Molt pocs tenen, en canvi, la seva “fortalesa mental i intel·ligència futbolística”, assenyalen al Camp Nou. La maduresa li permet evitar el desgast i li dona temps al club per buscar amb temps un substitut sense necessitat d'apostar per un doble pivot difícil d'encaixar al Barça. L'estabilitat de l'equip depèn també de la salut de Busquets. Últimament els blaugrana juguen tots a una, de manera tribal, com si haguessin nascut al mateix barri, tan de carrer que ningú no es pot girar d’esquena, prohibit posar el retrovisor, perquè la meta és la porteria rival i, ara mateix, la Copa i la Lliga. La marxa enrere sembla prohibida al Barça.
Sobre la firma
