Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona es banya en un mar de plàstic

Un equip de la UB i la fundació Sufrider troba fins a nou milions de residus per quilòmetre quadrat a les aigües costaneres de la ciutat

Voluntaris reullen plàstics a la platja de Barcelona per al projecte Surfing for Science.
Voluntaris reullen plàstics a la platja de Barcelona per al projecte Surfing for Science.

Si un banyista creua els aproximadament 200 metres que hi ha entre la platja de Sant Sebastià de Barcelona i les boies que delimiten la zona de bany, el seu cos tocarà, sense saber-ho, milers i milers de diminuts residus plàstics.

"Barcelona és una de les zones amb més concentracions de tota la Mediterrània”, resumeix Anna Sanchez-Vidal, professora agregada de la Universitat de Barcelona (UB) i responsable de l'equip d'investigació que, per primera vegada, ha posat xifres al nombre d'ítems que s'acumulen a les aigües de les platges de la Mar Bella, Sant Sebastià, Llevant i la Barceloneta. Fins ara se sabia la quantitat de brossa que s'acumula a la sorra d'aquestes platges, però no la que deambula, com un exèrcit de diminutes meduses, per les seves aigües més properes.

Els primers resultats de l'estudi del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB, gràcies a les mostres obtingudes a l'octubre, novembre i desembre per l'organització Sufrider i un equip de voluntaris de set entitats (Anellides Serveis ambientals marins, Oceanogami, Base Nàutica de Barcelona, Anywhere Watersports, Blue Salt School, Ungravity Freestyle Company i Manihi Surf School), evidencien que a les aigües de les platges de Barcelona s'acumulen, depenent de la zona i el dia, entre 20.000 i 9 milions d'ítems per quilòmetre quadrat. És a dir, que per cada quilòmetre (0,6 milles) que es navega hi ha, de mitjana, 700.000 residus. El 90% són microplàstics, com trossos de bosses, material de pesca i gespa artificial. Entre les quatre platges analitzades, la de Sant Sebastià és on n’hi ha més i la de Mar Bella, menys. La investigadora de la UB creu que això es deu en gran part a l'efecte dels espigons, que fan que els residus s’hi acumulin amb més facilitat, i a la seva orientació, més susceptible de rebre, pel corrent, les escombraries que floten en el gran blau.

"Ens ha sorprès que hi hagi tanta concentració de residus en una zona on la gent gaudeix tant”, explica Sanchez-Vidal. L'oceanògrafa explica que la novetat més recent del projecte, cofinançat per l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia (FECYT), és que les mostres s'han obtingut a la costa i no en alta mar, on és més habitual fer-ho. “A la costa hi ha un risc molt elevat que els vaixells quedin encallats, per això no se sol fer”, especifica. Per aquest motiu, han sigut voluntaris amb taules de paddel surf els que han pentinat la zona d'estudi durant tres mesos.

Entre les primeres conclusions, la investigadora destaca l'efecte rebot dels espigons, útils per evitar la pèrdua de sorra a les platges, però tenen l'inconvenient que actuen com una trampa per a la brutícia. “Si comparem estudis, arribem a la conclusió que la zona costanera de Barcelona està entre les cinc amb més concentracions a la Mediterrània, al nivell de la Llacuna de Venècia”, afirma.

El projecte s'estén també a set punts més del litoral català i els investigadors tenen previst publicar els primers resultats a l'estiu. A Barcelona es continuaran realitzant les mostres, que, entre altres coses, permetran conèixer quant augmentarà el nombre de plàstics quan la capital es torni a omplir de turistes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >