Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Primavera teatral a Barcelona

D'entre moltes funcions, em quedo amb deu. Algunes m'han tocat molt; per la gent que somriu a la sortida, intueixo que m'agradaran

La felicitat de veure, de sobte, que a Barcelona es torna a il·luminar un bon grapat de teatres per sobre dels carrers a mitja llum, dels bars i cafeteries tancats, dels silencis com si haguéssim retrocedit en el temps. Torno a veure públic rient i aplaudint, o amb silencis commoguts. Després d'aquells mesos de sequera, torna el riure com el regal de l'aigua fresca. I, com que no vull exagerar, s'imposa seleccionar breus llistes. D'entre moltes funcions, em quedo amb deu. Algunes m'han tocat molt; per la gent que somriu a la sortida, intueixo que m'agradaran. Són deu estrenes, algunes arriben de Madrid, però podrien ser moltes més. I viceversa.

Fins al 4 d'abril hi haurà La Calòrica a la sala Petita del TNC amb De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, una farsa sobre la crisi climàtica durant una sorollosa reunió de veïns. El text és de Joan Yago, la direcció, d'Israel Solà. Mónica López encapçala el repartiment. Del 10 de març a l'11 d'abril, el Teatre Akadèmia obre les portes a la versió de David Yves de La Venus de les pells, de Sacher-Masoch, amb Raquel Ferri i Rubén de Eguía, a les ordres de Guido Torlonia. L'abril porta molt material. La Villarroel presenta (de l'1 d'abril al 9 de maig) Classe, d'Iseult Golden i David Horan, una història familiar, en versió i direcció de Pau Carrió, amb un bon trio: Pol López, Carlota Olzina i Pau Roca.

Del 8 d'abril al 2 de maig, Àlex Rigola presenta Anatomia d'un instant, la crònica de l’obra homònima de Javier Cercas sobre el 23-F, el 40 aniversari del ridícul cop. Una obra que protagonitzaran Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Saez i Roser Vilajosana al Lliure de Gràcia. Del 21 d'abril al 9 de maig, Lina Lambert, Imma Colomer i Lurdes Barba dirigeixen entre les tres Talking Heads d’Alan Bennett: A bed among the lentils, The hand of God i Nights in the gardens of Spain. Arrenquen a l'Akadèmia i està per fixar la data del TNC. La traducció del guió al català és d’Anna Soler Horta i Moisès Maicas.

La felicitat de veure, de sobte, que a Barcelona es torna a il·luminar un bon grapat de teatres per sobre dels carrers a mitja llum, dels bars i cafeteries tancats

Tancant l’abril, dues inclassificables joies que van meravellar a Madrid: no es poden perdre Las canciones, de Pablo Messiez (s'estrena el 22 i només estarà tres dies al Lliure de Montjuïc perquè se'n va el 25), ni El bar que se tragó a todos los españoles, escrita i dirigida (tres hores que volen com una ploma) per Alfredo Sanzol, cap del CDN. Va ser un gran èxit a Madrid i possiblement repeteixi a la sala gran del Lliure del 28 d'abril a 2 de maig. I el 2 de maig tanca Els Brugarol, àcid retrat familiar escrit i protagonitzat per Ramon Madaula, el seu nebot Jaume Madaula i Estel Solè, dirigits per Mònica Bofill, al Poliorama. Del 27 de maig al 20 de juny, Vicky Peña, Imma Colomer, Muntsa Alcañiz i Lurdes Barba protagonitzen I només jo vaig escapar-ne, de Caryl Churchill. Diriida per Magda Puyo. Unes dames angleses prenen el te al jardí mentre el món sembla que s’ensorra. Lliure de Montjuïc, del 27 de maig al 20 de juny.

I de nou el Lliure de Montjuïc, del 3 al 20 de juny, Història d'un senglar, de l'uruguaià Gabriel Calderón, amb un soliloqui portentós a càrrec de Joan Carreras, emulant Ricard III.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >