Selecciona Edició
Connecta’t

Un megaparc eòlic marí desafia l’Empordà

Dues companyies projecten ubicar al litoral gironí 80 molins de vent en una província sense plantes de generació elèctrica

La platja de Roses.
La platja de Roses.

Uns vuitanta molins de vent d'uns 260 metres d'altura surant al Mediterrani a uns 13 quilòmetres del golf de Roses, un dels paratges més reconeixibles de l'Empordà. Aquesta imatge forma part d'un projecte impulsat per les companyies Blue Float Energy i Sener i és tot un desafiament per a Girona, zona superdependent energèticament: ni un parc eòlic o fotovoltaic; les centrals de cicle combinat (gas) i les nuclears s'han quedat sempre més al sud, o al nord, a França. En aquestes comarques tot just hi ha alguna planta de cogeneració vinculada a instal·lacions industrials. És en aquest oasi de generació elèctrica on està previst impulsar un projecte que, per si sol, en dues fases, podria arribar als 1.000 megawatts de potència i generar prop del 90% de la demanda d'electricitat a la província.

Sergi Ametller és un dels responsables del projecte, anomenat Parc Tramuntana pel vent que s'ha convertit en un emblema empordanès. Està convençut de la viabilitat del projecte –“És una de les poques zones viables a Espanya i si volem arribar als objectius per lluitar contra el canvi climàtic ho haurem d'assumir”, defensa– malgrat els “milers de milions d'euros” que costarà, i que ha guanyat probabilitats de tirar endavant gràcies a la pluja de recursos que s'espera dels fons Next Generation.

Els promotors, no obstant això, hauran de superar un escull que no és trivial: l'oposició del territori. Plataformes ciutadanes i alguns municipis que ja han mostrat el seu rebuig a veure trastocada l'actual visió de la costa. El director general d'Energia de la Generalitat de Catalunya, Manel Torrent, va mostrar la seva oposició a aquest activisme fa tot just uns dies, quan va dir: “Tenim més plataformes antirenovables que molins instal·lats”.

Ametller intenta relativitzar l'impacte visual que tindrà el parc en el cas que acabi instal·lant-se. Segons la seva opinió, al llarg del litoral entre Cadaqués i Begur “els molins semblaran mastelers de velers”. Però aquests mastelers en realitat tindran 258 metres d'altura, als quals s'han d'afegir unes pales de 236 metres de longitud. “En l'eòlica marina es posen pocs molins, però molt grans”, assenyala, en referència a les experiències ja conegudes al mar del Nord i a la costa escocesa. Al principi, els responsables del projecte volien instal·lar aquests molins en una franja que s'allunyava entre 10 i 22 quilòmetres de la costa. Les primeres converses amb els municipis han fet recular tot el projecte tres quilòmetres mar endins i tot apunta que podria haver-hi més renúncies per aconseguir un acord.

La ubicació se situaria en una zona de veda a la pesca i el parc quedaria delimitat per diferents zones d'especial sensibilitat ambiental. A l'oest hi ha una zona d'especial protecció d'aus (ZEPA) i un corredor de cetacis i al nord un lloc d'importància comunitari (LIC). Malgrat quedar encaixonat, és un lloc privilegiat per la qualitat i la quantitat del vent: 4.000 hores l'any.

“Buscarem el consens”, assegura Ametller, que considera bàsic que hi hagi una interlocució directa amb els pescadors per facilitar la implantació definitiva del projecte. Torrent aplaudeix la recerca de consensos per la qual estan optant els promotors: “Ho estan fent bé perquè estan parlant amb tothom. I és un projecte positiu per al territori, perquè a més de ser d'energia renovable no ocupa espai sobre el territori”.

En marxa el 2026

El projecte està en ple procés de promoció i l'aliança empresarial no preveu sol·licitar al Ministeri de Transició Ecològica la llicència fins a l'estiu per avançar en els acords. A partir d'aquí, tot hauria de ser molt ràpid si es vol optar als fons comunitaris. El desembre del 2026 hauria d'estar en marxa almenys la primera fase de tot el projecte, que preveu entre 30 i 40 molins instal·lats per aconseguir els 500 megawatts de potència.

Una altra qüestió que amenaça el projecte és el desig dels ajuntaments que la connexió elèctrica una vegada surti del mar sigui soterrada, la mateixa opció que es va seguir per a la línia de molt alta tensió a Girona davant de l'oposició local. Aquesta tecnologia acaba sent molt més cara per a un projecte car a causa de la necessitat que els molins surin. El motiu no és un altre que la morfologia del fons marí del Mediterrani, amb una gran profunditat pocs centenars de metres després de la costa. Per aquest motiu s'ha optat per molins flotants i no els clàssics enclavats a la plataforma marina.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >