Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Una llei electoral per a Catalunya

Un vot a la província de Lleida val bastant més del doble que un vot a la de Barcelona

Un vot del 14-F
Un vot del 14-F

Catalunya és l'única comunitat autònoma que no disposa d'una llei electoral pròpia i a la qual, per tant, s'aplica la llei electoral de l'Estat. Malgrat els diversos intents d'elaborar-la, no s'ha efectuat perquè per aprovar-la es necessita una majoria de 2/3 parts dels vots del Parlament i amb el sistema actual hi ha partits que amb menys vots obtenen més escons i que, per tant, no la volen elaborar.

La Constitució estableix la igualtat del valor del vot. Malgrat això, tant a l'Estat com a Catalunya hi ha desigualtat en el valor del vot a causa del nombre de diputats que s'atribueix a cada província. A cada província el nombre de vots que es necessita per obtenir un diputat és diferent. Per exemple, a la de Barcelona, amb 4.042.781, electors se li atribueixen 85 diputats, és a dir 47.562 electors per diputat, mentre que a Lleida, que té 302.977 electors, se li atribueixen 15 diputats, és a dir, 20.198 electors per diputat. Un vot a la província de Lleida val bastant més del doble que un vot a la de Barcelona. En les passades eleccions al Parlament, atesa l'elevada abstenció que s'ha produït, a Barcelona, cada diputat, de mitjana, s'ha obtingut amb 21.229 vots, mentre que a Lleida s'ha obtingut amb 8.790 vots.

D'altra banda, com més igualtat hi ha en el valor del vot, més forces polítiques en resulten triades, fet que comporta més dificultat per formar una majoria parlamentària que elegeixi i doni suport al president de la Generalitat. Si cap força política obté una majoria suficient per elegir el president, les diferents forces polítiques han de negociar i arribar a acords.

Cap sistema electoral és perfecte, però un dels millors és el sistema alemany, on cada elector disposa de dos vots. Amb un vota la formació política que desitja i, amb l'altre, un candidat individual en una circumscripció petita. Per tant, els candidats individuals han de “treballar-se” els electors de la seva circumscripció perquè els votin. Això dona més força al diputat individual directament elegit davant el seu partit perquè té el suport majoritari dels votants de la seva circumscripció. El parlament queda format en proporció amb els vots obtinguts per cada força política i aproximadament la meitat dels escons són ocupats pels diputats que han guanyat individualment en la seva petita circumscripció.

Per aprovar un sistema electoral similar per a Catalunya seria necessària una reforma de la Constitució que, lamentablement, cap partit proposa, perquè amb el sistema actual, de llistes tancades i bloquejades, controlen la fidelitat dels diputats del seu grup parlamentari perquè els candidats que integren les llistes els tria la direcció del partit. Actualment, el mèrit principal dels candidats per entrar en una llista és ser escollits per la direcció del partit. Si a un votant no li agrada una llista pot votar-ne una altra, abstenir-se o votar en blanc o nul, la qual cosa ja va bé als que resulten elegits, perquè seran diputats durant quatre anys i així successivament i indefinidament, cobrant una bona retribució.

 

Francesc Pau Val és professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >