Selecciona Edició
Connecta’t

El senyor Tusquets torna al port de Barcelona

El Museu Marítim exposa 130 fotografies de la misteriosa col·lecció que es va trobar tirada als carrers de Palma

Detall de l'exposició al Museu Marítim de Barcelona dedicada a l'obra de Joaquín Tusquets.
Detall de l'exposició al Museu Marítim de Barcelona dedicada a l'obra de Joaquín Tusquets.

Barcelona pot veure per primera vegada una col·lecció de fotografia que ha estat un misteri durant més de 15 anys. Es tracta dels més de 4.000 negatius que van aparèixer el 2005 en un contenidor d'un carrer de Palma, d'un gran valor històric sobre l'activitat marinera de la capital catalana entre el 1940 i el 1960. L'autor de les fotografies, desconegut fins a l'any passat, és l'empresari i químic Joaquín Tusquets de Cabirol (1904-1979). La seva família va inaugurar dijous l'exposició que li dedica el Museu Marítim de Barcelona (MMB) fins al mes d'octubre, Imatges trobades. La Barcelona marítima de postguerra.

L'MMB ha seleccionat 130 imatges de Tusquets amb un valor testimonial de la postguerra que els experts consideren de primera magnitud. Silvia Dahl, conservadora de fotografia de l'MMB, posava ahir com a exemple el fet que en moltes imatges del port hi apareguessin vaixells de vela: això es deu al fet que, en els anys posteriors a la Guerra Civil, el combustible era un bé que pocs mariners es podien permetre, per la qual cosa es van recuperar embarcacions del passat. Un altre detall estimat pels comissaris de l'exposició són els vaixells que en la primera meitat de la dècada dels quaranta portaven hissada, de forma inusual, una bandera espanyola: com que eren embarcacions d'un país neutral en la Segons Guerra Mundial, la insígnia les identificava perquè no les torpedinés algun submarí de les potències en conflicte.

Joaquín Tusquets va ser membre d'una reduïda comunitat de fotògrafs amateurs d'elevat poder adquisitiu; això els permetia adquirir un material difícil de trobar en la postguerra, començant per les mateixes càmeres que utilitzava Tusquets en el que els seus fills han descrit com a “excursions fotogràfiques de cap de setmana”. A l'MMB s'exhibeix el seu equip principal, una càmera Leica i la que va utilitzar més, una Rolleiflex.

Un altre aspecte destacat pels responsables de l'exposició és la temàtica de l'obra de Tusquets, sobretot moments de lleure i retrats asèptics en els quals queden al marge la repressió franquista i la pobresa imperant: “La fotografia de Tusquets es regeix per les pautes de l'època, que valoraven una temàtica ‘amable’, de composició clàssica i tècnica cuidada”, informa l'exposició: “Aquesta va ser la pràctica habitual durant les dues primeres dècades de la dictadura, que marcava una distància acrítica amb la realitat política i social del país”.

El misteri sobre Tusquets va irrompre el 2020 a internet quan diversos aficionats van compartir algunes imatges del seu llegat. La persona que se les va trobar llençades a Palma, el col·leccionista Toni Amengual, havia digitalitzat el fons i havia enviat algunes còpies a coneguts seus. Les fotografies van captar l'atenció de nombrosos usuaris a les xarxes i el cas va ser seguit pels mitjans de comunicació. Amengual ja havia intentat vendre l'arxiu a l'MMB el 2018, sense èxit. Finalment, el museu les va adquirir el juny passat amb fons de la Diputació de Barcelona.

De fet, la primera pista sobre l'autor de les fotografies la va aportar el 2006 des de Mallorca el periodista Andreu Manresa. Aquest va informar en un article a EL PAÍS que en un dels pocs sobres de negatius que Tusquets va enviar a revelar en un laboratori professional portava el cognom “senyor Tusquets” escrit en bolígraf —la majoria de rodets els revelava ell mateix, amb la perícia que li donava la seva formació com a químic.

El seu fill, la pista clau

L'autoria de la col·lecció trobada a Palma va ser descoberta per aquest diari el 2020 després que Amengual aportés una altra pista: en alguns retrats hi havia escrits dos noms a mà: Joaquinito i Rosa. La deducció va ser que Joaquinito era el diminutiu del seu fill i que, per tant, el pare i fotògraf podria respondre al nom de Joaquín. Efectivament, a les hemeroteques dels diaris de l'època apareixia un Joaquín Tusquets que participava de manera regular en competicions de fotografia per a aficionats. Rosa era el nom de la seva dona, una altra dada que va acabar de confirmar la seva identitat. Una de les novetats que ofereix l'exposició són els documents que testifiquen que Tusquets ja havia exposat la seva obra a l'MMB, en concret en dos concursos de fotografia organitzats pel museu, un d'àmbit espanyol, el 1948 —va quedar el 24 en la competició—, i un altre el 1961, en el qual va obtenir un quart premi.

La família continua sense aclarir com va arribar la col·lecció a un contenidor de Palma; Amengual va explicar que la va trobar tirada al davant d'una botiga d'antiquaris. Enrique Tusquets, fill del fotògraf, explica que la família està inventariant les fotografies que conserven del seu pare a partir del 1959, unes imatges que poden descobrir nous secrets.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >