Selecciona Edició
Connecta’t

Guanya l’esquerra, però ERC negocia governar amb la dreta

L’independentisme s’erigeix com a muralla davant d’una alternativa progressista que podria sumar 74 escons

Junts, ERC i la CUP
Junts, ERC i la CUP

Les esquerres van guanyar les eleccions al Parlament del 14 de febrer. I si les esquerres van guanyar, les dretes van perdre. Un mes després, no obstant això, tot indica que la dreta catalana continuarà al Govern de la Generalitat. Esquerra Republicana negocia amb Junts per reeditar la majoria que va fracassar la darrera legislatura.

Les esquerres van rebre més vots i van obtenir més escons. La suma dels vots del PSC, el partit més votat, els d'ERC i els d'En Comú Podem llança la xifra d'1.451.091, que és el 50,4% dels vots emesos. Entre els tres obtenen 74 dels 135 escons de la Cambra, sis per sobre de la majoria absoluta. Els sobra per formar una majoria de govern.

Vuit anys d’agitació del nacionalisme espanyolista contra el nacionalisme català i viceversa han aplanat el camí al més nacionalista de tots, Vox

Per si això fos poc, hi ha la possibilitat teòrica d'afegir-hi encara els vots i els escons de la CUP, que és una formació que també es reclama de l'esquerra. Això elevaria la majoria d'esquerres a 83 escons, que correspondrien al 57,2% dels vots. Però es tracta d'una suma impossible, perquè la CUP és un partit d'esquerres que té la curiosa particularitat de votar gairebé sempre contra l'esquerra governant, encara que sigui en benefici de la dreta.

Les dretes van perdre les eleccions perquè van rebre en conjunt mig milió de vots menys que les esquerres. Sumen 943.788 sufragis, el 32,83%. I han obtingut 52 escons. En els seus resultats cal assenyalar diversos aspectes molt rellevants. El primer és que el PDeCAT, el nou partit d'Artur Mas, el dirigent que el 2012 va convertir Convergència Democràtica a l'independentisme, ha quedat fora del Parlament. Va rebre 77.059 vots, el 2,72%, la qual cosa li impedeix entrar en l'assignació dels escons, que s'inicia a partir del 3%. Eliminat.

Oriol Junqueras ja havia anunciat fa més d’un any que l’adversari d’ERC a Catalunya era el PSC i, per tant, ERC pot sumar els seus diputats als de Junts

El beneficiari d'aquest enfonsament és el partit de Carles Puigdemont: 568.002, el 19,76% i 32 escons el converteixen en l'autèntic hereu del PDeCAT i de CiU. Si és rellevant que el partit de Mas, el successor designat en el seu moment per Jordi Pujol, hagi quedat fora del Parlament, també ho és que el PP, que va ser el seu gran contrincant en el virulent xoc polític entre els successius governs de CiU i els de Mariano Rajoy entre el 2012 i el 2017, hagi vist reduïda la seva representació al Parlament a tres diputats. Els seus 109.067 vots representen el 3,85% del total. Els dos grans protagonistes del deliri que ha trastocat la política catalana han estat literalment escombrats del mapa. S'ha dit en repetides ocasions que totes dues forces, CiU i el PP, es van introduir el 2012 en una espiral d'agitació nacionalista de signe contraposat per escapar-se de dues grans amenaces que els afectaven per igual com a partits de govern: el malestar social per la crisi econòmica del 2008 i el descobriment dels seus respectius i fabulosos escàndols de corrupció. Si aquesta interpretació és correcta, ni que sigui només en part, la veritat és que no els ha evitat el desastre.

Aquest doble fracàs corre paral·lel, no obstant això, a l'obtingut també per Ciutadans, el partit adamista que va proclamar la seva pretensió de substituir-los. El seu espectacular desastre es mesura pel que ha perdut respecte al que va aconseguir ara fa tres anys: els seus 157.903 vots d'ara són 951.829 menys que els del 2017: ha passat del 25,3% al 5,57%. I de 36 diputats a 6. Però no és, per descomptat, que la dreta hagi desaparegut. És que vuit anys d'agitació del nacionalisme espanyolista contra el nacionalisme català i viceversa han aplanat el camí al més nacionalista de tots, Vox, que ha obtingut 217.883 vots, el 7,58%, i 11 diputats. Sumats als de Junts, Ciutadans i el PP, les dretes només obtenen 52 escons.

Les esquerres van guanyar i les dretes van perdre, però Oriol Junqueras ja havia anunciat fa més d'un any que l'adversari d'ERC a Catalunya era el PSC i, per tant, la cosa és clara per a ell: ERC pot sumar els seus diputats amb els 32 de Junts, el partit de Puigdemont, l'amalgama independentista sorgida de CiU. I per fer-ho pot comptar amb la inefable CUP. Entre els tres partits sumen 74 escons. Més que suficient per formar govern. És la majoria independentista que també va sorgir de les urnes el 14 de febrer. Legítima, per tant. Encara que van rebre mig milió de vots menys que les esquerres, tenen el mateix nombre de diputats. Una nova collita que les dretes recolliran de l'avantatjós sistema electoral del qual gaudeixen des del 1980. És el que estan negociant amb Esquerra.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >