Selecciona Edició
Connecta’t

Buit i silenci al Museu de Lleida

Pocs visitants, tristos i enfadats, el dia abans de lliurar a Barbastre els últims 42 béns de la Franja en litigi

Un visitant contempla els espais buits que han quedat al museu.
Un visitant contempla els espais buits que han quedat al museu.

Fa anys que el Museu de Lleida acapara l'interès dels mitjans de comunicació. No per la tasca de conservació i difusió del patrimoni, sinó per viure en un continu procés judicial que pesa sobre part de les 1.810 obres de la seva col·lecció, moltes de les quals han acabat viatjant a un altre museu, situat a menys de 50 quilòmetres de distància, per potser no tornar més. En pocs museus s'ha viscut un malson com el que han patit la dotzena de treballadors del de Lleida. Si el desembre del 2017 la Guàrdia Civil els va obligar a lliurar 44 peces del monestir de Sixena, tres anys després, la història es repeteix i 111 obres més, algunes amb més de 125 anys d'història comuna, marxaran per ordre d'un altre jutge, malgrat no haver-hi sentència ferma.

Aquest dimarts, el silenci que regna en aquest museu que visiten unes 25.000 persones l'any es veia interromput per les veus apagades d'un grup d'escolars de cinc o sis anys i pels mitjans de comunicació que buscaven els buits deixats per les 15 obres que fins diumenge s'exposaven i que ara estan a punt d'emprendre un viatge a una destinació on no han estat mai. Són obres dels segles XII al XVII, com els frontals d'altar de Sant Vicent de Tresserra i el de Sant Hilari de Buira, d'on és també una impressionant arqueta, el calvari de Tamarit de Llitera, un retaule de Sant Cristòfor de Santaliestra, un bol de Benavente, així com dues peces que feia més de 60 anys que eren al culte de l'església de Sant Llorenç, enganxada al museu: les escultures de Sant Miquel i de la Mare de Déu de Saidí. De fet, els que van anar a missa diumenge al matí encara van poder resar davant seu.

Són les peces més importants del litigi les que van començar a viatjar el 15 i 22 de febrer, quan es van lliurar 23 i 5 obres que estaven en dipòsit al museu, i va continuar amb el lliurament el 5 de març d'altres 42 obres que estaven a les reserves del museu.

Lluny de les càmeres i dels mitjans treballen quatre tècnics de l'empresa SIT, que va guanyar el concurs convocat pel museu per 25.000 euros. Estan supervisats per les conservadores Núria, Carme, Meritxell i Esther, que reviuen aquests dies, sense la violència de la presència policial, el drama de veure com marxen obres que fins fa poc cuidaven.

Cercle d’Amics: “Que Ponsa no vingui a fer anuncis. Estem de dol”

“Hem vingut a veure-les per última vegada”, comenten la Victòria i la Pepita, dues assídues del museu. “No hi ha dret que dos bisbes arribin a un acord i facin aquests desastres. Amb coses com aquesta acabem de perdre la fe. Confiem que algun dia tornaran, però nosaltres ja no ho veurem. Podrien repartir-les o fer-les rotar”, explica la Pepita. “No entenem que no hi hagi hagut una resposta més contundent. Les jerarquies polítiques no han fet res i la gent gairebé no ens n'hem assabentat. Estem convocats per demà i si vam venir quan va passar allò de Sixena, també vindrem, encara que estigui tot fet, a fer quatre crits als qui se les enduen, encara que ells no en tenen la culpa. Ho han fet de sotamà. Estem tristos i enfadats. Jo acuso”, comenta la Victòria.

La Carme, una infermera jubilada, que ha treballat a l'Arnau de Vilanova, és una assídua del museu. Ve fins a tres vegades al mes i cada dia visita, detingudament, una sala. “Tinc totes les peces fotografiades. És un autèntic espoli. Avui he vingut sola perquè les meves amigues diuen que no volen sortir d'aquí plorant”.

“Amb coses com aquestes acabem de perdre la fe”, diuen la Victòria i la Pepita

I és que, si la sortida de les obres de Sixena va acabar el 2017 amb càrregues dels Mossos contra els qui protestaven, les d'ara han marxat soles. Tampoc han fet sentir la seva veu els responsables del Consorci del museu: la seva presidenta, la consellera Àngels Ponsa i els vocals, el bisbe, l'alcalde de Lleida i el president de la Diputació, que han acatat la decisió judicial i han lliurat les obres tot i estar catalogades i formar part de la unitat de col·lecció del museu. Aquest dimecres s'espera Ponsa al museu, on es veurà les cares amb els membres del Cercle d'Amics del Museu de Lleida, que han convocat una concentració a les 11.00. “L'Església ha estat incapaç de trobar una solució i els polítics han creat un fals imaginari que ni tan sols accepta un agraïment per haver guardat aquestes obres aquests anys”, explica Manel Larraga, vicepresident de l'entitat.

Espais buits al Museu de Lleida. ampliar foto
Espais buits al Museu de Lleida.

“Hi ha hagut una voluntat de fer-ho tot en silenci, potser per por de la repressió, no hi ha hagut una oposició ferma dels polítics, als qui se'ls pot demanar tota la responsabilitat moral i política. La sortida d'aquestes obres ha estat vergonyosa. No li demanàvem que desobeís, però sí una posició ferma en defensa del patrimoni i no ha estat així. Esperem una disculpa de la consellera i no entendrem que aprofiti la seva visita per anunciar que aquestes obres les substituiran unes altres. No és el moment, encara estem en dol. El que esperem és que expliqui el pla de recuperació d'aquestes obres”, asseguren Larraga i la presidenta del Cercle d'Amics, Maite Clivillé.

Després de la sortida de les obres de Sixena es va pensar a remodelar les sales d'art gòtic, potser com a efecte terapèutic. Els treballs van començar al febrer i estaran en marxa fins a finals d'abril. Abans d'acabar aquesta reforma, potser aquest dimecres mateix, la consellera anunciarà l'important dipòsit provinent del MNAC per intentar cosir les ferides. Obres com la Dormició de Pere Garcia de Benabarre del retaule de Peralta de la Sal o el retaule de Sant Bartomeu, de Pere Espallargues procedent de l'església de Sant Martí de Capella, que va adquirir el 2019 Tatxo Benet, després que Aragó no ho fes. “La modernització del discurs museogràfic d'aquest museu, l'únic que explica la vida i l'art de la Franja, es podria fer amb les peces que hi havia, no cal que en portin d'altres”, sentencia Larraga.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >