Selecciona Edició
Connecta’t

La Calòrica porta la crisi climàtica i el seu propi vàter al TNC

La companyia estrena ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’

Una escena de l'espectacle de La Calòrica al TNC.
Una escena de l'espectacle de La Calòrica al TNC.

WC al TNC. La companyia La Calórica desembarca al Teatre Nacional de Catalunya amb el seu estil més desvergonyit i gamberro per estrenar De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda (Sala Petita, del 4 de març al 4 d'abril), un espectacle sobre el canvi climàtic en el qual es barregen un congrés de negacionistes de la crisi ambiental amb una reunió de veïns desesperats enfrontats amb el seu propi tràngol: s'han embussat les canonades i un vàter de la comunitat ha rebentat.

La Calòrica, que defineix el seu muntatge com a “auca ecologista”, arriba al TNC amb el seu equip artístic habitual però amb la incorporació estel·lar de Mònica López al capdavant d'un elenc format per Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol. El text el signa Joan Yago i la direcció, Israel Solà.

“És un espectacle de creació col·lectiva amb tots els actors calòrics”, va assenyalar ahir dimarts el director, que va subratllar que per fi han dut a terme el muntatge sobre el canvi climàtic que feia temps que volien fer. “Parléssim del que parléssim, el capitalisme, el populisme, l'emprenedoria, sempre acabàvem fent-ho del canvi climàtic, i la insostenibilitat. Fins que ens hem adonat que la crisi del clima unifica totes les lluites del món contemporani”.

L'espectacle, diuen els calòrics, no vol alliçonar sobre les seves conviccions ecologistes, sinó oferir una visió del tema crítica i incisiva i alhora divertida. La Calòrica escenifica dues trames, cadascuna amb el seu estil teatral propi, que acaben barrejant-se: una, amb tractament realista, és la del congrés de negacionistes del canvi climàtic que se celebra en un hotel de l'àrea metropolitana de Barcelona; l'altra, amb un aire de 13 Rue del Percebe o La comunidad, d'Álex de la Iglesia, és la reunió de veïns per un problema urgent amb un vàter que literalment desborda. Aquesta segona trama té la particularitat que és un cas real: el que va viure la companyia al seu local d'assajos amb el WC. Els actors s'interpreten a si mateixos i als seus veïns d'escala. És, diuen, “com un documental”.

Al congrés negacionista hi assisteix tota una galeria de personatges característics, com mossèn Caparrós, que nega el canvi climàtic en nom de Déu, o un metge, o un representant de les companyies energètiques. Al capdavant del congrés hi ha l'Aurora (Mònica López), “una ciutadana Kane tremenda”.

Es barregen així el negacionisme, “un problema macro”, i el “microproblema” de la comunitat. La Calòrica vol criticar el fet que sovint, encara que ens mostrem convençuts de la necessitat d'afrontar els problemes ambientals, actuem de manera contradictòria amb els principis. “Després d'assegurar que estem conscienciats dels riscos del planeta obrim una llauna de coca-cola o agafem el cotxe per anar a comprar el pa. Diem que tenir clar el tema mediambiental, i no obstant això no fem res per arreglar-ho. És cert, llencem el plàstic al contenidor que toca, però què més fem?”.

La companyia es pregunta “com és que no estem reaccionant prou per salvar el planeta; ho hem fet contra el masclisme, l'homofòbia, el racisme, ens hem tornat intolerants a tot això, però encara som tebis en el tema ambiental, que podríem dir que és el més important de tots”.

Aquesta contradicció és la base del títol, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, que per descomptat també, apunta la companyia, és una manera no especialment subtil de fer referència a la trama del vàter. Es manifesten molt orgullosos de posar aquest títol en una programació del Teatre Nacional. “Som gamberros i fem sortir la paraula merda al TNC”, s'exclamen.

L’espectacle girarà per 13 localitats

Amb La Calòrica tornen les gires del TNC, cosa per la qual es va felicitar l'encara director artístic del teatre, Xavier Albertí. L'espectacle farà bolos per 13 localitats del territori. Els membres de la companyia, que van destacar el luxe de treballar amb les facilitats que ofereix el TNC, van matisar que encara que es pot veure com un èxit del teatre jove haver desembarcat aquí, ells, amb una mitjana d'edat de 35 anys, ja no ho són, i de fet es consideren ja “tap” de les noves generacions. Han trigat 11 anys a arribar al TNC i esperen que els joves de debò no triguin tant.

Fe d'errades

u

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >