Selecciona Edició
Connecta’t

Identificat un nou dinosaure carnívor que va viure al Pirineu al final del cretaci

‘Tamarro insperatus’, batejat per la criatura del folklore català, era un troodòntid, un petit depredador emplomat

Reconstrucció del 'Tamarro insperatus'.
Reconstrucció del 'Tamarro insperatus'.

El nom sona estrany per a un dinosaure, i mira que els dinosaures tenen noms estranys. Tamarro insperatus, identificat ara per fòssils trobats el 2003 a la Conca Dellà (Sant Romà d'Abella, Pallars Jussà, al nord-oest de Catalunya), és el nou membre que passarà a eixamplar la sorprenent galeria dels llangardaixos terribles. L'animal, amb un aire entre gallina i velociraptor, segons la reconstrucció que se n'ha fet, és un teròpode (dinosaure carnívor) maniraptor (“mans de lladre”, pels seus braços i mans allargats), del grup dels troodòntids, petits dinosaures emplomats. El grup estava molt estès per Amèrica del Nord i Àsia, però fins ara era desconegut a Europa, segons els investigadors.

Això d'insperatus és perquè no s'esperava trobar-lo; és de fet el primer os que es descobreix al Pirineu que pertany a un dinosaure carnívor, ja que la gran majoria de restes atribuïdes a teròpodes a l'àrea es basaven en dents aïllades, i en aquest cas es tracta d'un os llarg del peu.

El nom més simpàtic és el de Tamarro. El tamarro o gambosí, és una criatura imaginària del folklore popular ben coneguda a la zona del Pallars i esmentada per Joan Amades. Present també, segons les llegendes, a Andorra, al sud de França i a diversos llocs d'Espanya (on de vegades se l'anomena gamusino), el tamarro no té una fisonomia concreta i la seva característica principal és precisament ser esquiu, difícil de veure. Una tradició vinculada amb el tamarro, i que ha donat motiu a tradicions i festes, és intentar trobar-lo.

Al nou dinosaure, el tamarro inesperat, el descriu en un article publicat aquest dilluns a la revista Scientific ReportsA fast-growing basal troodontid (Dinosauria: Theropoda) from the latest Cretaceous of Europe— un equip d'investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà i les universitats d'Edimburg (Escòcia) i Alberta (Canadà), encapçalats per Albert G. Sellés, de l'ICP. El Tamarro insperatus, recalquen els seus descobridors, se suma a les poques espècies conegudes de dinosaures carnívors que hi ha al sud-oest d'Europa. És també especialment interessant la troballa que aquest dinosaure va habitar l'àrea dels actuals Pirineus fa 66 milions d'anys, amb prou feines 200.000 anys abans que els dinosaures s'extingissin a tot el món.

Sellés recalca l'escassetat de fòssils de teròpodes a Catalunya. "Una possible explicació", indica en una nota de l'ICP, "podria ser que, com passa amb les aus actuals, els animals amb els quals els dinosaures estan més emparentats, els ossos dels petits dinosaures teròpodes estaven buits per alleugerir el pes de l'animal. Aquesta fragilitat dificultaria la preservació i la fossilització dels esquelets”. La presència al sud dels Pirineus del teròpode tamarro (que pertany “molt probablement”, al grup dels jinfengopterígids, d'origen asiàtic) reforçaria la hipòtesi actual que a finals del cretaci es van succeir diverses onades migratòries de dinosaures provinents d'Àsia cap a Europa.

A partir de l'anàlisi microscòpica dels ossos de tamarro, l'equip d'investigació ha pogut extreure conclusions sobre el creixement de l'animal. Augmentava de mida molt de pressa, semblant a com ho fan les aus paleognàtides actuals, com l'estruç o l'emú. En tot just un parell d'anys, el tamarro podria haver aconseguit la seva mida adulta, aproximadament entre 1,5 i 2 metres de longitud i uns 20 kg de pes. El més probable és que fos un dinosaure carronyer o un depredador de petits rèptils, mamífers i fins i tot insectes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >