_
_
_
_
_

Confraries i científics demanen tancar a la pesca d’arrossegament una extensa franja del litoral

La proposta respon al pla plurianual per a la pesca impulsat des de Brussel·les

Pesca d'arrossegament al 'Bonamar Dos' pel litoral de Barcelona.
Pesca d'arrossegament al 'Bonamar Dos' pel litoral de Barcelona.Gianluca Battista

Científics i pescadors catalans han proposat a la Comissió Europea tancar 18 àrees del litoral català, amb més de 400 quilòmetres quadrats, en els quals la pesca d'arrossegament, el palangre de fons i totes les activitats dedicades a la pesca de profunditat hi tindran l'accés vedat. Aquesta proposta respon al Pla plurianual per a la pesca de demersals al Mediterrani impulsat des de Brussel·les, que, arran de la preocupant situació de les poblacions d'algunes espècies per la seva elevada mortalitat, advoca per una reducció progressiva dels dies i les zones de pesca.

Más información
La flota pesquera cau a la meitat en 15 anys i afronta retallades de la UE
Els coralls del Mediterrani, indefensos davant les xarxes de pesca

”Amb aquesta generosa oferta s'espera que des d'Europa no arribin més retallades de jornades de pesca l'any que ve, ja que podria posar fi a la flota d'arrossegament a Catalunya”, assegura el cap del servei de Recursos Marins de la Generalitat, Jordi Rodón. El Plan plurianual per a la pesca de demersals al Mediterrani Occidental, en vigor des de l'1 de gener del 2020, té una vigència de cinc anys i afecta Espanya, França i Itàlia. Estableix que “ha de contenir objectius, quantificables amb terminis precisos, punts de referència de conservació, salvaguardes i mesures tècniques destinades a evitar i reduir les captures no desitjades”. A més, determina que la reducció de l'esforç pesquer —o retallades— pot arribar fins al 30% dels dies de pesca el cinquè any d'aplicació del pla.

Fins ara el pla ha establert uns mecanismes de gestió de l'esforç pesquer basats en la reducció progressiva de dies de pesca. Des de principis del 2020 s'han reduït un 17,5% (10% el 2020 i 7,5% el 2021) els dies que pesca la flota d'arrossegament catalana. “L'objectiu de la proposta, apunta Rodón, és donar compliment al reglament presentant àrees tancades, de manera generosa, perquè en els anys propers no redueixin gaire els dies, que ara estan en una mitjana d'uns 170 l'any”.

El 19 de febrer es va enviar a la Secretaria General de Pesca del ministeri perquè el trametés a la Comissió Europea el document relatiu a la proposta d'àrees de tancament total de l'activitat pesquera d'espècies demersals —el lluç (que té una preocupant mortalitat de més de 10 vegades el màxim sostenible), el moll de fang, el llagostí morú, la gamba d'altura, la gamba vermella i l'escamarlà— al litoral de Catalunya. Ara s'espera la resposta de Brussel·les.

L'informe ha estat elaborat per l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, entitat de cooperació científica formada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona. Després de mesos de treball dels investigadors amb els representants de les confraries de pescadors catalanes i les seves federacions, es va consensuar protegir de la pesca d'arrossegament totes les espècies de fons de 18 àrees del litoral, 7 a Girona, 6 a Tarragona i 5 a Barcelona. En total, a Girona seria on es prohibiria més extensió, amb 174 quilòmetres quadrats i on menys a Barcelona, amb 86,5. Aquesta zona equivaldria a una superfície més extensa que tota la comarca del Maresme i a tres vegades el Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La pesca professional a Catalunya, caracteritzada per ser una activitat de proximitat de producte fresc del dia que es comercialitza a través de les llotges pesqueres repartides al llarg del litoral, està vivint importants canvis arran de l'entrada en vigor d'aquest pla plurianual.

Científics, pescadors de les 250 embarcacions afectades (110 a Tarragona, 83 a Girona i 53 a Barcelona) i la Generalitat consideren que cal aplicar mesures complementàries com el tancament de zones a la pesca que poden ser més eficaces que no pas reduir dies, i que, “alhora que faciliten la regeneració dels fons marins i la recuperació de les espècies dins d'un enfocament ecosistèmic de la pesca, evitaran el conseqüent descens de les condicions socioeconòmiques del sector pesquer”, apunta Rodón.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_