Em vaig equivocar
Borràs té una tírria enorme al número 155. Sumant els tres dígits, obtenim 11, just els mateixos escons que ha guanyat Vox, gràcies a ella
Crec que vaig ser dels primers a dir que Catalunya estava malalta d’un virus incurable: el de l’independentisme. I un país malalt, pensava jo, havia de ser coherent i votar la Laura Borràs. Em vaig equivocar. Ella, tan alta, tan apersonada, la que trepitja tan fort, la que sempre ha fet el que li passa pels nassos (i per això està imputada), la que sempre menteix amb tanta convicció, la més addicta al de Waterloo i al ratafiós, la que s’ha bastit una imatge de persona cultivada, tan cultivada que afirma que William Shakespeare és un autor dolent perquè té molts assassinats, i Vladimir Nabokov és execrable perquè va escriure Lolita, una novel·la pederàstica! Aquesta és la Borràs. Com es pot veure, els seus criteris per valorar la literatura mostren que és una gran lectora. A més a més, és la segona dona més creguda de l’univers (la primera és la seva filla, una famosa booktuberque exhibeix aires a les xarxes).
Arxivat A
- Procés Independentista Catalán
- Opinió
- Declaració Unilateral Independència
- Llei Referèndum Catalunya
- Legislació autonòmica
- Independentisme
- Referèndum 1 d'octubre
- Coronavirus
- Malalties infeccioses
- Virologia
- Autodeterminació
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Conflictes polítics
- Govern autonòmic
- Eleccions
- Medicina
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Espanya
- Administració autonòmica
- Política
- Administració pública
- Legislació
- Quadern