Selecciona Edició
Connecta’t

Endesa afronta una allau de sancions a Catalunya per la mort d’aus

Una investigació de la Fiscalia força la companyia a reparar instal·lacions i porta el Govern a imposar sancions

Una investigació de la Fiscalia de Barcelona per la mort d'aus en torres de mitja tensió ha obligat Endesa i el Govern a posar-se les piles. Després d'una dècada d'inacció, la Generalitat va obrir l'any passat 141 expedients a companyies elèctriques (més del 90% a Endesa), per incomplir un decret estatal que obliga a adequar les instal·lacions per evitar l'electrocució d'aus. Endesa, al seu torn, ha adequat 350 esteses el 2020 en comparació amb les 89 que va adequar el 2019, segons dades de la Generalitat.

Les espècies més afectades són les àguiles imperials i reials, els voltors negres, els falcons i els mussols reials. El març de 2018, el fiscal Antoni Pelegrín va obrir un camí inèdit a Espanya: perseguir en la via penal la mort d'aus per electrocucions. Segons un informe del Ministeri de Medi Ambient, cada any moren 33.000 exemplars, entre les quals hi ha espècies protegides, com els trencalossos. La plataforma SOS Tendidos Eléctricos, que agrupa nou entitats conservacionistes i demana solucions, eleva les defuncions a 200.000. Fins ara, alguns accidents s'havien resolt en la via administrativa amb el pagament d'una multa.

Pelegrín indaga si les companyies vulneren un decret de 2008 aprovat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero que fixava mesures de protecció de l'avifauna i instava les comunitats a elaborar un mapa amb les esteses problemàtiques en paratges protegits. El fiscal va començar a sol·licitar-ne informació. La Direcció General de Polítiques Ambientals li va remetre un mapa (del 2014) que localitzava 1.089 línies elèctriques susceptibles de ser renovades. El 98% pertany a Endesa.

Un falcó en una estructura adaptada.
Un falcó en una estructura adaptada.

L'única manera d'eliminar totalment els riscos de la xarxa elèctrica per a la fauna, segons els experts, és construir esteses "soterrades", la qual cosa comporta costos més elevats i impacte en l'hàbitat per l'excavació del terreny. Una altra alternativa és dissenyar estructures més segures, amb conductors d'electricitat més aïllats, cables de tensió a diferents altures i fundes de cobertura aïllant.

En preguntar pels expedients oberts contra les elèctriques, el fiscal va topar amb el no-res. En més d'una dècada, la Generalitat no va obrir cap procediment. El fiscal coordinador de Medi Ambient i Urbanisme, Antonio Vercher, va cridar a l'ordre les comunitats i va advertir de possibles conseqüències: “Començarem a exigir responsabilitats”, va dir. I va enviar dur un comunicat als territoris en el qual criticava que "amb massa freqüència" les propostes que realitzen els agents mediambientals perquè els casos de morts es remetin als jutjats o la Fiscalia són bloquejats per l’Administració.

El panorama va canviar per complet l'any passat. Amb la investigació del fiscal ja avançada, la Generalitat va incoar 141 expedients a Catalunya: Girona (58), Lleida (38), Tarragona (23), Barcelona (15), Terres de l'Ebre (6) i Catalunya central (1), segons han explicat fonts de Territori i Sostenibilitat a EL PAÍS.

L'agost passat, la Generalitat va crear una comissió de treball amb Endesa per “prioritzar els suports elèctrics que s’han de renovar”, explica el director general de Flora i Fauna de la Generalitat, Ricard Casanova. “També estem en contacte permanent amb la Fiscalia per facilitar-los la informació”, afegeix Casanova, que admet que no hi va haver procediments sancionadors fins al 2020. Altres fonts del departament confirmen que tant el Govern com la companyia no van començar a prendre’s “seriosament” la problemàtica fins que la Fiscalia va iniciar la investigació.

El 2019, Endesa només havia adequat 89 del miler d’esteses que incomplien la normativa del decret, segons dades de la Generalitat. Casanova explica que aquestes deficiències obeeixen al fet que el Govern central no havia adjudicat les subvencions públiques que fixava la norma. L'elèctrica defensa que no va poder adaptar aquestes línies fins que no va rebre la subvenció.

Casanova, els ecologistes i l'elèctrica coincideixen a assenyalar que la norma fixava que la modernització de línies s'havia d'emprendre amb fons públics. “La normativa s’ha d'actualitzar”, opina José Antonio Montero, portaveu de SOS Tendidos. El ministeri de Transició Ecològica està modificant el decret i el setembre passat va iniciar la consulta pública prèvia a l’aprovació. Entre les modificacions, la plataforma considera necessari que siguin les companyies les que sempre assumeixin el cost de l'adequació.

Fonts judicials expliquen, no obstant això, que el decret afectava només les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), però que les línies amb problemes en altres àrees s’han de sufragar amb fons privats. A més, tot i que s'exigeix una reparació immediata quan es detecta una electrocució, en ocasions la companyia no emprèn els canvis. El 2017, assenyalen les mateixes fonts, un reial decret exigia a les companyies que fessin primer les inversions per després reclamar les subvencions.

“No va ser fins el 2019 quan el Govern central va començar a adjudicar ajuts”, explica Casanova: va ser una partida de 3,5 milions a tot Espanya, dels quals 325.000 euros es van destinar a Catalunya. Endesa va rebre 283.000 euros amb els quals va adaptar les 89 esteses. “Una xifra encara insuficient”, creu el cap de servei de Flora i Fauna, que explica que en aquests dos últims anys la companyia ha començat a avançar els diners per a les reparacions i ha adequat 350 esteses més.

Endesa posa de relleu que la companyia va firmar l'agost passat un conveni amb la Generalitat per adequar totes les esteses de les zones protegides que el Govern va considerar prioritàries. I defensa que fa “molts anys” que la companyia adequa entorn de 600 suports –les estructures que formen les esteses, on solen parar-se les aus–, a l'any. “El conveni firmat amb la Generalitat ha posat un ordre per prioritzar les més problemàtiques”, explica Marga Díaz, responsable de Medi Ambient d'Endesa a Catalunya.

Díaz creu que l'allau d'expedients contra la companyia es deu que la investigació de la Fiscalia ha obligat la Generalitat a prendre's més seriosament la problemàtica. I recorda que ja el 1999 l'elèctrica va firmar un conveni amb la Diputació de Barcelona per mitigar els impactes a la fauna. “Fa 22 anys que adaptem esteses”, defensa. També que, el 2019, la companyia va implementar un pla per invertir dos milions d'euros anuals. “Ens vam avançar. Vam començar a executar un pla amb els nostres diners un any abans de firmar el conveni amb la Generalitat”, afegeix Díaz.

Els ecologistes hi veuen delicte contra la fauna

Els ecologistes creuen que desastres ambientals com l'ocorregut el 2018 a Sant Quirze de Besora (Osona), en el qual 51 exemplars de cigonya van morir electrocutades, podrien ser constitutius d'un delicte contra la fauna i flora. Segons dades oficials del ministeri, a la península Ibèrica amb prou feines queden 500 parelles d'àguila imperial. Un estudi de la Universitat de Barcelona calcula que un 61% de les àguiles cuabarrades mortes a Catalunya entre el 1990 i el 2014 va ser per electrocució.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >