_
_
_
_
_

El ‘Me too’ irromp al teatre

Els presumptes casos d'assetjament sexual i d'abús de poder a l'Institut del Teatre revelen conductes tolerades durant anys per professors i la direcció del centre

Estudiants de l'Institut del Teatre es manifesten.
Estudiants de l'Institut del Teatre es manifesten.Massimiliano Minocri

El masclisme i els mals hàbits del passat continuen vius en plena època de lluita per erradicar la violència de gènere. Indicis d'abús de poder i d'assetjament sexual s'han repetit durant anys, ignorats o fins i tot tolerats, a l'Institut del Teatre. La principal escola de dramatúrgia de Catalunya ha estat l'epicentre del primer gran cas en el teatre espanyol del moviment Me too, un fenomen global en el qual dones de tots els àmbits han denunciat el maltractament que han rebut per part d'homes amb posició de superioritat.

Más información
La directora de l’Institut del Teatre dimiteix arran de les denúncies d’assetjament al centre
L’Institut del Teatre retira Joan Ollé de les classes i obre una investigació sobre els presumptes abusos

La tempesta es va desencadenar diumenge passat després que el diari Ara publiqués una detallada informació, a partir de múltiples testimonis, que apuntaven que a l'Institut del Teatre es mantenien vigents actituds que s'haurien d'haver erradicat fa molt temps. Hi ha tres professors especialment interpel·lats, dos ja jubilats i el tercer, sobre el que han recaigut la majoria de les acusacions, ha estat apartat de forma cautelar de la docència. Es tracta del director teatral Joan Ollé. Va ser ell, el 2016, l'objecte de la primera denúncia presentada internament per l'alumna Juliana Acevedo.

Segons la declaració escrita que Acevedo va presentar llavors a la cap d'estudis, Ollé li va fer comentaris obscens i manifestacions que fins i tot es van produir en reunions de l'escola en les quals Ollé consumia alcohol. Acevedo ha enumerat a Twitter totes les trobades que va mantenir amb diferents representants de la direcció i del professorat per exposar les seves queixes. Aquestes reclamacions van ser desestimades, al·legant que no havien estat degudament presentades i que ja s'havia parlat amb Ollé perquè modifiqués la seva conducta.

La que fins abans-d'ahir havia sigut directora general de l'Institut del Teatre, Magda Puyo, va afegir a TV3 que Ollé patia una addicció a l'alcohol que hauria de ser tractada per experts. “Cada dia arribava als assajos amb el got de whisky i fins i tot es quedava adormit, roncant”, va explicar a La 2 una altra alumna, Carla Berrocal. “Si una dona s'aparta així el cabell abans de fer-me una mamada, és que és una professional”, va expressar Ollé a classe, segons el testimoni de Berrocal. Ollé ha rebutjat respondre a les preguntes d’EL PAÍS. El director teatral ha apel·lat a la seva presumpció d'innocència i assegura que donarà explicacions davant de l'Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona –la titular del centre– quan se li plantegin les acusacions concretes.

L'Institut del Teatre va aprovar el 2018 un protocol de prevenció de l'assetjament sexual, un document que fixa els mecanismes perquè els alumnes puguin presentar “denúncies d'assetjament sexual per identitat de gènere i per orientació sexual”. La norma estableix el funcionament de la comissió que estudia aquestes denúncies, però també subratlla que els responsables del centre han de vetllar “per la seguretat i la salut de l’alumnat a iniciar processos que permetin prevenir, detectar i actuar davant de conductes que puguin comportar assetjament sexual”. Més concretament, el protocol especifica que “els càrrecs acadèmics i el personal que ocupi llocs de responsabilitat tenen l'obligació de vetllar per reduir i eliminar els factors de risc”. Igualment explicita que aquests responsables han de posar “qualsevol indici” en coneixement de la comissió de prevenció i investigació.

La directora general i l'equip directiu de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) –l'entitat de l'Institut del Teatre on s'haurien produït els fets– van dimitir aquest divendres després d'una setmana de mobilitzacions per part de l'alumnat, que els acusaven d'haver encobert els indicis.

Whisky a classe

L'alumna Blanca García ha explicat que, en una ocasió, en un bar, Ollé es va abalançar sobre ella per besar-la i grapejar-la. Durant els assajos d'una obra, els actors es van plantar per la seva actitud, segons García, i el director la va amenaçar de marginar-la en el sector teatral si continuava oposant-se als seus mètodes. L'actor Ignasi Guasch ja va escriure a les xarxes socials fa dos anys, sense esmentar-ho, que Ollé era un problema per a l'Institut del Teatre: “Als directors alcohòlics que es presenten a les classes fent pudor d'alcohol, que actuen amb abús de poder, que assetgen actrius, que són, en definitiva, males persones, no se'ls hauria de donar veu a cap tribuna”.

Set alumnes de l'Institut del Teatre van presentar aquesta setmana la primera demanda formal interna des que es va aprovar el 2018 el protocol contra assetjaments sexuals. Un dels signants, Èric Pons, va fer públics els indicis que han denunciat, que es van produir a finals de 2020. Pons assegura que era habitual que Ollé begués durant les classes, una cosa que va ser transmesa a la directora de l'ESAD, Montse Vellvehí. “Què m’heu de dir a mi, ja sabeu com és el Joan”, va ser la resposta de Vellvehí, segons el testimoni de Pons: “Les classes seguien amb tota mena de maltractament, violència verbal contínua, crits quan no fèiem les coses com ell volia”.

En les queixes contra Ollé s'exposa també un sistema d'ensenyament agressiu que ja ha estat qüestionat en els últims anys, sobretot arran de la dimissió el 2018 de Lluís Pasqual al capdavant del Teatre Lliure de Barcelona. Pasqual va ser objecte d'una agra polèmica després que l'actriu Andrea Ros assegurés que l'havia sotmès a assetjament laboral. “Pasqual m'ha cridat, m'ha ridiculitzat, m'ha posat en evidència i l’he vist fer-ho impunement perquè és un geni i els genis criden i tracten malament a la gent”, va escriure Ros. Pasqual, a diferència d'Ollé, va rebre el suport de nombrosos referents del sector com Núria Espert, Emma Vilarasau i la difunta Rosa Maria Sardà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_