Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona també va perdre veïns empadronats durant l’any de la pandèmia

En un any atípic hi va haver més emigrants, veïns que van marxar, que immigrants, persones que van arribar

Passeig Marítim de Barcelona.
Passeig Marítim de Barcelona.

La crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus, seguida de la crisi social i econòmica que ha trencat totes les estadístiques, també ha impactat en la població i la demografia. A Barcelona, padró en mà, la ciutat va perdre 13.094 veïns entre el gener i l’octubre, una caiguda de població que es pot considerar petita sobre 1,6 milions d'habitants però que no es produïa des del 2007 (puntualment) o durant un llarg cicle entre començaments dels 80 i l'any 2000. A més, s'ha produït una sobremortalitat de 4.700 persones. I un comportament migratori contrari al que es registrava en els últims anys: hi ha hagut més emigrants (un 8% més) que immigrants (han caigut en un 43,7%). Més persones que han marxat que les que han arribat a la ciutat, per les restriccions de mobilitat, amb un saldo negatiu de 10.000 persones.

La situació pandèmica és tan excepcional que les capes superposades de fenòmens diferents no s’acaben en el saldo migratori. No només han marxat més veïns dels que han arribat, sinó que l'emigració és diferent: els que han marxat s’han dirigit a municipis petits i fora de l'àrea de Barcelona. La hipòtesi que estudia l'Oficina Municipal de Dades és que se n'han anat a cases familiars o d'estiueig. I una última singularitat: el perfil d'immigrants és de persones de barris amb renda mitjana-alta i alta. És el cas de zones com Pedralbes, Gràcia, la Vila Olímpica i Diagonal Mar.

“Són fenòmens provocats per la pandèmia que no sabem si es consolidaran”, alerta el regidor de Presidència, Jordi Martí, que repeteix diverses vegades “prudència” davant de les dades. Sobre els nous immigrants, Martí parafraseja el geògraf Oriol Nel·lo: “Ell parla dels que s'emporten la ciutat sota el braç, marxen a entorns més tranquils i agradables on poden fer la mateixa vida i teletreballar”.

El director de l'Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada, assenyala sobre les dades del padró que “trenca la tendència de creixement de la població, que era moderada”. En els últims anys, a més, solia atribuir-se sobretot a l'arribada de migrants. I sobre la inversió del fenomen migratori subratlla que el més destacable no és la quantitat de persones que marxen, sinó més aviat els municipis que trien: els petits, de menys de 5.000 habitants i en totes les províncies, es constata que han guanyat pes durant la pandèmia. En canvi, no s'han detectat anomalies en el moviment migratori de la ciutat amb els municipis de més de 50.000 habitants.

Entre els municipis de destí dels veïns de la capital catalana figuren l'Ametlla del Vallès, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Lliçà de Vall, Malgrat de Mar, Manlleu, Montgat, Pineda de Mar, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Pol de Mar i Sitges, tots a la mateixa província. De Tarragona, els municipis que hi apareixen són Altafulla, Calafell i Roda de Berà. De Girona hi ha Banyoles, Castell-Platja d'Aro, l'Escala, Torroella de Montgrí, Cadaqués, Breda i Pals. I de Lleida són Bellver de Cerdanya, Sort, Solsona i la Pobla de Segur.

La hipòtesi que explicaria el fenomen és que aquesta migració a municipis petits de Catalunya està protagonitzada per persones que han deixat la ciutat per viure en una segona residència o la casa familiar. Veïns que tenen bones connexions (internet i vehicle) i s'han replantejat el lloc d'empadronament. Que poden teletreballar, fins i tot estudiar a distància i comprar també online. Potser, apunta l'oficina, no han deixat de viure a la ciutat, sinó que van i venen amb més freqüència o fan estades més llargues. “És una hipòtesi que caldrà comprovar”, insisteix Boada.

El director de l'oficina insisteix, a més, que les dades de cada municipi de destí poden ser molt petites. “És la suma de tots i la tipologia dels llocs de destí el que explica el fenomen”. En la línia de demanar “prudència”, el regidor Jordi Martí apunta que en alguns casos podria ser que només s'hagi fet el canvi de padró per evitar les restriccions de mobilitat.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >