Selecciona Edició
Connecta’t

Mart llança una greu advertència a la Terra

Una exposició al CCCB emfatitza el que el planeta vermell té de mirall del nostre

Imatge de l'exposició 'Mart, el mirall vermell', al CCCB de Barcelona.
Imatge de l'exposició 'Mart, el mirall vermell', al CCCB de Barcelona.

S'enlaira al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) un oportuníssim viatge a Mart en forma d'exposició que, per efectes de la pandèmia, com que s'ha retardat la realització de la mostra, ha anat a coincidir gairebé exactament amb l'arribada al planeta vermell de Perseverance. La missió del centre barceloní és molt diferent de la de la NASA. Es mou en el terreny de la intersecció entre ciència i imaginació i hi tenen cabuda mites, creacions literàries i fantasies populars, canals i marcians, filosofia i art, a més d'astronomia i tecnologia. Mart, el mirall vermell (des d'aquest dijous fins a l'11 de juliol), comissariada per Juan Insua, emfatitza a més el que té d'especular el planeta germà.

Format gairebé al mateix temps que la Terra, Mart (amb la meitat de grandària) va tenir condicions habitables, era càlid i humit, amb aigua abundant. Però tot va canviar fa quatre mil milions d'anys: el planeta va patir una catàstrofe climàtica, va perdre bona part de la seva gruixuda atmosfera i es va convertir en un món àrid i fred. El 100% de la seva superfície és desèrtica, recalca l'exposició; a la Terra, el 41% (del que no és mar), i pujant. És a dir que la terra és cada vegada més marciana.

Imatge de la pel·lícula 'Aelita, princesa de Mart', a l'exposició.
Imatge de la pel·lícula 'Aelita, princesa de Mart', a l'exposició.

Aquest és un dels enfocaments més interessants de la mostra: subratllar el que Mart té d'advertiment per al nostre planeta, sotmès al canvi climàtic, a l'extinció d'espècies i a altres amenaces. “Mart és un mirall del nostre planeta ferit”, va assenyalar dimecres en presentar la mostra la directora del CCCB, Judit Carrera, que va agrair amb humor a la NASA el regal de centrar aquests dies l'interès de la humanitat en l'objecte de la mostra. Va advertir que no es tracta d'una exposició científica ni sobre la colonització de l'espai, sinó “sobre el poder de la imaginació”. Va dir també que l'exposició, que comporta un missatge d'humilitat, deixa oberta una porta a l'esperança, que potser és possible regenerar la vida i fer recular els processos destructius (una cosa que també té a veure amb la covid). En aquest sentit, l'exposició es posa sota l'advocació —a més de la de vells coneguts com Eratòstenes, Kepler, H. G. Wells, Ray Bradbury, Arthur C. Clarke o Carl Sagan— de Kim Stanley Robinson, l'autor de ciència-ficció que va imaginar la terraformació del planeta germà en la seva trilogia Marte Rojo, Marte Verde i Marte Azul.

“Hem intentat abordar tots els relats sobre Mart per crear una mena d'història cultural del planeta”, va assenyalar Jordi Costa, cap d'exposicions del CCCB, que va sintetitzar que la mostra neix en el mite, creix en la ciència-ficció i aterra en una reflexió sobre el nostre futur com a espècie interplanetària. Va recordar que el centre no és un museu de la ciència i que en la mostra el coneixement científic no és el punt central, sinó l'encreuament entre ciència i humanitats i, com és habitual en la programació, la dissolució dels límits entre realitat i ficció. Costa va aprofitar per recordar que vivim un present molt estrany, definitivament marcià.

Màquina marciana de 'La guerra dels mons', a l'exposició.
Màquina marciana de 'La guerra dels mons', a l'exposició.

La mostra, molt conceptual i travessada per una subtil poesia i un sentit del misteri que es mouen entre la sorpresa i l'esgarrifança, arrenca amb monstres tenebrosos i la imatge dels déus de la guerra de l'antiguitat (representats en guardons) que s'essencialitzen en el Mart romà. Transcorre després per especulacions científiques i filosòfiques, tresors bibliogràfics i el món de la ciència-ficció, amb el pulp i el cinema (s'han pintat a les parets grans representacions inquietants dels trípodes marcians de Wells). I desemboca en “el Mart de l'antropocè”, amb la constatació que els humans, com va dir Insua, “som mals gestors de planetes”, i l'advertiment que, parafrasejant Bradbury, no hauríem de portar a altres mons els nostres pecats... mediambientals. Una foto eloqüent mostra un trosset de plàstic de la missió Curiosity a la superfície marciana... Ja hi som.

Pàgines manuscrites de Bradbury

El viatge a Mart al CCCB inclou fites tan emocionants com un trosset de meteorit marcià, pàgines manuscrites de La guerra dels mons, de H. G. Wells, i de les Cròniques marcianes de Bradbury; i quaderns de Schiaparelli amb els seus dibuixos dels cèlebres canals, que apareixen també en un globus de Lowell. Exemplars de l'Almagest, de Claudi Tolomeu, conviuen amb còmics de delicioses portades kitsch i cartells de pel·lícules amb títols com El aterridor planeta rojo (“en magnífic color”). La mostra permet descobrir el film soviètic Aelita (Marx a Mart!) i gaudir d'un miniautocine, en el qual s'hi ha colat, en un interessant discurs de gènere, una pel·li de Venus.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >