Selecciona Edició
Connecta’t

El nou Parlament serà el més paritari de la història amb un 47% de dones

La Cambra ha trigat 41 anys a equilibrar la representativitat entre els dos sexes

Una dona amb el seu fill segueix el ple especial al Parlament en defensa del moviment feminista.
Una dona amb el seu fill segueix el ple especial al Parlament en defensa del moviment feminista.

La XIII legislatura del Parlament de Catalunya serà la més paritària de totes. La representació de tots dos sexes a la Cambra no arriba al 50%, però s'hi apropa molt: 64 dones i 71 homes. És a dir, un 47% de diputades. Amb 41 anys d'història moderna després de la recuperació de la democràcia, la presència de dones a la Cambra catalana ha experimentat una evolució semblant a la del conjunt de la societat i la seva incorporació ha estat progressiva. Per a la socialista Rosa Barenys, una de les set diputades de la primera legislatura del Parlament (1980-1984), que s'estigui a un pas d'aconseguir el 50% és “una cosa preciosa, una meravella”.

Al Parlament que es constituirà al març, en alguns partits hi haurà més diputades que diputats. Això passa al PSC i ERC, que tindran 17 diputades dels 33 escons que van aconseguir cadascun en les eleccions autonòmiques del 14-F. A la CUP, també seran majoria les diputades, cinc de nou. A Junts, 15 de 32. Dels tres escons del PP, dos els ocuparan dones, i en el cas d'En Comú Podem, dels seus 8 diputats, tres són dones. També seran tres les diputades de Vox respecte a vuit homes, i dels sis de Ciutadans, hi ha dues dones.

El pas de les legislatures ha marcat la incorporació de la dona a la Cambra catalana, que va ser més aviat pobra fins al canvi de mil·lenni. En la primera legislatura, el 1980, entre els 135 diputats, només hi havia set dones: tres de CiU, dues socialistes i dues del PSUC. Una d'elles va ser Rosa Barenys, diputada pel PSC: “Va ser el 10 d'abril del 1980, ho recordo molt bé perquè va ser molt emocionant ser una de les primeres diputades en una Cambra que s'acabava de recuperar. Les lleis republicanes establien la igualtat entre homes i dones però no es va arribar a plasmar al Parlament. Després ja va esclatar la guerra i va venir el franquisme”, explica. Experta en l'àrea dels serveis socials, Barenys va ser presidenta de la Comissió de Política Social del primer Parlament i una de les impulsores de la Llei de Serveis Socials, que es va aprovar el 1985. “Les que vam arribar veníem de diferents sectors i se'ns van encarregar aquestes matèries. Recordo que vam promoure la primera comissió de treball de dones i que vam començar a treballar i a rebre al Parlament entitats organitzades de diferents sectors. El nostre principal objectiu era escoltar”, recorda. “Nosaltres estàvem convençudes que el més important era entrar i estar a les institucions. La resta ja vindria, com s'està demostrant”, resumeix.

Però la incorporació de les dones al Parlament va ser lenta i durant les primeres legislatures tot just van arribar a representar el 10% dels diputats. Després de les eleccions del 1992, en van ser 17: 8 de CiU, 6 del PSC, 2 d'Iniciativa per Catalunya i una del PP. En canviar el mil·lenni, en les eleccions del 2003, la proporció de diputades era del 23% i ha anat pujant progressivament en les successives legislatures: 31% el 2003-2006, un 35% en la següent i va arribar a un 41,5% entre els diputats electes de la Cambra de la legislatura més curta, la del 2010-2012. La decisió d'elaborar llistes cremallera en algunes formacions va ser decisiva per facilitar l'accés de més dones.

Els períodes legislatius de l'inici del procés van ser de certa reculada en la representativitat de les dones al Parlament: un 40% en la legislatura de 2012-2015 i va baixar al 38% el 2015-2017 per remuntar a un 42,3% al Parlament resultant de les autonòmiques de desembre del 2017. Ara, la proporció de dones a la Cambra catalana que es constituirà al març serà del 47%.

Segons la radiografia de l'Estudi de les dones al Parlament, realitzat per la Cambra catalana, des del 1980 fins a la vuitena legislatura (2006-2010), els partits que van tenir més diputades van ser el PSC i Iniciativa per Catalunya, tot i que el PP els va passar per davant en les eleccions del 1992. En els 23 anys de l'hegemonia de l'antiga Convergència i Unió amb Jordi Pujol com a president i cap de llista en sis períodes (des del 1980 fins al 2003), la representació de diputades va ser molt discreta, quan no simbòlica, tenint en compte que CiU era el grup més nombrós i va superar la majoria de 68 diputats en tres legislatures. Durant aquests mandats, les diputades de CiU no van arribar al 15%.

Esquerra Republicana també va trigar anys a tenir una diputada i la primera, i única de 12, ho va ser en la legislatura del 1999-2003, amb Àngel Colom com a cap de les files republicanes.

Més dones a partir del 2000

Els dos tripartits –el presidit per Pasqual Maragall (2003-2006) i el de José Montilla (2006-2010)– van marcar l'entrada al Parlament d'un nombre important de dones; del PSC en van ser el 40%, un 44% d'ICV-EUiA, un 40% del PP i un 30% d'ERC. CiU, amb Artur Mas com a cap de files, va incrementar la presència de diputades fins a un 42% i tant el PSC com ICV van arribar a la paritat dels seus representants en la legislatura del 2010-2012, la mateixa en la qual vuit dels 18 escons que va obtenir el PP, un partit que històricament ha tingut una notable presència femenina, van ser dones. Les diputades republicanes van aconseguir la paritat en la legislatura que va concloure el desembre passat.

Els partits d'incorporació més recent al Parlament també han incrementat la representació femenina legislatura rere legislatura. Ciutadans no va tenir diputades en la legislatura que es va estrenar al Parlament, el 2006, en la qual va obtenir tres escons. A la Cambra que es va constituir el 2015, va haver-hi nou diputades de la formació taronja davant de 16 diputats. La proporció va ser més alta en les autonòmiques que va guanyar, el 2017: 15 dones dels seus 36 escons.

El grup parlamentari dels comuns es va estrenar en la legislatura del 2015 amb quatre diputades dels seus 11 escons, una proporció que va créixer en l'última legislatura en la qual dels vuit diputats, cinc van ser dones. En el cas de la CUP, en les dues primeres legislatures com a grup parlamentari, les diputades eren una de cada tres fins a l'última en la qual va ser paritari. I en la que arrencarà al març, hi haurà més diputades anticapitalistes: cinc per quatre homes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >